ACN Barcelona – El Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya ha alertat que crear noves facultats i ampliar les places universitàries d’aquesta carrera deteriorarà la formació dels futurs metges, agreujarà la saturació de les universitats i perjudicarà l’assistència que reben els pacients. Així es desprèn d’un manifest en aquesta direcció que els estudiants han fet públic aquest dimecres i al qual s’hi han adherit cinc facultats, Metges de Catalunya i Marea Blanca. Alhora, han titllat aquestes solucions de “populistes” i “poc efectives a curt termini” perquè els nous alumnes no podran incorporar-se al sistema sanitari fins d’aquí deu anys. Així, han apostat per fer estudis de càrrega i promoure estratègies per retenir els professionals al territori.
Els estudiants han reconegut que actualment hi ha un dèficit de metges a Catalunya però s’han mostrat taxatius i han considerat que la solució no passa, en cap cas, per incrementar l’oferta, tal i com s’ha fet fins ara. Així, han exigit que es mantingui el numerus clausus – la limitació del nombre de places universitàries para evitar la massificació y la sobreproducció de professionals. “Tot i que a nivell matemàtic, i fixant-nos només en les xifres podria tenir sentit ampliar l’oferta, la realitat és ben diferent”, ha apuntat Jesús Marí, president del Consell d’Estudiants de Catalunya (Cemcat).
Ha recordat que actualment a tot el territori hi ha vuit facultats de medicina, sis d’universitats públiques i dues de privades, a les quals podrien sumar-se tres de noves en els propers anys. Es tracta d’un centre vinculat a la UPC de Terrassa i dues de caràcter privat, per part de Blanquerna-Universitat Ramon Llull i la Universitat Abat Oliba-CEU.
<strong>Mala solució a curt termini i deteriorament de la formació</strong>
El president ha valorat que crear noves facultats o incrementar les places d’estudiants un 15% són mesures “poc efectives a curt termini”. Ha recordat que la formació d’un metge suposa sis anys de Grau i després el MIR, que sol allargar-se quatre o cinc anys més depenent de la modalitat. “Això vol dir que aquests nous professionals no podrien introduir-se al sistema fins d’aquí deu o onze anys”, ha comentat.
En aquest sentit, ha avisat que aquestes mesures tindran un impacte negatiu en la formació que reben els futurs professionals sanitaris. “Aquests increments de places haurien d’estar supervisats per organismes oficials i agències de qualitat i això no ha estat així perquè l’augment va venir dictat des del ministeri de Sanitat”, ha comentat el portaveu dels estudiants. “Es van donar els diners a les universitats però els estudiants no hem vist cap millora pel que fa a la nostra formació, només veiem que tenim més companys a les aules”, ha explicat.
Des del seu punt de vista, per l’únic que servirà serà per incrementar la situació de “saturació” que pateix el sistema universitari català. Alhora, ha lamentat que les decisions s’hagin pres amb la voluntat d’obeir “interessos privats” i no pensant en la millora del sistema: “Sabem que oferir un grau de medicina atorga un plus de qualitat a la universitat i estem segurs que darrera aquestes mesures hi ha un interès més gran que el de cercar nous professionals”, ha advertit.
Pitjor qualitat assistencial
A banda, ha advertit que empitjorar la formació dels metges també suposarà reduir al qualitat assistencial que reben els pacients. “Tota la formació pràctica que fem als centre sanitaris la fem amb tutors col·laboradors que participen de forma altruista, de forma que si la seva càrrega de feina augmenta amb més estudiants n’hi haurà menys que vulguin ajudar”, ha opinat. A més, ha assegurat que un creixement de la xifra d’alumnes voldrà dir més persones dintre les consultes, els quiròfans o a planta, el que també pot tenir un impacte negatiu sobre els pacients.
<strong>Estudi de càrrega, retenir el talent i més places MIR amb garanties</strong>
Per Marí la solució passa per fer un estudi de càrrega que determini si “realment” cal ampliar l’oferta a les universitats catalanes i promoure estratègies per retenir els estudiants un cop acaben la formació.
Així, ha apostat per invertir els recursos en millorar els equipaments universitaris, augmentar el cos docent acreditat, disminuir la ràtio d’estudiants per tutor i, sens dubte, millorar les condicions laborals dels i les professionals.
Alhora, ha defensat un increment de les places MIR, sempre i quan aquest vagi acompanyat de “garanties i estàndards de qualitat” que assegurin que aquests especialistes rebran una formació adequada.
Els estudiants han explicat que no descarten mobilitzacions per fer sentir la seva veu. Han detallat que el primer pas serà presentar la problemàtica per poder dialogar amb les administracions. Així, han comentat que la propera junta decidirà quines mesures emprendre.
<strong>Suport de facultats, Metges de Catalunya i Marea Blanca</strong>
El manifest que s’ha fet públic aquest dimecres ha comptat amb el suport del Consell Estatal d’Estudiants de Medicina, La Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, la de Girona, Lleida, la Rovira i Virgili, la UIC, Metges de Catalunya i Marea Blanca.
E secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha titllat la creació de nous centres i l’increment de places de solucions “populistes”. Ha considerat que per resoldre l’actual dèficit de professionals mèdics no s’ha de recórrer a mesures que seran efectives a més de 10 anys vista i ha apostat per millorar les condicions laborals i retributives perquè els 1.000 metges que cada any es graduen a Catalunya es quedin al territori.
Alhora, ha explicat que la manca de metges actual està vinculada al gran volum de jubilacions de professionals nascuts en l’època del denominat ‘Baby Boom’. Ha dit que la tendència és que en els propers anys aquesta necessitat vagi a la baixa, de forma que en el futur podria, fins hi tot, haver un excés de professionals.
