Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

Gavà vol promocionar les mines prehistòriques a l’exterior: “Pel seu valor, mereixen més reconeixement internacional”

|

- Publicitat -

ACN Gavà – Gavà (Baix Llobregat) compta amb les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb el qual s’elaboraven ornaments. Tot i això, més enllà del món acadèmic, són poc conegudes fora de les nostres fronteres. “Pel valor arqueològic que tenen es mereixen un major reconeixement internacional”, lamenta la directora del Parc Arqueològic Mines de Gavà, Noemí Casado. Per corregir aquesta anomalia, coincidint amb el 30è aniversari de les primeres visites a les mines l’any 1993, els seus gestors les volen promocionar a l’exterior. També s’han proposat tornar a les xifres de visitants d’abans de la pandèmia quan 30.000 persones s’acostaven cada any al Parc Arqueològic i al Museu de Gavà.

Les mines neolítiques de Gavà es van descobrir l’any 1975 quan unes obres d’urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Tot i que eren conegudes per molts veïns, que d’antic les van utilitzar, no va ser fins tres anys després quan es van iniciar les primeres excavacions. A dia d’avui es coneix l’existència d’unes 100 boques de mina repartides en una extensió de més de 200 hectàrees i les excavacions continuen al sector de les Ferreres.

Publicitat

Les primeres visites guiades a les mines van començar el 1993 i no va ser fins el 2007 que es va inaugurar el Parc Arqueològic Mines de Gavà, equipament creat amb l’objectiu de preservar i difondre aquest excepcional jaciment miner. Aquí, els visitants poden veure galeries originals per copsar la magnitud del jaciment i recórrer la recreació d’una mina per entendre com era treballar al seu interior fa 6.000 anys. 

Durant l’excavació de les mines de Gavà, que un cop exhaurides van ser utilitzades en moltes ocasions com a abocadors, s’han recuperat restes singulars com el crani trepanat i, especialment, la Venus de Gavà (datada entre els anys 4000 i 3750 aC), representació antropomorfa femenina de ceràmica trobada en diferents trossos i a diferents nivells al pou de la mina 16 entre els anys 1992 i 1994. Aquestes peces es poden veure al Museu de Gavà inaugurat l’any 1978.

<strong>Recuperar visitants i projectar-se a l’exterior</strong>

Noemí Casado, directora de la Unitat de Patrimoni de l’Ajuntament de Gavà i del Parc Arqueològic, explica que abans de la pandèmia l’equipament era visitat per unes 30.000 persones cada any i que l’objectiu és tornar a aquestes xifres en el curt termini després d’anys “complicats” per la pandèmia. 

Per assolir aquest objectiu, Casado assegura que han de “fer-lo notori” en altres espais, com ara fora de Catalunya, on encara es força desconegut. La directora recorda que el Parc Arqueològic Mines de Gavà es va inaugurar el 2007 en plena crisi econòmica i després d’una inversió de 9 milions d’euros, el que va fer que “potser” no s’invertís el necessari en la seva promoció. 

Amb tot, Casado creu que el Parc Arqueològic és el principal centre d’interpretació del neolític de Catalunya i que tè els ingredients necessaris per ser una parada obligada de molts visitants estrangers. “A nivell acadèmic es té constància d’aquestes mines arreu del món, però ens cal anar més enllà”, insisteix. 

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió