ACN Sant Sebastià – ‘Furia española’, la comèdia de Francesc Betriu, situada al barri xino i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, ha arribat aquest diumenge al Festival de Sant Sebastià recuperant la vintena de talls censurats el 1975 per la censura. El film restaurat i digitalitzat per la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb l’ESCAC s’ha presentat a la secció Klasikoak del certamen, que rescata clàssics antics i moderns de la història del cinema universal. El film –que ha passat de 81 a 87 minuts- està protagonitzat per Cassen i Mónica Randall, i va comptar amb Ovidi Montllor en el repartiment. Radar Films va presentar la còpia tallada, amb 23 talls que va representar 162 metres.
‘<em>Furia española'</em> es va presentar en forma de guió amb el títol ‘<em>Una pasión blaugrana</em>’, firmat per Francisco Betriu i José Luis García Sánchez. Va ser prohibit el 22 de febrer de 1974. Presentat de nou, és de suposar que amb modificacions, ja amb el títol definitiu i amb García Sánchez passant de coautor a col·laborador, va ser autoritzat el 22 de juliol de 1974.
La pel·lícula es va rodar del setembre a l’octubre del 1974 i va ser presentada a censura el 12 de febrer del 1975, data en què els censors van prohibir-ne l’exhibició, al·legant que el film diferia del guió aprovat. A l’expedient hi ha una relació exhaustiva en què s’anoten fins a 98 diferències entre el guió i la pel·lícula. La productora Radar Films va establir una negociació amb la censura i va pactar uns canvis per afavorir l’aixecament de la prohibició.
L’abril de 1975, Radar Films va presentar la còpia tallada: són 23 talls que representen 162 metres, cosa que redueix la durada del film de 87’ a 81’. Tot i així, els censors van demanar tres talls més i la supressió del nom de Maria Goretti, que apareix a l’escena final. Entremig, alguna negociació va permetre exhibir-lo, ja que el 2 de maig els censors demanaven nous canvis però el 5 de maig una ordre superior ordenava autoritzar el film en les condicions actuals.
A mitjans dels anys 90 es va fer a Filmoteca Española un treball de catalogació i identificació de talls de censura que havien arribat anys enrere a les seves dependències. Era un total de gairebé 50 hores de fragments de pel·lícules de diverses nacionalitats, entre les quals hi havia talls de ‘<em>Furia española'</em>.
En declaracions abans de la projecció, l’actriu protagonista, Monica Randall, ha celebrat que el film sigui viu, “com ella mateixa” i diu que el paper la va marcar molt perquè no la van triar per fer de la típica “nena mona”, una circumstància que l’ha condicionat durant tota la seva carrera i que li molestava molt. “No ho he pait bé, ser primer mona i després el que fos”, ha reblat.
<strong>Una digitalització amb diferències visibles respecte l’original</strong>
El 2022 Filmoteca de Catalunya emprèn un projecte de digitalització de films de producció catalana, entre els quals hi ha ‘<em>Furia espanyola'</em>. Dins de les tasques de documentació i consulta inherents a qualsevol tasca d’arxiu, la Filmoteca va investigar el procés del film i va adonar-se que en la còpia videogràfica conservada a la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya s’hi conservava la versió íntegra, sense els 23 talls. Aquesta còpia prové de l’edició en vídeo domèstic que al seu dia va fer Manga Films. Se suposa que Manga va demanar el material a la productora i aquesta els devia donar una còpia prèvia a la censura.
En no trobar la versió íntegra, la institució catalana va sol·licitar a Filmoteca Española els talls conservats al seu arxiu, dels quals se n’havien salvat 23, de manera que es podia reconstruir el film en la seva integritat, malgrat que en barrejar materials de procedència tan diferent i guardats en condicions tan diverses, les diferències són apreciables. Així, els fragments tallats es distingeixen a simple vista.
La recuperació de ‘Furia española’ forma part del Pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics de la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de l’ESCAC i coordinació de Ferran Alberich, coordinador del Pla de Digitalització de la Filmoteca de Catalunya. El pla planteja la digitalització de deu llargmetratges i deu curtmetratges de la cinematografia catalana cada any, per fer-los visibles en el context actual de sales de projecció digitalitzades.
Aquest any ja s’han presentat alguns dels films digitalizats l’any passat, com ‘A tio limpio’ (Francis Pérez-Dolz, 1964), ‘Los felices 60’ (Jaime Camino, 1963), ‘Tren de sombras, el espectro de thuit’ (José Luis Guerín, 1997), estrenada al festival de Málaga, o ‘Boom Boom’ (Rosa Vergés, 1990), que va formar part de la iniciativa A Season of Classic Films 2023 de l’Associació de Cinemateques Europees (ACE).
Entre els llargmetratges que s’estan digitalitzant aquest 2023 i es presentaran l’any vinent figuren ‘La hija del mar’ (Antonio Momplet, 1953), ‘Tatuaje’ (Bigas Luna, 1978), ‘Alícia a l’Espanya de les meravelles’ (Jordi Feliu, 1978), ‘Mater amatísima’ (J. A. Salgot, 1980), ‘Tras el cristal’ (Agustí Villaronga, 1986) o ‘Things I Never Told You’ (Isabel Coixet, 1996).
