ACN Barcelona – Els Bombers de Barcelona han fet 3.629 informes relacionats amb pobresa energètica des de 2017, l’any en què va començar-se a aplicar un protocol específic perquè efectius del cos alertessin sobre possibles cassos al Centre d’Urgències i Emergències Socials i als Punts d’Assessorament Energètic. Ho ha explicat a l’ACN el cap de la unitat operativa territorial, Rubèn Estela, que ha detallat que les xifres són “estables” i que, de mitjana, els Bombers fan 1,2 serveis al dia en què detecten elements relacionats amb aquesta problemàtica. Sindicats de Bombers de la Generalitat i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) han demanat a Interior seguir l’exemple barceloní i activar el protocol acordat ara fa 7 anys per “combatre aquesta xacra”.
La pobresa energètica és una problemàtica que s’ha generalitzat en els darrers anys arreu de Catalunya, ja que el 20% de la població és incapaç de mantenir una llar a la temperatura adequada durant els mesos de més fred, segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida d’Idescat.
En aquets context, l’any 2017, els Bombers de Barcelona van començar a aplicar un protocol específic per “fer aflorar potencials necessitats” no identificades per la xarxa de protecció municipal. Rubèn Estela, cap de la Unitat Operativa Territorial dels Bombers de Barcelona, ha explicat que es va veure “com una oportunitat” el fet que els efectius del cos poguessin accedir a l’interior de domicilis sense previ avís. “Generava la possibilitat d’observar si hi havia indicis que poguessin cridar l’atenció i obria la porta a què el problema que patien aquestes persones pogués tenir un curs de solució”, ha comentat.
Així, en col·laboració amb el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i els Punts d’Assessorament Energètic, es va desenvolupar un protocol amb una sèrie d’ítems i passos a seguir davant d’aquesta mena de situacions.
<strong>Manca de subministres i problemes de salubritat</strong>
Estela ha detallat que aquesta operativa se centra en dos grans àmbits d’observació. Per una banda, tot allò que està relacionat amb els subministraments bàsics de gas, aigua i electricitat. Entre les evidències que poden aixecar una sospita s’hi troben que la xarxa elèctrica de l’habitatge estigui inactiva, que hi hagi subministraments punxats o sense protecció, fogonets o sistemes de calefacció rudimentaris, o que l’immoble contingui un nombre elevat d’ampolles o garrafes plenes perquè la llar no disposi d’aigua corrent.
L’altre camp en què els Bombers es fixen a l’hora de determinar un possible cas de pobresa energètica està relacionat amb la salubritat de l’immoble en qüestió. “Alguns dels elements a tenir en compte serien la presència de goteres, humitats, manca de manteniment bàsic o acumulacions de deixalles que puguin assenyalar una possible síndrome de diògenes”, ha explicat Estela.
Així, el cap de la Unitat Operativa ha explicat que d’acord amb la tasca d’observació dd’aquests elements, els Bombers de Barcelona elaboren uns informes que després es fan arribar al CUESB o als Punts d’Assessorament Energètic. “L’objectiu és poder contactar amb la persona i atendre-la degudament”, ha assegurat el bomber.
Així, ha detallat que des de l’entrada en vigor d’aquest protocol, els Bombers de Barcelona han elaborat 3.629 informes relacionats amb pobresa energètica. Segons Estela, aquestes dades són “estables” i no s’ha registrat una progressió a l’alça. Així, ha concretat que l’any 2017 se’n van fer 415; el 2018, un total de 524; 498 l’any 2019; 464 el 2020; 429 el 2021; 491 el 2022, i 438 el 2023. Pel que fa a aquest any, de gener a setembre se n’han registrat 370.
<strong>Fenomen a tota la ciutat</strong>
Estela ha explicat que aquest és un fenomen que té lloc arreu de la ciutat i que no està concentrat en un districte determinat. “Algú s’imaginaria que als barris més desafavorits hi ha més cassos, però, si bé és cert que s’hi observen coses, no podem dir que hi hagi una tendència concloent”, ha comentat.
Així mateix, ha dit que els perfils que pateixen pobresa energètica també són variats. Ha destacat l’existència de persones grans que al llarg de la seva vida han tingut un nivell econòmic bo o que tenen patrimoni, però que amb el pas dels anys han vist reduït el seu poder adquisitiu i la seva vitalitat. “Són els típics casos en què diríem allò de ‘no ho hagués dit mai’”, ha assegurat Estela, que ha explicat que l’envelliment poblacional hi està tenint molt a veure.
<strong>Es dispara la xifra de salvaments: de 4.000 a 8.000 </strong>
“Tenim una ciutat on la mitjana d’edat de la població cada cop és més alta i on hi ha molta gent gran que viu sola i no sempre té una xarxa en la qual recolzar-se”, ha assegurat. En aquest sentit, ha remarcat que en els darrers deu o dotze anys, el capítol de salvaments que fan els Bombers de Barcelona ha crescut un 100%, passant de 4.000 a 8.000 anuals.
“Hem vist que a nivell urbà tenim un creixement sostingut dels serveis vinculats a incendis o assistències tècniques, però, per contra, s’ha disparat el de salvaments”, ha afirmat. Tot i que ha admès que aquest apartat inclou rescats diversos, ha recordat que un dels més habituals és el que fa referència a les entrades a domicili per auxiliar persones grans.
<strong>Més de set anys d’endarreriments</strong>
Tot i que els Bombers de Barcelona són l’únic cos a Catalunya que ha estat capaç de desplegar un protocol específic per detectar situacions de pobresa energètica, el cert és que la idea de crear aquest procediment va sorgir l’any 2016 com un reclam conjunt de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, membres dels Bombers de Barcelona i dels de la Generalitat.
Josep Babot, portaveu de l’APE, ha explicat a l’ACN que aquesta iniciativa va ser compartida i que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat es van comprometre a implementar el protocol. “En el cas de la capital catalana la iniciativa es va implantar l’any 2017, i en el primer any i mig de funcionament ja va permetre detectar més de 700 casos”, ha afirmat Babot, que ha reconegut que malauradament, la mesura no va prosperar en el cos dels Bombers de la Generalitat.
Ha relatat que l’any 2018 es va impulsar una prova pilot a cinc parcs de Bombers de Catalunya (L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Girona i Lleida) i que poc després es va estendre a dos més. “Això va ser l’any 2019, i des de llavors no hem avançat més, i el pla s’ha anat desinflant”, ha assegurat. Babot ha afegit que fins i tot es va arribar a desenvolupar un vídeo formatiu per explicar la importància del protocol.
<strong>Manca de voluntat política </strong>
Tot i que ha reconegut que cada conseller que hi ha hagut ha mostrat bona predisposició, ha advertit que “no s’ha passat de paraules a fets”. Així, ha denunciat “una manca de voluntat política d’Interior i de Drets Socials”. En aquest sentit, ha afirmat que “s’han anat passant la pilota entre ells i que ha faltat coordinació”.
Segons Babot, el protocol “podria començar a funcionar demà mateix”, perquè simplement suposaria fer difusió de la informació que recullen els efectius i que hi hagués la “coordinació necessària perquè les situacions de vulnerabilitat quedin acreditades i la informació es traslladi als Serveis Socials corresponents”.
Babot ha considerat “imprescindible” que s’activi el protocol. Ha comentat que fins ara, tot i tenir indicis de situacions de pobresa energètica, els efectius del cos no poden reflectir-ho ni derivar-ho a cap servei perquè no existeix un procediment vigent que ho contempli. “Cal que l’administració es posi les piles per fer aflorar casos de pobresa energètica de forma que no es faci una feina només reactiva, sinó que es desenvolupin tasques de prevenció”, ha alertat.
Així, ha destacat que disposar d’aquesta eina també permetria recavar dades per analitzar les causes dels incidents i constatar quin és “l’impacte real” de la pobresa energètica a Catalunya.
Per tot plegat, ha anunciat que l’APE té la previsió de traslladar aquesta demanda a la nova titular d’Interior, Núria Parlon. “És molt important que aquest protocol es pugui aplicar i posar en marxa”, ha sentenciat.
<strong>Difícil però factible i necessari</strong>
En aquesta mateixa línia s’ha expressat David Fernández, portaveu d’UGT dels Bombers de la Generalitat, que ha considerat que els efectius d’aquest cos han de començar a actuar de forma “proactiva” en qüestions de pobresa energètica. Ha admès que el desplegament d’un protocol a nivell català pot ser “difícil”, però des del seu punt de vista pot ser “factible”.
Ha explicat que el fet que els Bombers siguin un cos “infradotat” i amb molts reptes encara pendents de resoldre dificulta que aquest protocol sigui una prioritat per a la globalitat del cos. Per això, ha apostat per “sensibilitzar els efectius”, perquè aquesta demanda passi a ser col·lectiva. “Hem d’assumir la nostra responsabilitat com a servidors públics en aquest afer”, opina.
Ha recordat que els Bombers tenen una sèrie d’hores que poden destinar a formació i a pràctiques estructurals, i s’ha mostrat convençut que només cal “voluntat política” per “establir les pautes necessàries per localitzar, informar i treballar col·lectivament”. En aquesta mateixa línia, ha dit que “les coses difícils també es poden fer”, i ha posat com a exemple el procés de feminització del cos: “S’hi estan invertint molts esforços”, ha recordat el portaveu d’UGT, que ha demanat posar el focus en la pobresa energètica “per acabar amb aquesta xacra que de forma directa causa desenes de morts cada any en incendis d’habitatge i de forma indirecta provoca solitud, depressió i d’altres conseqüències”.
Fonts d’IAC-CATAC i de CCOO consultades per l’ACN han assegurat que comparteixen aquesta mateixa visió i han reconegut que aquest és un tema que caldria abordar.
<strong>Les dificultats de coordinació: principal escull</strong>
Segons Fernández, el desplegament d’un protocol d’aquestes dimensions en un cos que opera a tota Catalunya requereix una coordinació global que actualment no existeix. Ha relatat que quan es van impulsar les proves pilots van sorgir diversos entrebancs, sobretot perquè es tracta d’una problemàtica que depèn de diferents conselleries, especialment Interior i Drets Socials.
A més, també ha afirmat que sovint hi ha competències en matèria de serveis socials que corresponen a ajuntaments o d’altres administracions. Per això, ha considerat que per poder començar a treballar també cal que el Govern garanteixi una “bona coordinació” perquè la informació “arribi a les àrees que pertoca per poder ajudar aquestes persones”.
<strong>Un protocol arxivat </strong>
Fonts del cos de Bombers de la Generalitat consultades per l’ACN han explicat que aquest protocol va ser una iniciativa que va impulsar l’anterior direcció, i han explicat que malgrat les proves pilot que van fer-se no va acabar de quallar. En aquest sentit, han remarcat que ara per ara no hi ha cap intenció ni previsió que el projecte es reprengui.
Així, han admès que tot i que els Bombers sovint es troben amb possibles casos de pobresa energètica, la decisió de fer constar aquestes dades per escrit o traslladar-les a instàncies superiors és molt subjectiva. “En els comunicats d’actuació no existeix un protocol o un ítem de pobresa energètica específic, el que sí que hi ha és un camp d’observacions on hi podem incloure informació rellevant o addicional si ho creiem oportú”, ha explicat Dani Garcés, sergent de Bombers i sotscap territorial del Parc de Bombers de Vilafranca. Ha considerat que el fet d’haver de donar compte de possibles cassos no suposaria una càrrega de feina excessiva pels efectius, perquè “és fruit d’un anàlisi visual relativament senzill que no implica un compromís important”, i perquè “indirectament és una forma més d’ajudar les persones”.
