ACN Barcelona – La cantant kurda Aynur Dogan encapçalarà la 43a edició del Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT) de Vilanova i la Geltrú, que se celebrarà de l’11 al 14 de juliol. L’artista ja va visitar el municipi el 2006 i enguany tornarà a trepitjar l’escenari del certamen oferint la seva música basada en la cançó tradicional kurda però impregnada de la contemporaneïtat de la música occidental. Se sumarà a les propostes d’àmbit internacional el cantautor italià Antonio Castrignanò, un referent del gènere de la pizzica, amb un estil molt personal i innovador.
En l’àmbit nacional, destaca la participació del cantautor valencià Pep Gimeno ‘Botifarra’, un artista de llarga trajectòria que ha esdevingut un gran representant i preservador de la tradició i de la música popular de la seva terra. Així mateix, el festival es posarà de nou al servei dels creadors emergents, oferint propostes joves, però que es nodreixen de la tradició per generar innovació i experimentar amb la contemporaneïtat.
Atenent aquesta línia, hi haurà el músic català d’origen senegalès Momi Maiga, que farà una pre-estrena del seu nou disc, en una producció conjunta del FIMPT amb la Fira Mediterrània de Manresa, el Festival (A)phónica de Banyoles i El Canal -Centre d’Arts Escèniques de Salt i Girona. D’altra banda, el FIMPT comptarà amb altres noms singulars, com l’arpista flamenca Ana Crismán, les basques Neomak, el projecte d’origen cubà Conjunto Tradición Cariñosa, o els grups catalans Criatures, Els Quatrevents i Artiga Folk.
En la línia de divulgar la nova música d’arrel catalana, també entrarà en la programació la formació Trèvol, guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània 2023, així com Groovin’Cat, sorgit de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània de Manresa.
<strong>Suport a la producció musical</strong>
L’aposta pel foment a la creació del FIMPT va més enllà dels quatre dies de festival i avança en l’assoliment de nous reptes per ser al servei dels creadors, i fa xarxa amb altres festivals, fires i espais de creació. Així doncs, de tota la programació d’enguany, el festival vilanoví ofereix fins a quatre coproduccions de les quals forma part.
Per una banda, i per tercer any consecutiu, participa en la producció de les propostes de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània de Manresa. Així mateix, forma part del Concurs Sons de la Mediterrània, de la mà del Grup Enderrock, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània de Manresa i d’altres festivals. Finalment, s’estrena com a coproductor del nou treball de Momi Maiga, alhora que col·labora amb la producció i gravació del darrer disc de la formació Inxa Brass Band.
Com a activitats complementàries, el FIMPT inclou una línia artística dedicada a mantenir l’arrelament del festival amb la ciutat amb activitats i actuacions que compten amb el talent local. En són exemples la fira Firasac, trobada oberta dels músics de sac de gemecs, flabiol i tamborí; la participació del grup vilanoví Vila Folk a l’escenari FIMPTeca; o la cercavila de dissabte al matí, protagonitzada per alumnes de l’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat.
Finalment, la 43a edició manté el format i els espais de les darreres, començant la primera jornada a la plaça de l’Assumpció, i instal·lant-se a la plaça del Port per a les jornades de divendres, dissabte i diumenge amb un escenari de gran format i un de més reduït, l’espai FIMPTeca.
<strong>Un festival “singular”</strong>
En la presentació que s’ha fet aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, ha assegurat que es tracta d’una proposta “singular”, que tot i celebrar-se enmig del circuit de festivals d’estiu, és “únic” en molts aspectes, com per exemple per la seva voluntat de fer divulgació de la música tradicional i popular. “La seva graella musical surt de les propostes més comercials i s’endinsa en diferents països, cultures i territoris”, ha afegit.
En aquest sentit, també ha subratllat que el certamen fomenti “la interculturalitat” a través de propostes “d’altíssima qualitat”, un factor que agafa encara més volada en el context actual. “En un moment de crisi i conflictivitat internacional és més important que mai posar en valor el coneixement i l’admiració pels territoris a través de la seva cultura”, ha conclòs.
Per la seva banda, la regidora de Cultura del consistori, Teresa Llorens, ha remarcat el potencial del festival, que manté “l’essència” de la música d’arrel, però a la vegada incorpora certa “contemporaneïtat”. De fet, ha recordat que una de les apostes de cada any passa per donar suport als creadors perquè puguin tenir la oportunitat de “consolidar-se”.
Llorens ha assegurat que part de l’èxit del festival es deu a l’aposta decidida de les institucions però també ha afegit que és fruit del treball que s’ha fet des de la ciutat per aquesta música. “Hem intentat cuidar-lo i mimar-lo al llarg d’aquests 43 anys, hi ha hagut alts i baixos, però no deixa ser un festival de referencia a nivell nacional, i també internacional” ha apuntat.
