ACN Venècia – Jaume Plensa inaugura aquest dijous una intervenció artística en una de les esglésies més petites de Venècia, la de Sant Gallo. Sota el títol de ‘Janus’, la instal·lació que l’artista català fa per a la Fundació Berengo consta d’un conjunt d’escultures fetes de vidre i alabastre dels que emergeixen sis rostres de dona. Les peces s’inspiren en la figura del déu romà Janus, representat amb una doble cara: una que mira al passat i l’altre que ho fa cap al futur. Servint-se de la dualitat del mite antic, Plensa crea una oda a l’esperança creant un espai de silenci “espiritual i poètic”. Plensa ha explicat que l’exposició arriba en un moment de guerra propera a Europa i que amb la mostra vol reflexionar sobre la violència entre els humans.
Els tres retrats de dones que conformen l’exposició -comissariada per Adriano Berengo- s’agafen en un moment de transició, atrapades dins la pedra però a punt d’alliberar-se’n. Les escultures mantenen un diàleg amb els tres altars de l’església, amb els ulls tancats, convidant el públic a endinsar-se en si mateix del passat al futur d’on permanentment construïm i mantenim el silenci, cristal·litzades com una pedra.
En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Plensa ha indicat que tant el vidre com l’alabastre representen bé la fragilitat de l’ésser humà. “Tenen capacitat d’il·luminar-nos però una fragilitat que es trenquen amb un cop violent”, ha subratllat.
En paral·lel, hi ha tres escultures més petites fetes amb vidre translúcid procedent de Murano que completen el projecte, retrats de dones joves fent el gest de silenci amb el dit índex. Les obres emfatitzen l’estil de Plensa, que vol omplir el silenci que envolta el visitant amb l’energia “invisible que abraça el futur”.
<strong>Janus, un déu que representa la dualitat de la vida</strong>
La intervenció que Plensa fa a l’edifici religiós es basa en el déu Janus, que protegia les llars romanes i se simbolitzava amb dues cares que miraven a direccions oposades. La idea simbolitzava la dualitat de la vida, que l’artista català equipara a la relació entre el cos i la ment, la matèria i l’esperit, la llum i la foscor. Una representació de tots els principis, de portes que obren “nous espais”, una transició entre diferents èpoques de l’ésser humà, des de la barbàrie fins a la civilització.
Plensa ha explicat que el deu Janus, amb dos cares que miraven una cap al passat i l’altra cap al futur, residia en un temple que només obria portes quan hi havia guerra. “Aquest és el motiu de l’exposició. El món sempre està en guerra, pràcticament no recordo moments on no hi haguessin guerres al món”, ha lamentat. Plensa a dit a l’ACN que la violència entre els éssers humans “l’afecta molt”. “Hem de fer reflexionar sobre la violència cap a nens i dones”, ha argumentat.
L’artista ha celebrat poder fer aquesta instal·lació en una petita església que és una “joia” enmig de palaus de Venècia. “Volia un diàleg molt directe amb l’espectador, que fos com un mirall on cadascú de nosaltres pogués veure el seu interior”, ha expressat.
L’última exposició de Plensa s’inaugura aquesta tarda a Venècia i es podrà visitar des d’aquest divendres fins al 30 de setembre.
