ACN Barcelona.-L’escriptor Juan Manuel Gil ha guanyat el Premi Biblioteca Breve 2021 per la novel·la ‘Trigo limpio’, que Seix Barral publicarà al març i que narra amb “agilitat i des de l’humor” la fascinació per la infància perduda en un barri perifèric d’Almeria, amb “naturalesa de la fabulació literària a través de passadissos que connecten les lectures que tots portem dins”. Gil s’ha imposat al miler d’originals que optaven al premi arribats de tot el món, en què ha destacat la presència dels procedents de Madrid, Catalunya i Andalusia. El guardó s’ha donat a conèixer aquest dilluns en una cerimònia al Museu Marítim de Barcelona en la qual Enrique Vila-Matas ha recordat a Juan Marsé, guanyador del premi el 1966.
L’obra és una “falsa novel·la de detectius”, segons el jurat, ambientada a Almería, en què el protagonista comença a investigar la desaparició d’un amic de la infància amb la finalitat de trobar material per escriure el relat “perfecte”. Al llarg de les pàgines, però, es va adonant que “res és com ho recordava. En la roda de premsa, Juan Manuel Gil ha reconegut que ‘Trigo limpio’ beu d’aquest “jaciment” que esdevé per un escriptor la memòria personal, especialment la de la infància. “Com es connecten les experiències i com es genera un corpus únic amb la suma de veritats connectades, que acaben generant una ficció nova, que no és una mentida”, assevera. En aquest sentit, el volum premiat parla d’una infància perduda i parteix de la imatge d’un nen corrent per una pista d’aterratge mentre arriba un avió, que se suma a la seva voluntat literària de “traslladar el lector a la fascinació per la lectura”. “La nostra tradició literària n’està plena”, ha assegurat. Segons Gil, ‘Trigo limpio’ se serveix d’elements com l’humor, l’oralitat i l’amor pels llibres que parlen d’altres llibres, així com de la passió pel poder de la paraula que, al seu entendre, “il·lumina els llocs més foscos i del qual se’n pot fer un ús pervers”.L’escriptor s’ha mostrat convençut que la literatura va lligada als “tòpics” i ha incorregut a un per explicar les sensacions que tenia després de saber que havia guanyat el Biblioteca Breve: “He complert un somni i l’he millorat”. Així, ha recordat com, ja fa una dècada, havia somniat que guanyava un premi, però que no podia signar amb el seu nom real per imposició de l’editorial. “Estic content perquè al meu barri sabran que he guanyat el premi. La novel·la està dedicada al meu barri”, ha bromejat. Per l’autor, a vegades no és “suficient” en aconseguir els somnis, sinó que cal “millorar-los”. “Dedico també el guardó a totes les persones que han viscut dolor d’una manera directa durant la pandèmia”, ha conclòs. Alhora, ha dedicat el premi a la seva família, especialment, a la seva mare, que va plantar la “llavor” del seu interès literari amb històries que buscaven protegir-lo de tots els perills, com el dels “lladres d’òrgans, que ella veia com un perill real”.
