ACN Barcelona – La periodista i escriptora Eva Piquer (Barcelona, 1969) trenca un silenci novel·lístic de més de vint anys amb la ficció ‘Aterratge’ (Club Editor), un relat fascinat per la imatge d’un avió estavellat al mig d’Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia. Piquer sent que aquest és un llibre “important” a la seva vida, i que el silenci que trenca no és sinó un renaixement tant vital com literari. “La meva supervivència passava per escriure’l, necessitava escriure’l per passar pàgina i continuar escrivint”, ha apuntat aquest dimarts per remarcar que ‘Aterratge’ no serà “un bolet” sinó el primer de molts. Tres plans narratius s’alternen i dialoguen en aquest aterratge literal i emocional d’Eva Piquer.
A ‘Aterratge’ Eva Piquer reconstrueix i novel·la uns fets reals: l’accident d’un avió que es va estavellar l’any 1973 en una costa de penya-segats a Islàndia, la carcassa del qual segueix abandonada al mateix lloc. Per fer-ho, escull tres plans narratius i una estructura fragmentària: el viatge a Islàndia de la narradora barcelonina, que vol saber-ne més; la història de l’aterratge d’emergència explicada pel pilot (Gregory Fletcher); i el present de la narració.
“Com que hi ha aquest joc de miralls que s’estableix entre la narradora i el pilot, em semblava que una bona manera que s’anessin veient aquests ecos era amb fragments curts que anessin dialogant els uns amb els altres”. La protagonista i el pilot són persones allunyades per la geografia, pel temps vital i per la condició. Tanmateix, els uneix alguna cosa que té a veure amb la superació i mantenir-se amb vida després d’un drama personal.
<strong>Viatge a Islàndia</strong>
Com la seva protagonista, el novembre del 2019 Piquer va viatjar a Islàndia encuriosida per la història d’aquest avió. I perquè el desenllaç feliç (sense víctimes) d’aquell accident li semblava una “metàfora” de poder continuar endavant després d’un drama personal, en el seu cas, la mort del seu company, el periodista Carles Capdevila.
Després va contactar amb Gregory Fletcher, que encara és viu i amb qui va intercanviar molta informació, particularment durant la pandèmia. “Vull portar-li el llibre a Memphis”, ha comentat avui Piquer amb un punt d’emoció.
Per a l’escriptora i editora del digital ‘Catorze’, aquest és un llibre molt important. És, ha dit, el llibre que “necessitava” per tornar a obrir l’aixeta de la ficció per a adults. “No volia que ‘Aterratge’ fos un bolet, si no el principi… del que estic escrivint ara”, ha avançat Piquer sobre el nou projecte literari en el que ja treballa, i que versarà justament “sobre el fet de ser dona i escriure”.
Piquer ha remarcat que l’escriptura és la seva manera de “situar-se al món”, i que per això era necessari desbloquejar la seva faceta d’escriptora de novel·les. En aquest sentit, ha dit que no es conformava amb qualsevol cosa, i ha revelat que l’any 2015 va arribar a escriure i acabar una novel·la (amb una beca de la Institució de les Lletres Catalanes), però va decidir “que no en faria res”, i no va intentar publicar-la.
<strong>L’estigma de la “catàstrofe”</strong>
“A vegades pateixes una catàstrofe, i et confonen amb la catàstrofe mateixa”, ha asseverat Piquer sobre la doble dificultat de superar determinades experiències, sobretot si són de domini públic. L’escriptora defensa, en aquest sentit, que “tot el que havia de dir sobre aquest tema” (de la superació del dol) ja ho ha dit al llibre. I ho a fet, segons l’ha complimentat la seva editora Maria Bohigas, amb “apropaments breus”, amb “exactitud” i alhora una subtilesa “que si no hi has passat, no ho entens; M’ha fet canviar la manera com percebo la desgràcia dels altres”.
