ACN Barcelona – L’Editorial Barcino, de la Fundació Carulla, ha publicat aquest dimecres ‘Espill de la vida religiosa’, un best-seller català del segle XVI. Es tracta del desè volum de la col·lecció ‘Els Nostres Clàssics – Autors Moderns’, que inspirant-se en la novel·lística lul·liana, desenvolupa tota l’acció de la primera part jugant amb la idea d’un mirall espiritual on el lector pot trobar un model de vida cristiana. El llibre – del qual no se sap amb certesa qui en va ser l’autor – es va traduir a 13 llengües diferents i va tenir fins a 130 edicions. Segons el seu curador, August Bover, és una novel·la “modesta i ben escrita” amb un català “sorprenentment pur”, enriquit en bona mesura pels traductors de l’època.
La novel·la se centra en el pelegrinatge del protagonista, Desitjós, que mostra un model de vida cristiana com si es veiés en un mirall. Aquets relat es complementa amb una trama paral·lela més breu, la història antiètica de Bé-em-vull, un personatge que serveix de contra model. A la segona part, en canvi, conta un manual d’oració metòdica contemplativa basat en l’al·legoria del saltiri, un instrument que en aquell moment era molt conegut i que va ser present a les cases burgeses fins al segle XVIII.
El volum està curat pel filòleg i escriptor August Bover, que ha dedicat més de 30 anys a l’estudi de l’obra. Amb aquesta edició crítica es fixa el text definitiu, acompanyat d’una introducció i nombrosos apèndixs que posen de manifest la importància d’aquesta obra en la tradició literària catalana. De fet, des del moment de la seva publicació, l”Espill de la vida religiosa’ es va convertir en un autèntic fenomen, arribant a un gran nombre de països i amb múltiples traduccions com per exemple en alemany, danès, polonès o francès, entre altres.
Bover destaca que una de les particularitats de la novel·la es troba en el fet que es dirigeix a un públic “ampli” i no només “als religiosos”, un fet que va comportar que tingués una gran difusió. “En aquella època va ser impressionant, perquè és una carrera que no van fer ni Tirant lo Blanc, ni el Quixot”, defensa, “si deixem de banda la Biblia, no trobem cap exemple similar, perquè va arribar a països com l’Índia o el Japó”.
Pel que fa a l’autoria, es desconeix amb seguretat qui el podria haver escrit, tot i que existeixen certes hipòtesis. “Els investigadors hem de ser humils, perquè demà passat pot aparèixer un nou document on es faci públic”, afegeix. En la mateixa línia s’expressa Oriol Magrinyà, director de l’Editorial Barcino, que admet que es tracta d’una qüestió important. “Com a editors sempre considerem que s’ha de ser molt prudent a l’hora d’atribuir una obra, sempre val més la pena pecar de prudència i esperar”, assenyala.
L”Espill de la vida religiosa’ està escrit d’una forma molt acurada pel que fa a la llengua catalana. El curador sosté que hi ha molts pocs “castellanismes”, però sí que reconeix que en quant a la temàtica, no seria massa actual. Tot i això, afirma que al moment va ser molt atípica, i que – gràcies a l’ajuda dels traductors, que van treballar perquè fos més agradable – es va convertir en un fenomen del seu temps.
En el marc de la presentació del llibre, Magrinyà ha constatat que es tracta d’un volum “molt especial” per la cultura, però també pel país. Per això ha insistit que la voluntat de l’editorial passa per “posar a disposició dels lectors un patrimoni que, fins ara, costava de trobar”. Finalment, durant la presentació s’han pogut consultar l’edició prínceps de 1515 i Bover ha lliurat un exemplar de la darrera traducció i edició italiana (Nàpols, 1841) a la Biblioteca de Catalunya.
