ACN Barcelona – Eumo Editorial ha llançat una col·lecció d’assajos clàssics traduïts per primer cop al català i que han estat claus en la història del pensament pedagògic. L’objectiu de la iniciativa és recuperar idees d’autors que han estat cabdals, posar-les en diàleg amb pensadors i escriptors actuals i oferir-les als lectors en un format assequible. Els títols que donaran el tret de sortida al projecte són ‘L’Educació de les nenes’, de François Fénelon i ‘Anarquisme. El nou ordre de la llibertat’, d’Emma Goldman. Es tracta de dues figures que van anar a contracorrent del seu temps amb plantejaments i actituds que encara tenen prou vigència per qüestionar algunes de les premisses del món actual.
Fénelon va ser un bisbe francès dels segles XVI i XVII que va ser un transgressor de les doctrines de l’antic règim i es va enfrontar a monarques i papes, entre altres coses, per les seves idees pedagògiques. Vivint en una societat estamental i jerarquitzada i faltant encara més de cent anys per a la Il·lustració i l’escola pública, el clergue no va plantejar cap escenari igualitari, però sí va ser el primer que va tenir la intenció de reivindicar la necessitat de superar la negligència històrica de deixar-les fora de l’educació.
En el pròleg de ‘L’educació de les nenes’, Enric Prats subratlla la importància de Fénelon en la història de la pedagogia. Avisa que va ser un pioner en considerar que les nenes no havien de quedar excloses d’aquest àmbit. A més, també remarca que va fixar la condició de l’infant i va reclamar una educació per a tothom, amb un ambient i uns materials d’instrucció agradables i cuidats, i en la qual els infants tinguin a l’abast bons models i referents, tant en els textos com en el professorat. Aquesta obra va esdevenir un dels primers textos de la història moderna dedicat a l’educació de les noies.
Per la seva banda, Emma Goldman i la seva obra ‘Anarquisme. El nou ordre de la llibertat’, porten a l’extrem la defensa de la llibertat fins al punt d’advocar per l’eliminació de l’Estat, de la religió i del capital per aconseguir-ho. El treball d’aquesta autora recull quatre articles breus que permeten copsar el pensament de Goldman, sobretot en el que fa referència a l’educació i la formació de les persones.
Membre del col·lectiu anarquista de Nova York, gran lectora de Tolstoi i Nietzsche i seguidora de l’estètica i la teoria de l’art del realisme social, per a Goldman l’anarquisme era la resposta definitiva per aconseguir la realització de l’ésser humà. En el seu treball, ataca la moral dels seus temps, contrària a la llibertat humana i, sobretot, a la llibertat de la dona.
