ACN Barcelona – Un equip científic de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha constatat que l’escalfament global està accelerant el cicle de l’aigua. Això podria tenir conseqüències rellevants sobre el sistema climàtic global. L’acceleració es deu a un augment de l’evaporació de l’aigua dels mars i oceans a conseqüència de l’augment de la temperatura. Com a resultat, hi ha més quantitat d’aigua circulant a l’atmosfera en forma de vapor, el 90% de la qual acabarà precipitant de nou al mar, mentre que el 10% restant no ho farà sobre el continent. Això podria fer que les tempestes siguin cada cop més intenses. L’article s’ha publicat ‘Scientific Reports’.
A més, podria estar darrera també de l’augment de pluges en algunes zones polars. El fet que plogui i no nevi en aquests indrets estaria contribuint també al desglaç, segons explica l’autora principal de l’estudi Estrella Olmedo.
El treball també posa de manifest que la disminució del vent en algunes zones de l’oceà, que afavoreix l’estratificació de la columna de l’aigua, podria estar contribuint a l’acceleració del cicle de l’aigua. Antonio Turiel, també autor de l’estudi, explica que allà on el vent ja no és tan fort, l’aigua superficial s’escalfa però no intercanvia calor amb les aigües de sota, permetent així que la superfície es torni més salina que les capes inferiors i que l’efecte de l’evaporació es pugui observar amb mesures satel·litals.
Per a l’estudi, l’equip científic va analitzar les dades de salinitat superficial de diferents zones de l’oceà a través de satèl·lits. D’aquesta manera van detectar l’acceleració del cicle de l’aigua, cosa que les dades susuperficials, a través d’instruments in situ, no haguessin permès.
Olmedo apunta que han pogut veure que la salinitat superficial mostra una intensificació del cicle de l’aigua que la salinitat subsuperficial no mostra. Per això, conclou que els models oceànics han de normalitzar l’ús d’aquestes dades per complementar les in situ.
