ACN Sant Sebastià – La nova col·laboració animada de Fernando Trueba (Madrid, 1955) i Javier Mariscal (Valencia, 1950), ‘Dispararon al pianista’, ha acaparat part del protagonisme aquest dissabte a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Ho fa amb un film que reivindica la figura del desaparegut pianista brasiler Tenório Jr., en un retrat amb el naixement del popular moviment de la bossanova com a teló de fons. L’argument s’acompanya dels acords de partitures firmades per referents musicals del gènere com Caetano Veloso, João Donato, Toquinho, Bill Evans o Vinicius de Moraes, la majoria dels quals hi apareixen entrevistats. En una entrevista amb l’ACN, Trueba defineix el film com “xoc de trens entre el millor i el pitjor dels éssers humans”.
Fernando Trueba i Javier Mariscal se serveixen de la veu de Jeff Goldblum per narrar una investigació d’un periodista novaiorquès que busca posar llum a la misteriosa desaparició del músic Tenório Jr., pianista de Vinicius de Moraes, en un continent llatinoamericà que s’endinsa cap a règims totalitaris. Precisament la investigació i les 150 hores d’enregistrament del mateix Trueba sobre el cas és l’embrió de la pel·lícula, que en un primer moment va plantejar-se com un documental i no com una cinta d’animació.
El cineasta desgrana que al llargmetratge hi ha un gran contrast entre el Brasil “meravellós” dels anys 60, en el qual sorgeixen estils de música nous com la bossa nova i el samba jazz, i l’Argentina i el Brasil dels 70 que són “dictadures militars, repressives i plenes de violència i on es va acabar la llibertat de Llatinoamèrica durant diverses dècades”.
En aquest sentit, el director afirma que ‘Dispararon al pianista’ retrata “el xoc de trens entre el millor i el pitjor dels éssers humans, entre la bellesa i l’horror, la llibertat i la dictadura, entre l’art i la violència. És un viatge de la llum a la foscor”, conclou.
Sobre la reacció del públic, Trueba no té cap tipus de temor. “El que passi, passarà, a alguns els hi agradarà i a altres menys, això sempre és així”, precisa, alhora que assegura que amics i familiars del músic li van donar les gràcies per fer una pel·lícula en què se’l recordés.
<strong>Dibuixos del traç Mariscal</strong>
De nou, Trueba confia a Mariscal la translació a dibuix del seu guió, que en aquest cas, inclou molts personatges. El fet que la història sigui real obligava el dibuixant a incloure diversos estils diferents als que té acostumat el seu públic, molt més realista. “A mi m’agrada distorsionar els personatges”, confessa en declaracions a l’ACN.
Mariscal recorda també que l’animació és “un llenguatge més sintètic i poètic” i el fet que fos un personatge oblidat i del qual ningú havia fet l’esforç d’investigar la seva vida li facilitava la feina. “Així hem pogut tornar a donar vida el pianista”, reconeix.
