Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

La Pompeu Fabra impulsa un projecte per desenvolupar tests de diagnòstic ràpid i ultrasensible del coronavirus

ACN Barcelona.-La Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa el projecte InstaCOVID19 per desenvolupar tests ràpids per detectar el coronavirus. Els impulsors esperen que el nou kit diagnòstic permeti una […]

Avatar
Agències 04/05/2020

ACN Barcelona.-La Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa el projecte InstaCOVID19 per desenvolupar tests ràpids per detectar el coronavirus. Els impulsors esperen que el nou kit diagnòstic permeti una detecció ultraràpida i ultrasensible del virus en un procés que duri entre 20 i 30 minuts. “InstaCOVID19 és un test de diagnòstic que combina la rapidesa d’un test ELISA amb la fiabilitat d’una PCR”, diu Pilar Rivera Gil, responsable del grup de recerca en Nanomedicina i Materials Biomèdics Integratius, que lidera el projecte i que el desenvoluparà amb la Unitat d’Innovació de la UPF, UPF Ventures i l’empresa Serstech. D’altra banda, la revista científica ‘PLOS One’ publica el mètode de la UPF per avaluar la veracitat dels missatges de nutrició.

El projecte InstaCOVID19 preveu que es reculli la mostra nasofaríngia del pacient, s’introdueixi en un dels espais de les plaques, s’afegeixi el sensor dissenyat i, mitjançant l’escaneig automatitzat amb un lector, s’obtingui una resposta immediata en la pantalla del dispositiu. El projecte s’emmarca dins de la iniciativa de micomecenatge de la UPF ‘#UPFContraElCoronavirus’, impulsada per UPFund.”A més de la capacitat de diagnòstic de múltiples patògens en paral·lel, un dels grans potencials és que es pot utilitzar per a cribratges poblacionals, que permeten identificar persones ‘aparentment sanes’ que són el principal factor de transmissibilitat del virus. Això és crucial per avaluar l’evolució de la malaltia”, afegeix Rivera Gil. Segons els seus impulsors, un dels avantatges principals d’aquest kit diagnòstic respecte a altres mètodes seria la possibilitat de configurar les proves fàcilment i en qualsevol lloc, per exemple en un control fronterer, en una ambulància o en una parada improvisada fora d’un hospital. Per les seves característiques, també s’espera que pugui detectar baixes concentracions del virus i que doni indicacions clares sobre la infecció perquè el personal no entrenat que realitzés la prova n’obtingués una resposta inequívoca. Els promotors del projecte també treballen perquè la solució final permeti intercanvi ràpid d’informació, de manera que les autoritats poguessin accedir a dades anònimes, geoetiquetades, per a una anàlisi ràpida i precisa de la propagació de la infecció. El mètode també es podrà adaptar fàcilment per detectar mutacions d’aquest coronavirus o altres virus, com la grip comuna o les amenaces virals o altres amenaces biològiques desconegudes en el futur. La veracitat dels missatges sobre alimentació i nutricióL’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la UPF i el Centro Cochrane Iberoamericano van desenvolupar el projecte Nutrimedia que té per objectiu determinar fins a quin punt són certs els missatges nutricionals en notícies i anuncis en els mitjans de comunicació o plantejats en preguntes del públic. La metodologia ha estat publicada ara a la revista científica ‘PLOS One’. El projecte Nutrimedia ha analitzat en els primers 18 mesos de vida la veracitat de 30 missatges nutricionals i gairebé la meitat (14) van ser classificats com incerts (per exemple, ‘la xocolata és bona per al cor’). “Moltes de les preguntes sobre alimentació i salut tenen una resposta incerta o amb un grau de certesa baix perquè són qüestions que tot just s’han estudiat o s’han abordat amb estudis de baixa qualitat”, assenyala Gonzalo Casino, director de Nutrimedia, professor de la UPF i responsable de transferència de coneixement del Centro Cochrane Iberoamericano. “Nutrimedia tracta d’ensenyar al públic perquè la certesa de la ciència és variable i com interpretar críticament els missatges que es difonen en els mitjans de comunicació i les xarxes socials”, afegeix. La característica més singular de Nutrimedia rau en la metodologia. “El sistema GRADE és un mètode adoptat per moltes organitzacions científiques per determinar el grau de certesa dels resultats de la investigació. I el que hem fet de forma pionera a Nutrimedia és aplicar aquest mètode per avaluar la veracitat dels missatges nutricionals que arriben al públic”, explica Pablo Alonso, investigador de Nutrimedia i del Centro Cochrane Iberoamericano, a més de responsable del centre GRADE d’Espanya.Dotze dels missatges analitzats procedien de preguntes plantejades pel públic. “La qüestió que més interessava al públic era si la carn és o no cancerígena La pàgina sobre aquesta qüestió és una de les més visitades a Nutrimedia”, destaca Montserrat Rabassa, investigadora de Nutrimedia i del Centro Cochrane Iberoamericano i primera autora de l’article de ‘PLOS One’.