ACN Lleida – Un tipus de proteïna anomenada Cianovirina-N és capaç de frenar la transmissió de les noves variants del SARS-CoV-2, causant de la covid-19, especialment les Delta i Òmnicrom. Aquesta molècula, de manera similar als anticossos generats per les vacunes, s’uneix a la proteïna ‘Spike’ del coronavirus, bloquejant la seva entrada a les cèl·lules. Així ho afirma una recerca on ha participat personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL), liderada pel Frederick National Laboratory for Cancer Research (Estats Units) i publicada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El seu efecte seria més immediat que les vacunes i favorable per a persones immune dependents.
En l’estudi han pres part també investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) i l’empresa TRM Ltd (Regne Unit).
Les lectines són proteïnes que uneixen els hidrats de carboni produïts per plantes, algues i cianobacteris. Algunes poden neutralitzar virus embolcallats amb glicoproteïnes externes, oferint un enfocament terapèutic alternatiu. La Cianovirina-N ja havia revelat anteriorment la seva eficàcia a l’hora d’evitar que virus com els de l’Ebola, la grip o l’hepatitis C i el VIH entrin a les cèl·lules, però fins ara no s’havia evidenciat la seva eficàcia amb el SARS-CoV-2. L’equip internacional ho ha demostrat a nivell de cultius de cèl·lules al laboratori i en models animals, constatant una reducció de la càrrega viral a nivell de les fosses nassals i els pulmons. El següent pas seria comprovar l’eficàcia d’aquest compost en humans a través d’assajos clínics.
Per dur a terme la seva funció, la Cianovirina-N s’uneix a una part de la proteïna ‘Spike’ del SARS-CoV-2 diferent a la que s’entrelliga el principi actiu de les vacunes, els fàrmacs antivirals i les teràpies d’anticossos monoclonals, autoritzades per l’Agència Europea del Medicament per la covid-19. Així doncs, l’ús d’aquestes molècules seria compatible amb les altres estratègies terapèutiques i podria complementar-les.
L’investigador principal d’IrsiCaixa, Julià Blanco, assenyala que aquesta lectina podria presentar diversos avantatges respecte a les vacunes. Per un costat, el seu efecte seria més “immediat” ja que no caldria esperar a que el sistema immunitari generés anticossos. A més a més, per les persones que el seu sistema immunitari no respongui correctament, com és el cas de les persones amb immunodeficiències, la Cianovirina-N seria una bona opció terapèutica.
El compost es podria obtenir fàcilment a través de sistemes de producció vegetal. El professor investigador ICREA de la UdL, Paul Christou, explica que se sap que l’obtenció a gran escala d’aquesta molècula és viable i econòmicament assumible, fins i tot pels països de renda baixa. A banda de Christou, en aquesta recerca també han pres part la catedràtica contractada de l’ETSEAFIV, Teresa Capell, i el professor titular de la Facultat de Medicina, Manel Portero.
