ACN Barcelona – L’escriptor valencià Joan Benesiu explora diferents rostres del fracàs en la novel·la ‘Terminus’ (Edicions del Periscopi), ja siguin, com els hi passa als personatges de la història, fracassos d’un projecte laboral, vital o sentimental. “Quan emprens una història sempre has de contemplar la possibilitat del fracàs que al final, pel declinar del temps, acabarà succeint”, ha manifestat. També ha explicat que tant a ‘Serem Atlàntida’, la seva anterior novel·la, com a ‘Terminus’ indaga en “la perspectiva d’una Europa que podria fracassar”, però ha matisat que això “és més una preocupació que no una constatació”.
La protagonista de ‘Terminus’ és la Teresa, una professora de l’Escola d’Arquitectura de València, que està preocupada per la desaparició sobtada del seu millor alumne, el Carles Miquel. El jove es troba immers en la recerca per a una tesi sobre el projecte Atlantropa, que pretenia assecar la Mediterrània i aconseguir així més terres per conrear i viure. Aquest projecte, ha explicat l’escriptor, fa una funció a la novel·la perquè és un eix vertebrador. Mentre l’estudiant segueix desaparegut, la Teresa farà un viatge a Hongria per assistir al reconeixement d’un projecte arquitectònic que va dissenyar fa temps. Un viatge a Hongria que li ha servit a l’autor per parlar del passat d’aquest país.
Benesiu explica que el fracàs és un concepte que plana sobre totes les coses que emprenem. “Quan emprens una història personal, laboral o afectiva, sempre has de contemplar la possibilitat del fracàs que al final pel declinar del temps acabarà succeint”. Ha indicat que li interessava veure que les persones no poden estar tan contentes dels seus èxits, sinó que han “d’estar pendents que més aviat o més tard arribarà el fracàs i cal retardar-lo el màxim possible”.
L’autor ha manifestat que era important que totes les coses que “apareixien a la novel·la tinguessin un punt de referència en el fracàs. A vegades és el fracàs d’un projecte que no s’inicia o el fracàs d’un projecte vital com pot ser la tesi doctoral d’un dels personatges o la relació sentimental de la Teresa. Són diferents rostres del fracàs que ens assetgen des de diferents angles”.
<strong>Europa</strong>
La visió de l’autor sobre Europa té molta presència a la novel·la com també en les seves obres anteriors. “No crec que el projecte d’Europa sigui fracassat o fallit, sinó que ha de mirar què vol i ha de mirar cap al futur. La preocupació que hi ha als meus llibres és perquè s’ha de lluitar perquè això no desaparegui”.
L’escriptor ha manifestat que tant a ‘Serem Atlàntida’ com a ‘Terminus’ indaga en “la perspectiva d’una Europa que podria fracassar”, però ha assegurat que això “és més una preocupació que no una constatació”. Benesiu creu que val “la pena lluitar perquè el continent que ens vincula i la seva identitat segueixi sent forta i tiri endavant” .
En aquest sentit, ha declarat que el llibre ressegueix “un conjunt de projectes que no han acabat de finalitzar correctament i que han fracassat i segueix una exploració pel món de les ruïnes”.
De fet, un altre tema que apareix a la novel·la són persones que visiten ruïnes, alguns dels quals volen tenir “una imatge bonica” i altres, que busquen “una vivència personal”. En aquest context, Benesiu ha explicat que ara hi ha hagut queixes al País Valencià que hi ha molta gent que va ajudar, però altres van a fer-se la fotografia. “És un escenari bèl·lic a la porta de casa”, ha apuntat.
L’arquitectura també està molt present a ‘Terminus’. “Al voltant de l’arquitectura he trobat, que cada vegada construïm més per a la vista i no per a la funció en si de les coses”. Ha posat com exemple la Ciutat de les Ciències de València. “Tenim un edifici que serveix per fer-nos fotografies, però no sabem què passa a dins perquè això realment no importa”. Al llibre parla també de la tirania de l’ull per damunt dels altres sentits que van més enllà de la mirada. També cita la tragèdia de València, on tothom diu que és molt més fort quan visites la zona perquè a més de veure-ho, sents també les olors o pots tocar l’entorn.
<strong>L’autor</strong>
Joan Benesiu (Alacant, 1971) va rebre el Premi Llibreter 2015 i el Premi Crexells 2016 per ‘Gegants de gel’ (Periscopi), amb la qual cosa es va convertir en el primer autor que rep aquests dos guardons per una mateixa obra. Amb ‘Serem Atlàntida’ (Periscopi, 2019) va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana. També va guanyar el Premi Ciutat de Xàtiva 2007 amb ‘Intercanvi’ (Bromera).
