ACN Madrid.-ERC, CUP i Bildu preveuen a hores d’ara no participar a la votació del suplicatori del Suprem al Congrés per poder investigar la portaveu de JxCAT, Laura Borràs, que previsiblement s’aprovarà amb els vots del PSOE, PP, Vox, i Cs. Asseguren que aquesta és la posició que genera més consens entre elles, en la línia del que ja van manifestar en motiu de la votació del suplicatori a la Comissió de l’Estatut del Diputat, que el 18 de juny va fer el primer pas per acceptar la petició del Suprem i deixar el futur de Borràs a mans del president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena.
Les tres formacions estan en contacte permanent però segons fonts d’ERC la CUP per ara aquest és el posicionament que faran al ple del Congrés, que debatrà i votarà el dictamen de la Comissió aquest dijous a porta tancada. Segons apunten, aquesta és la posició que millor encaixa amb els seus plantejaments.ERC i Bildu no van participar tampoc a la votació del dictamen quan es va sotmetre al criteri de la Comissió de l’Estatut del Diputat. Aleshores fonts d’ERC van explicar que consideren que malgrat que Borràs ha de poder respondre davant un tribunal i són favorables a que s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Suprem. El suplicatori que el Suprem va enviar al Congrés incorpora els arguments pels que l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, que considera que cal jutjar la portaveu de JxCAT per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de diners públics i falsedat documental.Un cop aprovat en comissió, el dictamen s’elevarà al ple del Congrés dels Diputats que el debatrà i votarà a porta tancada el pròxim 25 de juny. Si –com es preveu- s’aprova, Borràs perdrà la immunitat parlamentària i el Suprem la podrà investigar com a imputada.Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques.Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat.El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.
