ACN La Seu d’Urgell.-La presidenta de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), Coralí Cunyat, ha remarcat que “el 2022 seràany de recuperació i el 2023, l’any de la normalització”. Així ho ha dit aquest dijous en el marc del 28è congrés d’aquest àmbit i que es celebra fins aquest divendres a la Seu d’Urgell. A més, ha explicat que s’està treballant per crear un observatori per conèixer l’estat del sector i les seves xifres. De cara a l’any que ve estan previstes 411 fires, la majoria de les quals d’àmbit local i comarcal i 58 d’internacionals i estatals. Aquestes xifres indiquen una clara recuperació respecte al 2020, quan la crisi de la covid-19 va provocar-ne una davallada important. Tot i això, no s’arriba a les dades de 2019, quan es van fer 480 fires.
Cunyat ha manifestat el temps de pandèmia ha estat “molt dur”, ja que l’activitat firal s’ha vist “aturada” i, fins i tot, “prohibida”. En aquest sentit, ha afirmat que en aquest període s’han estat preparant “per innovar i aportar creativitat” a més de dur a terme el procés de transformació digital i introduir elements com ara la sostenibilitat o els plans d’igualtat, entre d’altres. Finalment, ha dit que el repte de futur es veure com es recuperen les xifres d’empreses i visitants als certàmens i ha detallat que alguns organitzadors estan assolint la plena ocupació i importants volums de negoci. Així, ha conclòs: “Estem segurs que les fires continuaran sent un motor de econòmic imprescindible pel país”.Per la seva banda, el director general de Comerç, Jordi Torrades, ha detallat que del total de fires inscrites pel 2022, les de caire multisectorial són les més nombroses, però que “la represa és a tots els sectors”. També ha comentat que l’any que ve tornaran certàmens molt importants a Barcelona com ara Alimentaria, Hispack, Graphispack, Barcelona Bridal Week Fashion. Mentre, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, ha explicat que acollir el 28è Congrés de Fires de Catalunya a la ciutat és especial pel fet que a la capital alturgellenca s’organitza la Fira de Sant Ermengol, d’origen mil·lenari i que ja estava documentada a l’any 1048.
