Edició 2111

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 06 de maig del 2024
Edició 2111

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 06 de maig del 2024

Es redueix un 4,5% la contaminació acústica per culpa del trànsit a les grans ciutats

|

- Publicitat -

ACN Manresa – Els darrers mapes estratègics apunten que la població exposada a alts nivells de soroll a les grans ciutats ha disminuït un 4,5%, en comparació a les xifres 2017-2022. Les dades les ha fet públiques la directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, en el marc del congrés sobre contaminació acústica Acusticat. Segons Boya, la tendència a la baixa en àrees com Barcelona Ciutat s’explica per la instauració de les Zones de Baixes Emissions o el canvi cap a una mobilitat elèctrica. Un dels temes que s’ha tractat és la combinació entre oci i descans. L’advocada i presidenta de Juristas contra el Ruido, Yomara García, ha alertat que intentar compaginar-ho és un “error” i que preval el dret al descans, un dret fonamental emparat per la llei.

A les grans aglomeracions urbanes i a l’entorn de les grans infraestructures de transport només el 22% de la població gaudeix de nivells de qualitat acústica per sota dels valors considerats com a zona tranquil·la urbana durant la nit -per sota dels 40 decibels- que serien valors equiparables als que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Així es desprèn de la primera avaluació dels últims mapes estratègics de soroll que ha realitzat el Departament d’Acció Climàtica i dels quals se’n publicarà el detall en els propers mesos.

Publicitat

Aquest dimecres, però, en el marc del Vè congrés Acusticat, la directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, ha avançat alguns dels indicadors. Els mapes, que es realitzen cada cinc anys, mostren el soroll estructural procedent de les grans infraestructures de transport i grans centres productius.

Tot i que s’observa una millora, “encara estem molt lluny d’obtenir uns nivells de soroll i de qualitat de l’aire satisfactoris a les ciutats, per a la qual cosa caldrien canvis estructurals de llarg recorregut”, ha explicat Boya. La directora general ha apuntat la necessitat de “planificar el territori adequadament, afavorir la mobilitat sostenible, renaturalitzar les ciutats, implantar zones de baixes emissions (ZBE) i millorar el transport públic, implantar de manera generalitzada el vehicle elèctric, i apostar pel canvi en el model productiu i de consum”.

Dins les zones estudiades, cinc de municipals (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró i Reus) i set de supramunicipals (Barcelonès, Baix Llobregat I, Baix Llobregat II, Vallès Occidental I, Vallès Occidental II, Gironès i Tarragonès), que engloben 25 municipis i més de 3 milions d’habitants, es manté que la principal font que contribueix al soroll és el trànsit. Mireia Boya ha explicat que el 13,8% de la població està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia (per sobre dels 65 dB), el 13,5% dels quals per culpa del trànsit viari, i el 24% durant la nit (més de 55 dB), el 23% atribuïble també al soroll que emeten els vehicles. Això suposa una reducció de 4,5% respecte els últims estudis.

A més, el 0,2% de la població està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant la nit degut a fonts associades al lleure i l’oci nocturn, unes activitats que generen el major nombre de denúncies.

Revisió de la normativa

El soroll és un contaminant que afecta la salut de les persones i la seva qualitat de vida, perquè influencia la comunicació i el comportament. Els efectes sobre la salut van des de les malalties cardíaques isquèmiques a manifestacions de sensacions de molèstia, passant per nerviosisme, irritabilitat, alteracions del son, cansament, disminució del rendiment, disminució de la concentració en el treball, o alteracions del metabolisme, del sistema nerviós central i del sistema neurovegetatiu.

Des del Govern de la Generalitat s’ha treballat en la revisió de la normativa de prevenció de la contaminació acústica amb la tramitació d’un projecte de Decret que actualitzarà i substituirà els dos decrets vigents. Segons la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, “la previsió és que surti a informació pública aquesta primavera, amb l’ànim de posar al dia el marc normatiu, i abordar la prevenció de determinades problemàtiques no prou ben resoltes per la normativa actual”.

De fet, una de les ponents del congrés, l’advocada canaria i presidenta de Juristas contra el Ruido, Yomara García, ha parlat durant la seva intervenció sobre els intents per compatibilitzar el dret a l’oci i el dret al descans. L’advocada ha estat molt clara en la seva argumentació i ha defensat el dret al descans per sobre de tot. És erroni, ha dit, intentar combinar-los, perquè el dret a l’oci està “per sota” del dret fonamental al descans.

Davant la problemàtica que els problemes de contaminació acústica poden generar, Yomara García ha aconsellat que els veïns primer identifiquin bé quina és la font que els genera el problema i demanar que l’aturin. Si això no funciona, després cal denunciar-ho a l’Ajuntament o a l’organisme competent. L’advocada ha explicat que cal provar les denúncies a través de mesures del soroll. “Les possibilitats de solució existeixen, però requereixen temps i mitjans”, ha di García. És per això que reclamen procediments “àgils” a l’administració.

Solucions acústiques en edificis nous i vells

Ivana Rossell és enginyera i la presidenta de l’Associació Catalan de Consultors Acústics. Rossell ha explicat que properament s’aprovarà un decret a nivell de Catalunya que obligarà a totes les noves construccions perquè compleixin la normativa acústica. Serà obligatori fer un mostreig de mesuraments acústics abans de donar la llicència de primera ocupació de l’immoble. “Això implicarà que no només s’ha de fer un projecte acústic que demostri que allò està ben dissenyat, sinó que s’ha de fer un seguiment en execució i s’ha de comprovar que sigui efectiu”, ha explicat. Aquests requeriments milloraran molt l’aïllament entre veïns i l’aïllament de façanes respecte el soroll exterior.

En edificis ja construïts amb problemes acústics “es poden fer molts canvis”. Entre d’altres, es pot millorar molt la reverberació del sostre de les aules, es poden millorar molt les condicions dels menjadors escolars, o en restaurants que no tenen confort acústic. “Amb una petita inversió es poden aconseguir millores molt significatives”, ha afegit.

L’Acusticat és l’esdeveniment de referència del sector acústic a Catalunya i l’organitzen la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Diputació de Barcelona i, enguany, l’Ajuntament de Manresa.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió