ACN Barcelona.-La segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència comença aquest dimarts per “interpel·lar i activar la gent que veu la ciència com quelcom allunyat de les seves vides”. Així ho ha explicat el tinent d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, en una trobada amb la premsa, on ha reivindicat la iniciativa -organitzada pel consistori- com una “oportunitat” per tenir contacte amb experts “de primera línia”. Des del premi Nobel de la Pau Ernest Kahan, l’astronauta Ellen S.Baker fins a la biòloga Donna Haraway, més de 300 ponents participaran en el cicle, que s’allarga fins aquest diumenge. “La ciència no pot estar al marge de la cultura i el debat ciutadà”, ha dit Subirats.
El tinent d’alcaldia ha recalcat que la biennal no és quelcom aïllat, sinó que forma part d’una “línia estratègica” de l’Ajuntament de Barcelona en temes de recerca i ciència. En aquesta línia, ha explicat que el cicle evita els actes institucionals amb presència de càrrecs polítics perquè es considera que és un “tema de ciutat”, que vol prolongar-se més enllà del mandat de Colau. Subirats ha explicat que aquesta idea va en la línia del Pacte per la Cultura de Barcelona que els grups municipals de l’ajuntament van presentar divendres passat. “Hem d’aprofitar la força que té Barcelona i la seva àrea metropolitana en temes de ciència perquè, d’alguna manera, puguin tenir efectes positius en el conjunt de la ciutadania”, ha dit Subirats en declaracions a l’ACN. Sobre això, ha posat de manifest que l’índex de la revista Nature de ciutats científiques situa Barcelona com la primera ciutat de l’Estat en producció científica i la quarta a escala europea. Noms destacatsDe la segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que es va presentar a finals de maig, Subirats ha destacat la presència del premi Nobel de la Pau Ernest Kahan, l’astronauta Ellen S.Baker, l’economista Sam Bowles, l’astrobiòloga Sara Walker, el bioinformàtic Michael Levin, la biòloga Donna Haraway, el filòsof Julian Savulescu, l’immunòleg Josef Martin Penninger i el matemàtic Mirko Degli, entre altres. “Són persones molt rellevants en els seus àmbits”, ha assegurat el tinent d’alcaldia. El programa presenta més de 300 ponents i 250 activitats, que s’articulen al voltant de la idea dels límits. A més, atès que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible durant el 2021, la biennal també “posarà en qüestió” el sistema alimentari actual. Sobre això, Subirats ha destacat la taula rodona ‘Desigualtats socials i alimentació: el cas de l’obesitat’. Entre la programació també hi ha la ‘Nit de la Ciència’, que es farà aquest divendres al Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM). Els actes d’aquesta proposta s’han plantejat amb la intenció que siguin de curta durada per tal que es pugui donar veu “a molta gent”, ha explicat Subirats. De fet, des de l’ajuntament han avançat que moltes de les entrades per la ‘Nit de la Ciència’ ja estan exhaurides. La Biennal Ciutat i Ciència conclourà amb la catorzena edició de la Festa de la Ciència, que enguany se celebrarà al front marítim. La proposta oferirà activitats “basades en l’experimentació” per un públic més familiar. Durant el cicle també hi ha exposicions, sessions de debat i cinema a la fresca o obres de teatre, entre altres. Aquestes activitats formen part del programa +Biennal, propostes en paral·lel organitzades per entitats i equipaments de la ciutat que s’afegeixen a la iniciativa. Diversitat de formatsLes activitats, per tant, són “transversals” i majoritàriament gratuïtes. Així mateix, malgrat que la primera edició es va celebrar al mes de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per canviar-ho al juny per tal que els actes es puguin fer a l’aire lliure. “La voluntat és que l’accés sigui fàcil, que no sigui necessari entrar a cap lloc, sinó que la gent es trobi la ciència als carrers i les places”, ha apuntat Subirats.Mentre que la primera edició de la biennal comptava amb un pressupost de 400.000 euros, enguany la xifra ha ascendit fins als 660.000 euros. Així mateix, també s’ha augmentat el nombre de comissaris, entre els quals hi ha el doctor en Filosofia i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, Pau Alsina; el gastrònom i director de la Fundació Alícia, Toni Massanés; o la professora de recerca a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Núria Montserrat.
