ACN Barcelona – Enderrock Llibres ha publicat ‘L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres’, el primer volum del segell escrit pel periodista musical Joaquim Vilarnau amb pròleg del mateix Lluís Llach. Vilarnau s’endinsa en la història de la cançó de l’any 1968 i en narra la seva repercussió internacional. De fet, recopila les prop de 500 versions d’aquest himne de Llach, el 82% de les quals han estat creades al segle XXI, que s’ha cantat en més d’una quarantena d’idiomes. “És la contribució més important d’una cançó en català al cançoner revolucionari internacional”, ha dit l’autor.
L’autor ha apuntat que el primer article que va escriure sobre ‘L’estaca’ va ser l’any 97 i en aquell moment va recopilar més d’una cinquantena de versions del tema. A partir d’aquí, Vilarnau anava incloent periòdicament les versions que trobava en un arxiu. El 2018 van publicar un número especial de la revista ‘Enderrock’ que incloïa un article extens sobre ‘L’estaca’ i en què es feia referència a 255 versions. “Ara he fet un buidatge molt llarg i he trobat coses que m’han sorprès”, ha indicat.
‘L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres’ comença amb un pròleg de Lluís Llach que li adreça una carta a l’avi Siset, que era una persona real i era l’avi d’un amic seu. Li explica què ha passat amb la cançó i li dona les gràcies. El llibre també situa la cançó en el seu context històric i s’explica com es va fer ‘L’estaca’, qui era l’avi Siset, què diu el tema i els conflictes que va tenir amb la censura. A partir de gener del 76, la cançó “es dispara” després de saltar a Polònia i de convertir-se en l’himne del sindicat Solidaritat i “va obtenir una gran popularitat”.
L’autor ha assenyalat que ideològicament ‘L’estaca’ tracta sobre “els de baix que estan contra els de dalt, dels demòcrates contra l’opressor i va més enllà de les ideologies”. Posa l’exemple que a Polònia era una cançó anticomunista quan a l’estat espanyol era més aviat comunista.
Vilarnau ha afirmat que és “la contribució més important d’una cançó en català al cançoner revolucionari internacional”. Així mateix, ha afegit que el tema de Llach té una característica molt particular i és que cançons revolucionàries com ‘Bella ciao’ s’han traduït i adaptat, però habitualment amb la mateixa lletra. En canvi, ‘L’estaca’ ha tingut moltes variacions en la lletra en els diversos idiomes que s’ha cantat. “Una estaca pot ser un mur, una tanca, una cadena o un jou”, ha declarat.
A l’estat espanyol, ha apuntat, ‘L’estaca’ va estar molt censurada i també es va censurar a Polònia i actualment està censurada a Bielorússia. “És la cançó anti- Aleksandr Lukashenko més important que hi ha en aquests moments i fa un parell de mesos hi va haver una imatge d’una persona que era detinguda per tocar-la”, ha declarat.
La versió més exòtica, ha explicat, és una que va fe una associació de dones d’Afganistan i els de les versions van des de la clàssica, fins a la música màquina del Toni Peret passant pel pop rock, el tango, el jazz o la música disco.
Lluís Llach i Joaquim Vilarnau parlaran de la cançó en català més versionada aquest dijous a la llibreria Ona de Pau Claris.
<strong>2025</strong>
‘L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres’ és el primer volum d’Enderrock Llibres, que aposta per erigir-se en un “segell de referència en la publicació de llibres d’assaig i altres gèneres centrats en la música popular dels Països Catalans i d’arreu del món”.
L’editorial va anunciar tres llibres de cara al 2025. ‘Història i poder del mètal en català’ (títol provisional), d’Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell, es preveu que surti el primer trimestre de l’any que ve. A més de referenciar la importància del gènere a l’escena catalana, els autors proposen un recorregut per la història del mètal, amb fitxes dels artistes més destacats, i capítols dedicats a la presència de les dones en el gènere, les reivindicacions polítiques i socials, i una mirada a l’escena més emergent.
Al segon trimestre del 2025 sortirà ‘Canet Rock’ (títol provisional) de Donat Putx, dedicat al popular festival, que “va sacsejar el panorama artístic de Catalunya i bona part de l’Estat” l’any 1975. També es publicarà al segon trimestre ‘100 anys en veu de dona’ (títol provisional), de Maria Picassó i Jordi Novell, que recull un centenar de retrats de dones referencials en el món de la música popular d’arreu del món, sota la mirada singular de la prestigiosa il·lustradora Maria Picassó. L’àlbum de retrats inclourà un recorregut al llarg de 100 anys de presència femenina a la música, amb artistes internacionals com Amy Winehouse, Lady Gaga, Taylor Swift o Shakira; però també nacionals com Bad Gyal, Sílvia Pérez Cruz, Mushka o Núria Feliu.
