ACN Cerdanyola del Vallès.-Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Saragossa (UniZar) han identificat una molècula que bloqueja les formes tòxiques de la proteïna que dona pas al Parkinson. Es tracta d’un pèptid humà present al cervell que bloqueja els agregats d’alfa-sinucleïna implicats en la malaltia i que evita la seva neurotoxicidad. L’estudi, publicat a Nature Communications, suggereix que pot ser un mecanisme natural de l’organisme per combatre l’agregació. Segons assenyalen els dos centres universitaris en un comunicat, la troballa pot ajudar a desenvolupar noves estratègies terapèutiques i de diagnòstic per a la malaltia de Parkinson, així com altres sinucleïnopaties.
La mort de les neurones especialitzades en la síntesi de dopamina, un dels principals neurotransmissors cerebrals, deteriora les capacitats motores i cognitives de les persones afectades per la malaltia de Parkinson. En la pèrdua d’aquestes neurones està implicada l’agregació de l’alfa-sinucleïna, de la qual estudis recents indiquen que els oligòmers, els agregats inicials d’aquesta proteïna, són les veritables formes patogèniques i els responsables de la propagació de la malaltia en el cervell. En aquest sentit, neutralitzar aquests oligòmers i alentir la seva progressió és una de les maneres d’aturar la malaltia. Una col·laboració científica entre investigadors de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB i l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexes (BIFI) de la UniZar ha identificat ara un pèptid endogen humà que s’uneix fort i específicament als oligòmers d’alfa-sinucleïna, evitant la seva agregació i bloquejant la seva neurotoxicitat.Es tracta, segons els experts, de dos processos íntimament lligats al declivi neurodegeneratiu vinculat al Parkinson. El pèptid, anomenat LL-37, s’uneix als oligòmers tòxics d’alfa-sinucleïna de manera selectiva i amb una potència superior a la de qualsevol pèptid, equivalent a la d’un anticòs. Aquest fet inhibeix l’agregació a concentracions molt baixes i protegeix totalment les cèl·lules neuronals del dany causat. L’LL-37 es troba de manera natural en el nostre organisme, tant al cervell com a l’intestí, on té lloc l’agregació d’alfa-sinucleïna en la malaltia de Parkinson. Això suggereix que l’activitat d’LL-37 pot respondre a un mecanisme desenvolupat pel propi organisme per lluitar de manera natural contra la malaltia. Per aquest motiu, els investigadors volen estudiar ara com es podria regular la seva expressió i si aquesta estratègia podria convertir-se en una teràpia segura amb potencial per incidir en el curs de la malaltia. La identificació de l’LL-37 s’ha fet en el marc d’una recerca que ha analitzat l’estructura i característiques dels oligòmers patogènics per poder neutralitzar-los de manera específica i amb alta afinitat. Les anàlisis fetes han demostrat que els pèptids helicoidals amb una cara hidrofòbica i una altra cara carregada positivament són ideals per exercir aquesta activitat. Així, els assajos han permès als investigadors identificar tres molècules amb activitat antiagregant, i a més de la molècula humana, s’ha trobat un segon pèptid present en bacteris i un tercer que han construït artificialment. Aquestes molècules són eines que consideren prometedores per al diagnòstic del Parkinson, en discriminar entre les espècies d’alfa-sinucleïna funcionals i les tòxiques. En l’estudi s’han analitzat computacionalment més de 25.000 pèptids humans i s’han aplicat mètodes d’espectroscòpia de molècula única i enginyeria de proteïnes. També s’han fet cultius cel·lulars in vitro utilitzant oligòmers tòxics.
