ACN Barcelona – La Fundació Bofill ha criticat que l’escola concertada continua sense participar de forma equilibrada en la lluita contra la segregació escolar i ha reclamat un nou decret de concerts, coincidint amb els 30 anys de vigència de l’actual. Segons un informe, el sector concertat escolaritza només un 11% d’alumnat estranger, la meitat que la xarxa pública, i el 71% dels centres rep menys matrícula viva que la mitjana dels municipis on estan ubicats. A més, dos de cada deu places a la concertada van quedar vacants la preinscripció passada, fet que va provocar sobreoferta al conjunt de la xarxa. Mentre l’escola pública va iniciar el curs passat amb el 21% de l’alumnat de P3 identificat com a vulnerable, a la concertada la xifra va ser del 10%.
La Fundació ha afirmat que el decret de concerts, amb 30 anys d’antiguitat, avala una aplicació “parcial i desigual” de part de les mesures previstes en el Pacte contra la Segregació Escolar per part dels centres concertats i suposa un “fre” a les polítiques en aquest àmbit. Ha consisderat que l’actual marc regulador és “ambigu i obsolet” i ha apuntat que afavoreix que hi hagi desigualtats entre la xarxa pública i la concertada. La Bofill ha criticat que el treball per aprovar el nou concert porti congelat des del 2020.
<strong>Un compliment opcional</strong>
Aquest context fa que les escoles concertades participin de forma “opcional” en les mesures bàsiques contra la segregació escolar. Així, el 44% d’aquests centres va aplicar la reducció de ràtio a 20 alumnes a P3 en la darrera preinscripció, a la que no estava obligada com sí ho estava la pública. Un 27% no va aplicar la mesura i va mantenir les ràtios a 25 alumnes i un 29% la va aplicar parcialment, amb una ràtio superior a 20 però inferior a 25.
El resultat d’aquesta voluntarietat va ser que només el 44% dels centres concertats van sortir amb la mateixa ràtio que la resta de centres del municipi o zona educativa. S’observa que els centres amb un menor volum d’alumnat estranger són també els que menys esforç han fet per ajustar les ràtios.
La situació demogràfica deixa cada cop més places vacants en l’entrada al sistema i això s’està traduint en una infrademanda en els centres més complexos.
<strong>Més vacants a la concertada</strong>
L’informe apunt també que el 17% de les places concertades de P3 van quedar vacants en al preinscripció passada en els municipis de més de 10.000 habitants. Aquest excés d’oferta està relacionat amb el fet de no haver baixat les ràtios i al manteniment de grups que no tenen demanda i no responen a les necessitats d’escolarització. Al sector públic, en canvi, es va passar de l’11% de vacants el curs 2021-2022 al 8% en el 2022-2023.
D’altra banda, i tot la millora en la detecció de l’alumnat vulnerable que va permetre arribar al 17% a P3, el 25% de les places reservades per a alumnes amb necessitats socioeconòmiques van quedar vacants als centres concertats, taxa que es redueix al 7% a la pública. Així, no es va aconseguir una distribució equilibrada i aquests alumnes representen el 21% de les assignacions de P3 als centres públics i el 10% als concertats.
Un cop passada la preinscripció la situació no millora, ja que són els centres públics els que continuen assumint en major grau la matrícula viva.
<strong>La concertada escolaritza la meitat d’alumnat estranger que la pública</strong>
En aquest nou informe, la Bofill destaca també que el sector concertat escolaritza la meitat d’alumnat estranger (11%) que el públic (20%). Aquesta diferència es dona a tots els municipis de més de 10.000 habitants amb centres concertats.
<strong>Desigualtats entre concertades</strong>
Tot i aquesta anàlisi genèrica, la Fundació Bofill ha volgut destacar també que hi ha diferències dins del sector concertat. Així, el 53% dels centres concertat tenen una composició diversa en relació amb el seu territori, mentre que el 47% restant escolaritza menys alumnat estranger del que li correspon. El grau de coresponsabilitat respon a circumstàncies particulars de cada centre.
Davant d’aquest escenari, la Bofill ha valorat que l’increment de 12 MEUR a l’escola concertada previst als pressupostos “només té sentit si els recursos serveixen de manera efectiva per eliminar les barreres d’accés i combatre les desigualtats entre centres”. Així, consideren necessaris mecanismes de control sobre els efectes d’aquestes dotacions en la lluita contra la segregació.
<strong>Mesures a aplicar</strong>
La Bofill ha fet una seguit de propostes per solucionar aquests desequilibris. En primer lloc, ha insistit que cal aprovar un nou decret de concerts per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics. Aquesta nova regulació ha de permetre que l’administració tingui poder de decisió sobre el nombre de places i grups públics i concertats prèviament a l’oferta inicial. Aquesta normativa ha de concretar les obligacions de tots els centres finançats amb fons públics.
En segon lloc, ha reclamat que Educació reguli el funcionament de les taules de planificació locals per evitar la sobreoferta i prioritzar la programació de places a centres educatius diversos socialment.
També ha exigit que Educació actualitzi els criteris de renovació dels concerts sota els principis de coresponsabilitat i satisfacció de necessitats educatives del territori, de tal manera que els concerts no es puguin renovar si no es compleixen uns mínims. D’altra banda, s’ha de dotar d’eines per detectar els incompliments i establir un sistema de finançament dels centres en funció del grau de coresponsabilitat.
Per últim, la Bofill ha dit que fins que no es tiri endavant la nova normativa el Departament ha de proporcionar el finançament per alumnat amb necessitats educatives socioeconòmiques a l’inici de curs i fer aquesta dotació extensiva més enllà de P3 i 1r d’ESO.
