ACN Barcelona – La meitat de les dones amb problemes d’accés a l’habitatge han patit discriminació pel seu origen o ètnia. És una de les principals conclusió d’un estudi basat en 138 persones enquestades que havien acudit a la PAH de Barcelona o a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que també conclou que les persones amb inseguretat residencial tenen una prevalença de problemes de salut mental superior al 80%, entre tres i quatre cops superior a la mitjana de la població de Barcelona. Les persones nascudes a Espanya o en països de renda alta tenen pitjor salut mental.
El 41% de les dones enquestades han experimentat discriminació en l’accés i la gestió de l’habitatge, en comparació al 27% dels homes. De fet, les dones nascudes fora d’Espanya manifesten experimentar més discriminació per motius d’origen o ètnia que els homes, un 52% de les dones pel 9% dels homes, i un percentatge molt superior al de les dones en general, que és del 13%.
L’estudi l’han fet la PAH, l’APE, Enginyeria sense fronteres, l’Observatori Desca i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. De les 138 persones enquestades, el 71% eren dones i el 29% homes, proporció similar a les persones amb pobresa energètica o residencial. El 68% tenen més de 45 anys, el 43% eren espanyoles o de països de renda alta, mentre que el 57% eren de països de renda mitjana o baixa. Les dones predominen per sobre dels homes en tots els països d’origen, però especialment en els de renda mitjana o baixa.
Pel que fa a la composició de les llars, en el cas de les dones de països de renda baixa, el 35% són llars monoparentals, el 22% són dones que viuen soles i el 15% són dones amb parella i fills. En el cas de dones de països de renda alta, el 36% viuen soles, el 31% només amb els fills, i el 15% amb parella i fills. La resta comparteixen llar amb familiars. En el cas dels homes de països de renda mitjana o baixa, el 47% viu amb parella i fills. En canvi, els que procedeixen de països de renda alta, quasi la meitat, el 47%, viuen sols.
Sobre la situació laboral, les dones de països de renda baixa tenen feina en un 47% dels casos, però el 40% estan a l’atur. En el 68% dels casos la renda familiar va dels 400 als 1.200 euros mensuals. Les dones procedents de països de renda alta presenten una taxa d’atur del 54% i el 25% estan inactives.
El 66% dels enquestats dedica més del 30% dels ingressos a pagar la llar i els subministraments, superant la recomanació de l’ONU. En el cas de les dones procedents de països pobres el percentatge arriba al 75%.
Pel que fa a la situació respecte l’habitatge on viuen, el 41% de les dones de països de renda alta l’estan ocupant, respecte el 33% dels homes. En el cas dels problemes amb les hipoteques, són els homes qui més en tenen, amb un 28%, davant del 15% de les dones. En el cas de les dones que ocupen, el 56% té més de 45 anys i també el 56% són mares monoparentals amb fills menors d’edat a càrrec. El 42% dels enquestats que admeten estar ocupant un habitatge diuen que han hagut de pagar per obtenir les claus del pis.
Pel que fa als enquestats que han patit un desnonament, les dones, amb un 30% de desnonades, doblen els homes, amb un 14% de desnonats. El 10% dels desnonaments són de lloguer, i el 13% són d’ocupació, entre les persones nascudes en països de renda alta.
Per tot això, les entitats recomanen i reclamen el parc d’habitatge públic i social, prioritzant els grups vulnerables com les famílies monoparentals, les persones grans amb pensions mínimes o els immigrants irregulars. També demanen que els immigrants irregulars puguin accedir al bo social elèctric i que s’ampliï la implantació de comptadors socials.
També demanen més formació i sensibilització a les administracions públiques i les entitats bancàries, i implantar un sistema de denúncies per discriminació en l’habitatge.
