Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

JxCat i ERC lamenten la manca d’unitat independentista mentre l’oposició defineix la legislatura com a “perduda”

ACN Barcelona.-JxCat i ERC lamenten la manca d’unitat independentista que ha marcat aquesta XII legislatura. I juntament amb la CUP coincideixen en destacar que han estat tres anys de “repressió”. […]

Avatar
Agències 20/12/2020

ACN Barcelona.-JxCat i ERC lamenten la manca d’unitat independentista que ha marcat aquesta XII legislatura. I juntament amb la CUP coincideixen en destacar que han estat tres anys de “repressió”. Pels cupaires, però, ha estat una “travessia del desert” després de l’1-O per la “claudicació” del Govern. PSC, comuns i PPC coincideixen en qualificar-la de “perduda”. Mentre que, per a Cs, la legislatura “ha estat convulsa i sense gestió”. El president del Parlament, Roger Torrent, es refereix als últims anys com la legislatura “de la repressió i de la recuperació de les institucions” després del 155. En declaracions a l’ACN, Torrent i els presidents dels grups i subgrups valoren la legislatura que acaba aquest dilluns.

El president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, creu que el “buit més important” que deixa aquesta legislatura és la manca d’unitat entre els independentistes i també la manca d’unitat “antirepressiva” que, segons ha dit, va més enllà de l’independentisme. “No haver-ho aconseguit és una llacuna que, per a nosaltres, és important en aquesta legislatura”, ha conclòs. Malgrat que no ha estat fàcil i que la relació no és la que havia estat en altres moments amb els grups parlamentaris, Sabrià ha assegurat que la voluntat de diàleg per part d’ERC “sempre hi és”. De fet, segons ha admès Sabrià, es tracta de la legislatura “més difícil” de les tres que ha viscut des del Parlament. Ha recordat que va començar amb la part “dura però positiva” de recuperar les institucions després del 155 i ha afegit que la legislatura acaba amb una etapa “complexa” com és la gestió de la covid-19. També ha estat, per al president d’ERC al Parlament, una legislatura molt condicionada per la “repressió”. Tot i aquest context, ha reivindicat que s’ha intentat fer feina en els àmbits que ha estat possible com l’habitatge i la igualtat entre homes i dones. Sabrià conclou que la XII legislatura té “molts clarobscurs” però considera que “a vegades les difícils són les importants” per poder tornar a èpoques amb objectius més clars. Pel que fa a les qüestions que han quedat pendents, en destaca la renovació de la CCMA, totes les lleis audiovisuals i la llei electoral.El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, coincideix amb ERC que en aquesta legislatura s’ha posat de manifest que “quan no hi ha unitat, no s’avança”. “Si compartim un objectiu que és la independència, hauríem d’actuar com aliats, hauríem de tenir una estratègia compartida, i això no hi ha sigut aquests legislatura”, ha lamentat tot i advertir que no es pot demanar que JxCat i ERC estiguin junts “gestionant les renúncies i no gestionant les ambicions”. Per a Batet, la XII legislatura ha estat “repressiva” i no s’ha respectat l’autonomia del Parlament. Segons ha apuntat el president de JxCat a la cambra, la prova és que ha començat i ha acabat igual. I ha recordat que no es va permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i que s’ha acabat la legislatura amb el president Quim Torra inhabilitat. Una inhabilitació que ha qualificat “d’irresponsable” enmig d’una pandèmia i ha remarcat que la gestió de pandèmia amb Torra de president ha estat diferent a la gestió de la segona onada. Pel que fa als aspectes positius de la legislatura, Batet ha destacat que s’han posat de manifest “els límits de l’autonomia” i s’ha vist que quan s’aplica el 155, “l’autonomia queda molt empetitida”. “És una lliçó que hem après els catalans: que si no ens defensem nosaltres mateixos, a Madrid ja sabem com actuen i que no ens donen els recursos suficients”, ha afegit. Un altre aspecte positiu per a Batet és que s’han desenvolupat projectes telemàtics que fins ara estaven prohibits. “No es va permetre la investidura telemàtica de Puigdemont i a dia d’avui hem vist Juntes de Portaveus i votacions telemàtiques. S’ha evolucionat i això és un avenç important però queda molt per fer. Queda una llei electoral i modificar el reglament del Parlament”, ha conclòs.Una legislatura convulsa i sense gestióEl cap de l’oposició i líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha qualificat la legislatura de “convulsa i sense gestió”. La part positiva, segons ha apuntat, és que “ha desemmascarat” el Govern i que tothom ha pogut veure “el veritable tarannà” dels partits que han governat Catalunya. I pel que fa a la part més negativa, ha considerat que la política s’ha allunyat dels “problemes reals” dels catalans que, siguin independentistes o no ho siguin, necessiten un govern que gestioni i afavoreixi els seus interessos. En aquest sentit, ha fixat com a prioritat de cara a la propera legislatura després del 14-F un apropament de les institucions als problemes “reals” dels catalans. Això suposa, segons ha defensat el cap de l’oposició, abandonar el procés i una reconstrucció després de la pandèmia que posi el focus en els problemes econòmics dels ciutadans. “Tan de bo sigui la legislatura de la reconstrucció amb unió després de legislatures convulses del procés i la recuperació per donar sortides econòmiques a les famílies que pitjor s’ho estan passant”, ha conclòs.Per al president del PSC al Parlament, Miquel Iceta, ha estat una legislatura “perduda” i ha afegit que des del 2010 al 2020 Catalunya “ha perdut una dècada”. El també primer secretari dels socialistes catalans ha definit els darrers anys de la política catalana com una legislatura marcada per “la divisió entre socis”, per la confrontació i l’últim any per la pandèmia de la covid-19.Iceta valora positivament que al final, en context de pandèmia, s’hagi comptat amb més recursos públics però no ho ha atribuït al Govern sinó a l’executiu espanyol de PSOE-Unides Podem. I com a part negativa de la legislatura ha destacat que Quim Torra s’ha basat en l’estratègia de la “confrontació” veient l’autonomia com un “obstacle”. En canvi, segons ha afegit, el PSC veu l’autonomia com una “oportunitat i palanca”.De cara als pròxims anys, Iceta hi veu “la gran oportunitat per capgirar la deriva que ens ha fet perdre oportunitats”. “Ens ha passat per davant Madrid i hem d’evitar que també ho faci València”, ha assegurat per després fixar com a prioritats la lluita contra la pandèmia, la reconstrucció social i trobar un consens com més ampli millor entre els catalans per avançar en una millora de l’autogovern i del finançament.La presidenta de CatECP al Parlament, Jéssica Albiach, ha definit els últims anys com una “legislatura perduda” en què no s’ha avançat res ni nacionalment ni socialment. I és que, segons Albiach, hi ha hagut una “trencadissa” i una “pugna interna” entre els socis del Govern que ha impedit que l’executiu estigués dedicat a respondre les necessitats de la ciutadania. “Han estat més pensant en les picabaralles i la lluita per l’hegemonia de l’espai independentista”, ha lamentat. Albiach ha destacat l’aprovació dels pressupostos, amb la seva abstenció, com un dels elements més positius ja que, segons ha subratllat, destinen 900 MEUR més per a la sanitat pública i preveuen la rebaixa de les taxes universitàries. I també ha valorat positivament l’aprovació de la llei de salut bucodental i la modificació de la llei sobre les violències masclistes. En canvi, Albiach ha trobat a faltar que el Govern compti amb les forces polítiques i socials per a la reconstrucció del país en un moment de pandèmia. La pròxima legislatura ha de ser, segons la presidenta dels comuns al Parlament, la legislatura “del canvi” ja que Catalunya porta massa anys “patint asfixia, sense recuperar-se de les retallades i amb manca de diàleg”. Davant d’aquesta situació, la recepta dels comuns és “superar els bàndols i els fronts”, pensar en Catalunya i posar el país i la seva gent al davant.El líder del PPC a Catalunya, Alejandro Fernández, ha definit els darrers tres anys com una legislatura “perduda i profundament negativa per als catalans”. L’únic positiu que n’ha destacat és que no s’han produït “greus il·legalitats” en comparació amb la legislatura anterior. En canvi, a la balança negativa, Fernández hi situa el fet que la producció legislativa “hagi estat la menor de la història des de la recuperació de la democràcia”. A més, segons ha lamentat, les poques coses que s’han fet ha estat per “impedir la llibertat educativa i apujar impostos”. Tot i que, segons el líder dels populars, no s’han comès “greus il·legalitats”, ha lamentat que aquesta legislatura no hagi servit per millorar la convivència i s’hagi continuat “amb un discurs de divisió de la societat catalana pràcticament en dues meitats irreconciliables”. De cara a la pròxima legislatura, Fernández ha dit que li agradaria que en sortís un govern no nacionalista de canvi que “superés el procés separatista i l’etapa dirigida des de Waterloo” . I és que, per al líder del PPC, l’únic que s’ha buscat en els darrers anys és la “confrontació constant” i no la gestió en benefici dels catalans.La travessia del desert de la CUPEl diputat de la CUP Carles Riera ha qualificat la legislatura de “travessia del desert” després de “l’esclat de llibertat democràtica” de l’1-O. Segons l’anticapitalista, el Parlament ha estat en un “atzucac” i en un “bloqueig” pel que fa a les aspiracions independentistes, democràtiques i socials mentre que “la repressió ha caigut sense parar”. Riera ha responsabilitat JxCat i ERC d’una “claudicació a nivell nacional i una inoperància per donar una resposta a la crisi social i econòmica”.Per a Riera, el costat positiu de la legislatura ha estat “la gent del carrer que ha seguit lluitant malgrat tot” i el negatiu han estat les institucions. “El Parlament i el Govern no han estat a l’alçada”, ha lamentat. Davant d’aquesta situació, ha considerat que la pròxima legislatura ha de ser de “canvi de cicle i de sortida del bloqueig i de l’atzucac”. “El Parlament ha d’actuar amb sobirania i fortalesa política per estar a l’alçada de les demandes socials i nacionals del carrer. El que no podem és tornar a renunciar a la sobirania del Parlament. La necessitem per avançar nacionalment i socialment”, ha conclòs.Torrent: “La legislatura de la repressió i la recuperació”El president Torrent ha afirmat que aquesta legislatura s’ha viscut enmig de la “piconadora de la repressió de l’Estat que no ha parat”. I ha posat d’exemple l’empresonament de l’expresidenta Carme Forcadell i el fet que hi hagi diputats que no han pogut exercir lliurament la seva funció. També ha estat però, segons Torrent, la legislatura de la recuperació de les institucions després de la intervenció de l’Estat amb el 155. “Vam recuperar el Parlament i l’hem posat de nou malgrat les dificultats al servei dels catalans per millorar les seves condicions de vida”, ha celebrat. El millor de la legislatura és, segons Torrent, que “s’hagin ampliat drets materials i cívics dels ciutadans” i ha posat d’exemple la modificació de la llei contra les violències masclistes i la llei per a la igualtat de tracte que s’han aprovat en l’últim ple. Així com també la llei que regula el preu dels lloguers d’habitatges i el “catàleg de serveis” inclosos als pressupostos del 2020. A l’altra cara de la moneda, Torrent hi situa els efectes de la “repressió”. I ha explicat que a nivell personal el moment “més dur i trist” de la legislatura va ser l’empresonament de Jordi Turull enmig d’un debat d’investidura. Torrent ha fixat que la pròxima legislatura ha de ser de recuperació des d’un punt de vista socioeconòmic davant totes les crisis que comporta la pandèmia de la covid-19 però també de recuperació de la unitat independentista. Una unitat que, segons Torrent, ha de ser al voltant d’una agenda republicana que permeti avançar en l’objectiu de proclamar la república catalana. I el president del Parlament ha afegit que aquesta agenda s’ha de basar en dos pilars: autodeterminació i amnistia.La legislatura quedarà automàticament dissolta a les dotze de la matinada de dilluns a dimarts i el mateix dimarts està previst que el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aaragonès, firmi el decret de convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer.