ACN Barcelona – Oriol Junqueras va ordenar a Alfred Bosch que no activés els protocols de la Generalitat ni d’ERC sobre el cas de presumpte assetjament sexual a Exteriors el 2019 que implicaven el cap de gabinet del departament. Així consta a les al·legacions de Bosch en l’expedient d’ERC, a les quals ha tingut accés l’ACN, i així ho confirmen diverses fonts consultades -totes coneixedores del cas-. Junqueras no volia que Funció Pública (en mans de Junts) tingués accés a la investigació, i va motivar una investigació “discreta, informal i irregular” al Govern, paral·lela als canals oficials. Bosch defensava activar els protocols, però va complir el mandat del líder d’ERC, que així li va dictar en reunions a Lledoners els dies 4 i 24 de desembre de 2019.
Bosch va reunir-se amb Junqueras a Lledoners en dos moments clau: el 4 i el 24 de desembre del 2019 on es va abordar el cas del presumpte assetjament a Exteriors. Així consta a l’escrit de les al·legacions que l’exconseller va enviar en el marc de l’expedient que va obrir ERC. I així ho confirmen les fonts consultades -totes coneixedores de primera mà del cas-, incloses les que estaven al corrent d’aquestes reunions a la presó.
En la primera trobada a Lledoners, el qui era president d’ERC va ordenar a l’aleshores conseller d’Exteriors que busqués una sortida per al cap de gabinet de Bosch, Carles Garcias -militant d’ERC-, sense que constés en cap procediment intern. El conseller va estudiar l’opció de situar-lo com a director general de Relacions Institucionals, però al final es va descartar.
Setmanes després, en la reunió del 24 de desembre, Junqueras va instar Bosch a cessar directament Garcias, que va ser destituït el 24 de gener de 2020.
<strong>Investigació paral·lela i “irregular”</strong>
En la primera reunió, la del dia 4, Bosch va preguntar al líder d’ERC si s’havia posat en marxa “alguna investigació” per esclarir els fets que implicaven Garcias, ja que així li havia arribat per altres persones. Junqueras li va confirmar que sí, que el cas ja s’estava investigant. Des de Lledoners, el president del partit va designar una persona de la seva màxima confiança (un altre militant que formava part del Govern, però no d’Exteriors) per investigar des de Palau els fets que implicaven Garcias.
Es tractava d’un procés paral·lel als canals oficials, ja que no se seguia cap dels protocols establerts. Aquesta persona va fer trucades a treballadors i -sobretot- a treballadores d’Exteriors per saber què havia passat amb el cap de gabinet de Bosch.
Així consta a les al·legacions de l’exconseller en l’expedient d’ERC, on es descriu aquesta investigació paral·lela motivada per Junqueras com a “discreta, informal i irregular”. Des de la presó, Junqueras va manar a Bosch que s’actués de manera també “discreta” i “molt ràpida”.
El qui encara era conseller, però, va insistir que calia “activar el protocol”. No estava d’acord que la investigació des del Govern es realitzés al marge dels canals oficials, encara que la pilotés un militant d’ERC amb càrrec a l’executiu, i que fos de la confiança de Junqueras. Però es va acabar imposant la voluntat del cap de files de l’organització.
<strong>Expedient d’ERC</strong>
Garcias va ser destituït el 24 de gener de 2020 per un cas continuat de presumpte assetjament sexual a diverses treballadores del departament. El ‘Diari Ara’ va destapar, el 8 de març del mateix any, el motiu que hi havia darrere d'<a href=”https://www.acn.cat/new/3da7fe51-58db-4f30-b53f-24c1791bcd00/texts”>aquesta destitució</a>.
ERC havia iniciat formalment un expedient el gener de 2020. La diputada Raquel Sans, vicesecretària general de Dones del partit, va denunciar el presumpte cas d’assetjament sexual de Garcias als òrgans de l’organització. Era el pas previ perquè pogués començar la investigació interna a Calàbria. Un procés que acabaria amb el cessament de l’excap de gabinet de Bosch, setmanes després. El mateix conseller va dimitir el 9 de març.
Bosch -ja com a exconseller- va presentar el 16 de juliol de 2020 les seves al·legacions al procediment per donar la seva versió. Hi va argumentar que no va voler encobrir el presumpte cas d’assetjament sexual. I que va ser Junqueras qui, des de la presó de Lledoners, li va “ordenar” que no activés els protocols ni d’ERC ni de la Generalitat.
Quan va comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, el 29 de juliol de 2020, Bosch ja <a href=”https://www.acn.cat/new/6e09679d-20ca-4a3a-a0c2-e64d8244d75c/texts”>va negar</a> haver encobert el presumpte cas d’assetjament sexual a Exteriors.
Diverses fonts coneixedores d’aquesta situació confirmen que tant Bosch com la secretària general del partit, Marta Rovira -així com d’altres alts dirigents d’ERC- també apostaven per activar els protocols. Però que es van trobar amb la negativa de Junqueras, a qui van acabar obeint. Asseguren que l’aleshores líder del partit feia de “tap” i que “obstruïa” la voluntat d’investigar els fets per la via ordinària, obligatòria i legal.
Gairebé cinc anys després, les fonts consultades -totes coneixedores del cas- també confirmen que Bosch no va activar els protocols en obeir el mandat de Junqueras. Expliquen que l’exconseller va fer “tot el possible” per esclarir els fets que implicaven, presumptament, el seu cap de gabinet. I que, a més, Bosch va demanar que es portés el tema als jutjats, però no es va acabar fent mai.
El que sí que va fer Bosch va ser entrevistar 18 persones del departament per saber què havia passat. L’endemà que l”Ara’ destapés la informació del presumpte cas d’assetjament sexual, <a href=”https://www.acn.cat/new/2e5b5321-719c-401f-b022-c9bb68593fac/texts”>Bosch va dimitir</a> del càrrec, després que ERC li acceptés la renúncia. Al principi del dia, però, l’encara conseller va rebre el suport dels màxims dirigents del partit, que li subratllaven que ell no hauria de tenir cap represàlia perquè era innocent.
<strong>Expedient i sanció</strong>
ERC <a href=”https://www.acn.cat/new/52bdf531-8915-4579-97a5-c8ce4ece4e43/texts”>va arxivar l’expedient</a> de Bosch sense imposar-li cap sanció, l’octubre de 2020. La comissió de garanties del partit va determinar que l’exconseller no havia encobert Garcias, sinó que havia actuat “pel principi de prudència”. Esquerra va imputar una falta greu contra el presumpte agressor, però no va poder actuar contra ell perquè Garcias s’havia donat de baixa del partit voluntàriament, 7 mesos abans.
Fonts de l’entorn de Junqueras destaquen que l’expedient es va dur a terme de forma exhaustiva, i que en cap reunió presencial de l’executiva d’ERC no es va donar la indicació mai de frenar o aturar cap protocol.
L’agost de 2020 Funció Pública (en mans de Junts) <a href=”https://www.acn.cat/new/9bb0574d-1cc5-4cc0-91c6-a4e4c35f2743/texts”>va proposar</a> que el Govern sancionés Bosch. Mig any després, el febrer de 2021, el Govern va obrir a Bosch un <a href=”https://www.acn.cat/new/e416ab52-d19e-4fde-8556-f2e42ec29bb9/texts”>expedient sancionador</a> per no haver activat el protocol de la Generalitat. Ja havia passat quasi un any des de la dimissió del conseller. Ell mateix <a href=”https://www.acn.cat/new/70424d3f-f427-4df4-8aa5-689d77f1dd6d/texts”>va celebrar</a> que l’executiu de Quim Torra obrís aquest expedient sancionador: “És una bona ocasió per restablir el meu nom”, va declarar en un comunicat.
El 31 d’agost el Govern <a href=”https://www.acn.cat/new/731d6ed1-1b5e-45ee-aee8-cc1608967eb6/texts”>va tancar</a> l’expedient obert contra Bosch, considerant que va cometre una “infracció greu sancionable” per no haver activat el protocol contra assetjaments sexuals malgrat conèixer el cas en què estava implicat Garcias. L’expedient es va tancar sense marcar cap sanció per a Bosch, perquè cap de les que preveu aquesta tipificació superava el fet que dimitís de la conselleria.
Bosch sempre ha mantingut que no tenia cap indici que vinculés el seu excap de gabinet amb cap cas d’assetjament sexual, i que no el van advertir mai de cap interposició de denúncia contra Garcias. L’exconseller va admetre durant la tramitació de l’expedient que hauria d’haver activat el protocol, però va afirmar que no coneixia els mecanismes per fer-ho. Qui ha d’activar aquests protocols, de fet, no és el conseller sinó el secretari general del departament.
Preguntats per tota aquesta qüestió, Junqueras i Bosch han declinat fer cap declaració pública sobre el tema.
<strong>Madrid, Barcelona i Exteriors</strong>
Junqueras va fitxar Bosch el 2011 perquè liderés la llista d’ERC a les eleccions espanyoles d’aquell any. El president republicà va ressituar Bosch com a candidat a l’alcaldia de Barcelona el 2015 i, ja com a regidor, va preparar la legislatura -del primer mandat d’Ada Colau- de cara a les municipals del 2019.
Però el setembre de 2018 Junqueras -ja empresonat- va decidir que fos el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, qui liderés la llista d’ERC a Barcelona, encara que Bosch n’hagués guanyat les primàries. La decisió no va agradar a qui passaria a ser, just després, el nou conseller d’Exteriors per substituir Maragall en un intercanvi de peces.
Bosch va ser nomenat conseller el novembre de 2018 i va entrar a formar part del Govern de Torra. El cas de presumpte assetjament sexual del seu cap de gabinet va posar fi a la seva carrera política.
