ACN Barcelona.-Sota el títol “’Canogar: Els anys informalistes, la Galeria Mayoral dedica a Rafael Canogar la seva primera exposició del 2021. La mostra se centra en la primera incursió de l’artista de Toledo en l’abstracció, un període breu (1958-1963) en que va abraçar l’informalisme. Comissariada per Enrique Juncosa, les set obres exposades són no només l’expressió del seu moment artístic si no de la convulsió d’aquelles dècades a l’Espanya franquista, amb una conscienciació política i social creixent acompanyada “d’un desig d’innovació formal i de ruptura amb la tradició”. Poc després Canogar abandonaria l’abstracció i es faria més polític, però posteriorment ha anat tornant al llenguatge no figuratiu.
La Mayoral torna a dedicar una mostra a l’obra de Canogar (ho havia fet anteriorment a ‘Amb la rebel·lia neix la consciència’ i ‘Venezia 1958′), i ho fa centrant-se en el període informalista de l’artista – concretament en el de 1958 a 1963 – per tal de posar el focus en com aquest va ser un moment clau per la trajectòria del pintor toledà. De fet, va ser durant aquests anys que Canogar va assolir una gran projecció internacional: va participar en les exposicions més rellevants sobre art espanyol de l’època, com les presentades a Nova York l’any 1960 al Museum of Modern Art, al The Solomon R. Guggenheim Museum i a la Pierre Matisse Gallery.Després de realitzar el 1954 unes primeres obres d’aire expressionista influenciades pel descobriment de les avantguardes internacionals i per l’obra de Miró, Picasso i Braque, Canogar es va endinsar en l’exploració de les possibilitats creatives de la matèria que proposava l’informalisme. Aquestes noves creacions – entre les quals hi ha les obres que reuneix l’exposició – constitueixen el que Enrique Juncosa, comissari de l’exposició, considera “un moment definitori de la seva carrera i quan sent encara molt jove es convertiria en un nom central de les arts plàstiques espanyoles”.Els set llenços són obres “sòbries” i carregades d’una gestualitat intensa, deutora de l’’action painting’ de l’escola de Nova York – en especial de Pollock i de Kooning -, de les quals es desprèn l’esperit inconformista i espontani del seu creador i els artistes que el rodejaven. Canogar treballava les teles planes a terra, aplicant-hi pintura líquida de tons foscos que després escampava directament amb els dits, tot dibuixant grafies i solcs com els que s’aprecien a ‘Raza’ (Raça) (1958) o a ‘Pintura nº 78’ (1961).El període ha quedat subratllat precisament perquè va durar molt poc. De seguida, l’artista va manifestar que l’informalisme li semblava un recurs més, fins i tot una forma d’elitisme, i el va abandonar temporalment per endinsar-se en terrenys més figuratius i/o de contingut més polític antifranquista. La Galeria Mayoral i el comissari de l’obra defensa a través d’aquesta mostra la vigència de Canogar avui en dia, perquè la seva “vitalitat, compromís, coherència i denúncia”. Aquest cop, la galeria dedica per primera vegada a Canogar una mostra monogràfica que reuneix set pintures. I ho fa perquè, expliquen els directors, “en els temps incerts que ens ha tocat viure, ens sembla més pertinent que mai dedicar una exposició individual a un artista que, tant en la seva vida privada com en la seva obra, ha demostrat gairebé sempre no tenir por al canvi”.
