ACN Tarragona – L’exalcalde de Roda de Berà, Pedro José Figueiredo, ha negat que li demanés a l’agent de la Policia Local que sol·licités una bestreta de nòmina, de 3.000 euros, l’any 2008 per retornar-li un préstec. En la seva declaració, feta aquests dimecres a l’Audiència de Tarragona, l’exbatlle del PP ha desmentit la versió del policia- ja retirat- i ha assegurat que li vol atribuir les presumptes irregularitats perquè ja ha estat condemnat per apropiar-se de diners de les arques municipals. Figueiredo ha declarat que signava milers de decrets, els quals no podia revisar amb la seva totalitat i que confiava en l’equip de l’àrea d’intervenció. També ha dit que la seva funció no era la de fiscalitzar i que els regidors tenien les competències delegades.
L’exalcalde de Roda de Berà ha afirmat que no recorda haver signat els pagaments de les bestretes concedides als tres regidors el març de 2008 ni l’atorgada a l’expolicia el juny del mateix any. Ha assegurat que firmava molts decrets cada setmana i que era impossible revisar-los tots. Figueiredo ha reconegut que el procediment per autoritzar i pagar els avançaments de nòmines o bestretes de caixa fixa requerien les firmes del secretari i de l’interventor, així com la de l’alcalde.
Amb tot, ha declarat que ell no tenia la funció de fiscalitzar aquestes operatives i ha remarcat que els regidors tenien les competències delegades, i que, per tant, eren ells qui les autoritzaven i posteriorment les justificaven amb factures o tiquets. “No tenia la capacitat per autoritzar una bestreta de nòmina, sinó que era l’interventor qui havia de decidir si es podia atorgar – al treballador sol·licitant- o no, d’acord amb la legalitat, el pressupost i la seva nomina”, ha respost l’exbatlle a preguntes del lletrat.
<strong>”Mai li vaig demanar que sol·licités una bestreta, és una absoluta mentida”</strong>
L’investigat ha afirmat que no tenia cap relació d’amistat amb l’expolicia i que quan va demanar-li una cita el va rebre tal com havia fet amb altres treballadors. Figueiredo ha desmentit la declaració de l’exagent i ha explicat que l’home li va confessar que tenia problemes econòmics. “Mai li vaig demanar que sol·licités una bestreta de la nòmina per mi, és una absoluta mentida el que va dir”, ha manifestat.També ha declarat que no tenia necessitat de demanar-li perquè ell mateix com a alcalde ho podia fer o bé demanar-li a persones del seu entorn a l’Ajuntament, com ara als càrrecs de confiança o la seva cunyada, que també era una de les regidores d’aquell mandat.
En la seva intervenció, Figueiredo ha recordat que va apropiar-se de 75.000 euros de les arques municipals durant aquell període i que per aquests fets ja va ser condemnat per un delicte continuat de malversació de cabals públics a tretze mesos i mig de presó. “Vaig cometre un error, m’havia apropiat d’uns diners que ja vaig retornar, que se’m va jutjar ho vaig reconèixer i ho he pagat, perquè li he de demanar 3.000 euros a aquest senyor després? tenia altres opcions”, ha argumentat.
Així mateix, ha asseverat que el testimoni es va “aprofitar” que havia estat condemnat per fer-li pagar. “Si ho hagués fet jo estaria molt liquidat, aquest senyor es va quedar els diners amb molta cara”, ha afegit.
<strong>Tot justificat</strong>
En la sessió d’aquest dimecres, també han declarat els altres dos acusats. El secretari del consistori l’any 2008 ha explicat que va ocupar accidentalment el càrrec de tresorer i d’interventor durant uns mesos aquell any per tal de cobrir temporalment aquestes places fins que es regularitzessin per tal que no quedessin descobertes.
L’investigat ha afirmat que un cop l’interventor autoritzava el pagament de les bestretes fixes, ell les executava i que “no feia cap mena de comprovació” perquè no li pertocava. També ha indicat que totes les bestretes que es van concedir als tres regidors es van justificar totes “per aplicació pressupostària”, amb les seves corresponents justificacions. “N’hi ha algunes que estan totalment justificades amb factures i n’hi ha una d’uns 3.500 euros del senyor Guillem Millán que hi ha la justificació que es va gastar 1.700 euros i la resta que els va retornar amb un ingrés”, ha sostingut.
Pel que fa a la bestreta concedida a l’expolicia, l’acusat ha subratllat que no sabia si estava de baixa quan se li va donar atès que és una qüestió que gestiona el departament de Recursos Humans. “El 2008 hi havia quasi 150 treballadors, no tenia control de la vida laboral de tots els empleats; vaig firmar l’avançament de la nòmina, però insisteixo que jo no ho havia de comprovar, ja que la meva funció no era fiscalitzar, el tresorer l’única funció que té és executar el pagament”, ha sentenciat.
Respecte a l’altra acusada, que actualment encara treballa al consistori rodenc, ha indicat que va ocupar el càrrec d’interventora només durant un mes, del 29 de febrer al 29 de març. “No trobaven a ningú per fer les funcions i vaig acceptar, no sabia fer totes les funcions de l’interventor, no sabia que havia de fiscalitzar totes les despeses”, ha declarat. La investigada ha manifestat que no comprovava el que signava perquè, diu, “confiava plenament” amb els companys de l’àrea d’intervenció i amb els responsables, com ara el secretari o el regidor d’Hisenda. Així mateix, ha declarat que no recorda haver signat les bestretes que s’investiguen.
<strong>Fiscalia manté les peticions de penes de presó</strong>
El ministeri públic ha mantingut les peticions inicials. Així, demana per a l’exalcalde i l’exsecretari tres anys de presó per malversació de cabals públics i nou anys d’inhabilitació especial d’ocupació de càrrec públic pel delicte continuat de prevaricació. També sol·licita vuit anys d’inhabilitació del sufragi universal, així com 3.000 euros de responsabilitat civil. Per l’altra acusada, només sol·licita una pena de nou anys d’inhabilitació especial d’ocupació de càrrec públic pel delicte continuat de prevaricació.
Les defenses demanen l’absolució i si la sentència és condemnatòria han demanat la rebaixa en dos graus de les penes per les dilacions indegudes – els fets van passar fa quinze anys. Finalment, el judici ha quedat vist per sentència.
