Dissabte, 1 d'octubre de 2022 - Edició 1528
La República

Els promotors de la iniciativa per atraure una planta de semiconductors demanen al Govern “lideratge” per aconseguir-ho

ACN Barcelona – Els promotors de FabCat reclamen al Govern més lideratge per atraure una fàbrica de semiconductors a Catalunya finançada amb fons europeus a través del Projecte Estratègic de […]

Agències 13/07/2022

ACN Barcelona – Els promotors de FabCat reclamen al Govern més lideratge per atraure una fàbrica de semiconductors a Catalunya finançada amb fons europeus a través del Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que el govern espanyol ha impulsat i que mobilitzarà 12.000 milions d’euros. Així ho han reclamat des del Parlament representants de la Cambres de Comerç de Barcelona i Girona, les universitats, centres de recerca i grups de voluntaris. “El disseny ja el tenim i el fem bé. Ara toca portar la fabricació”, ha dit la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca a la Comissió d’Economia i Hisenda.

“Cal veure un lideratge potent des de les administracions catalanes per demanar al govern espanyol que la fàbrica se situï aquí, al nostre país i ha de ser amb la complicitat del teixit. Tenim la llavor posada i ben plantada i hem de continuar creixent”, ha afegit Roca.

La planta s’inclouria dins del programa EuropeChipAct i està pensada amb abast mundial, i també per donar suport a la indústria local i mantenir viu l’equilibri territorial.

El PERTE impulsat pel govern espanyol planteja dos tipus diferents de fàbrica segons el gruix dels microxips que en surtin: una de tecnologia molt avançada de 5 nanòmetres i una altra d’entre 15 i 20 nanòmetres. Els impulsors de FabCat aposten perquè la fàbrica que s’instal·li a Catalunya sigui produint els xips de més grossor, per les dificultats que planteja l’altra opció, ja que les màquines capaces de produir-los ja han estat venudes a països de fora d’Europa.

El grup ha treballat amb quatre localitzacions possibles per aquesta fàbrica que hauria de produir el 20% dels xips que es fessin a Europa: a prop de Martorell reaprofitant instal·lacions en desús de Seat; a Riudellots de la Selva; al polígon Vilamalla de Figueres; i en terrenys entre Reus, Vilaseca i Tarragona, a tocar del complex petroquímic. “El territori està llest”, ha afirmat Farrés.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha comentat que les localitzacions de Girona i Figueres tenen com a avantatge les sinergies que es podria crear amb la indústria de microelectrònica francesa.

En concret, s’hauria de situar en un terreny de 36 hectàrees com a mínim i per ser viable l’empresa tecnològica hauria d’invertir 12.800 milions d’euros; mentre que l’estat i la Unió Europea n’haurien d’aportar 5.700 més. Segons els seus càlculs, el Govern posaria 500 milions en millores d’infraestructures i les entitats locals 150 milions.

Els promotors de la iniciativa defensen que Catalunya ja compta amb un pes industrial del 20% de l’activitat econòmica i suposa el 25% del PIB industrial espanyol; a més d’un sector TIC capdavanter que ja aporta el 10% del PIB català, un ecosistema acadèmic i d’investigació preparat per dissenyar xips i talent suficient.

Al territori català hi ha dos centres punters, que aporten expertesa en aquest sector: el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Institut de Microelectrònica de Barcelona. Precisament, Lluís Fontseca, el director d’aquest darrer centre s’ha desplaçat al Parlament per explicar la seva tasca i per defensar la candidatura catalana a acollir una fàbrica d’aquesta mena.

Fontseca ha explicat que la institució que dirigeix és l’únic centre de recerca que disposa d’una sala blanca a Espanya, és a dir, de l’entorn d’altra tecnologia on fabriquen els xips. “Tenim els perfils professionals adients i entorns per formar nova gent”, ha detallat.

D’altra banda, la xarxa d’universitats tecnològiques catalanes s’ha unit per triar endavant un clúster de formació en nanoelectrònica i microxips. “Les universitats catalanes porten treballant dues dècades en la generació de talent i de qualitat humana que marxa”, ha recordat Antonio Rubio, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Per al funcionament d’una instal·lació d’aquestes característiques no només es requereixen enginyers, sinó també experts en logística i manteniment de maquinària que ha de funcionar 365 dies l’any 24 hores al dia, han recordat.

En aquest sentit, la fàbrica es pot construir a Catalunya, però la tecnologia l’ha de sostenir un fabricant extern. Entre les empreses que busquen fabricar a Europa hi ha Intel que ja ha decidit que s’instal·larà a Alemanya i la taiwanesa TSMC, que encara no ha concretat on. Segons ha explicat Esteve Farrés, coordinador de voluntaris del Tecnoateneu de Vilablarteix, en un inici la companyia asiàtica volia anar als països bàltics, però ha canviat d’opinió amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna.

Els competidors per a atraure aquesta inversió són principalment França, Alemanya, Itàlia i Irlanda, que compten amb indústries similars a la microelectrònica, a diferència de Catalunya.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha assegurat que per tenir èxit en aquesta empresa cal emular el cas de Taiwan, que concentra part de la producció mundial del sector amb una població de tan sols 25 milions de persones. “Cal superar els obstacles i abordar l’escassetat de competències, atraure i retenir el talent i , generar-lo”, ha dit Fàbrega.

Els promotors també han comentat que, en cas que vingui una d’aquestes empreses, caldrà pensar alternatives per abastir-la energèticament, ja que es tracta d’una indústria intensiva en demanda, que consumeix com si fos una ciutat de 100.000 habitants. “Catalunya es pot permetre un Sabadell més?”, ha exemplificat Fontseca.

Amb tot han insistit que el projecte és “rendible i sostenible”, ja que, per exemple, tota l’aigua que utilitzi la instal·lació es podria reciclar.