ACN Barcelona.-L’Arxiu Nacional de Catalunya ha adquirit recentment 204 negatius en plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin. Les imatges, comprades a un col·leccionista (es desconeix l’itinerari anterior), corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús (Alt Empordà), el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès. El Departament de Cultura ha explicat que l’adquisició ha estat “una operació difícil que s’ha allargat durant més de quatre anys”, i ara les imatges seran conservades al fons registrat com a Auguste Chauvin | ANC1-1234.
Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10×15 i 9×13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge, ha indicat el Departament de Cultura. Més d’una seixantena (sense ordre aparent, dins les capses originals 3, 6 i 11 a 13) corresponen al pas per les fronteres i el camí fins a l’arribada als camps; la resta, sobretot a estampes de la vida a les platges del Rosselló. L’atribució de l’autoria de les imatges a August Chovin es basa en el fet que el fons ha arribat fins avui amb els negatius enfundats en paper clarament identificat amb el nom del seu estudi i en el suport de vidre (inviable per a altres fotoperiodistes en trànsit).La caiguda de la totalitat del Principat a mans franquistes el gener de 1939, va provocar un dels majors èxodes massius de població civil en la història contemporània d’Europa: el departament dels Pirineus Orientals triplica la seva població i passa en només dues setmanes dels 250.000 habitants als 800.000. Auguste Chauvin (1896-1975) és aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impacti directament a la Catalunya Nord li ofereix l’oportunitat de documentar la tragèdia de primera mà, amb tot el seu material i recursos tècnics com a fotògraf a ple rendiment.Entre finals de gener i mitjans de febrer de 1939 la premsa internacional cobreix la retirada republicana. Més de 135 periodistes arriben al Rosselló amb l’objectiu d’informar els lectors sobre la caiguda de la República. Nombrosos fotoperiodistes són també a la frontera catalana i fan un seguit de reportatges de gran impacte per a agències fotogràfiques com Fulgur, Keystone o Wide World Photo for The New York Times (Photo NYT). Les seves imatges esdevenen portada a la premsa mundial gràcies a l’estudi d’Auguste Chauvin, l’únic que posseeix a Perpinyà un belinògraf, l’aparell que els permet transmetre les imatges telefònicament a grans distàncies. Totes aquestes fotos s’envien a la delegació a París de la World Wide Photo for The New York Times, la gran agència nord-americana, de la qual Chauvin és corresponsal local.Chauvin comercialitza directament algunes de les seves imatges a l’Album Souvenir de l’Exode Espagnole dans les Pyrénées Orientals (en dues sèries de 18 imatges cadascuna), però la major part de les fotografies adquirides ara, tot i la seva extraordinària qualitat estètica i documental, no eren incloses en aquella primera selecció. La part principal del seu arxiu es conserva avui a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals (Perpinyà). A més, darrerament, ha estat també notícia en localitzar-se dins una caixa de medicines, tot un seguit d’imatges seves preses en el moment de l’alliberament de Perpinyà.Les fotografiesLes imatges mostren, entre altres, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària. Arribats, a les platges, Chauvin capta amb gran sensibilitat l’actitud d’angoixa vital i desorientació, perfectament retratada en les imatges de grup de gent enfredorida i distant, sota la mirada de l’exèrcit francès i les tropes colonials, a peu i a cavall, sabre en mà, darrera les filferrades; alguns soldats republicans, davant la seva càmera, saluden amb el puny en alt.
