Edició 2270

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 12 de octubre del 2024
Edició 2270

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 12 de octubre del 2024

Els advocats de família catalans reclamen que hi hagi almenys un jutjat especialitzat en la matèria a cada territori

|

- Publicitat -

ACN Girona – Els advocats de família catalans reclamen que hi hagi almenys un jutjat especialitzat en la matèria a cada territori. Actualment, dels 49 partits judicials que té Catalunya, tan sols n’hi ha deu que tinguin aquest òrgan. Els altres tracten els assumptes de família en paral·lel a la resta d’afers civils que els hi entren, això fa que se n’allargui la resolució i acaba comportant “que augmenti la conflictivitat” en casos com ara separacions o divorcis, explica la presidenta de la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF), Mercè Mira. Els advocats també lamenten que la manca d’especialització i la sobrecàrrega de feina acabi comportant que moltes sentències “siguin clòniques” i no tinguin en compte les singularitats de cada cas.

Els advocats de família veuen “alarmant” que només deu partits judicials de Catalunya tinguin jutjats civils especialitzats en la matèria. En concret, allà on n’hi ha és a Granollers, Mataró, Badalona, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Girona, Lleida, Reus i Tarragona. La resta reben tota mena d’assumptes; no tan sols civils, sinó també penals. “Això fa que els casos de família quedin diluïts entre altres afers, com per exemple una reclamació per una factura impagada o un desnonament”, explica Mira.

Publicitat

La presidenta de l’SCAF diu que la manca d’especialització, a la pràctica, acaba creant “ciutadans de primera i de segona”. Perquè si es té en compte la població, els deu partits que sí tenen jutjats de família donen cobertura a 3,76 milions de persones. La resta dels qui viuen a Catalunya (3,89 milions més) pateixen “un perjudici”, concreta Mira.

“Només la meitat de la societat acaba tenint accés a la justícia especialitzada”, afegeix la presidenta de l’SCAF. Per als advocats de família, a més, l’especialització judicial es justifica per la mateixa naturalesa dels afers que tracten, “que afecten l’esfera personal dels ciutadans”.

I és que tot i que sovint es tendeixi a pensar en separacions i divorcis, l’àmbit del dret de família abasta molt més. Inclou tot allò que fa referència a la parella (acords prenupcials, custòdia dels fills, nul·litats matrimonials…) però també successions, testaments i decisions sobre la pròpia vida (com l’eutanàsia).

Mercè Mira explica que la manca de jutjats especialitzats, de retruc, suposa que els processos s’allarguin, i que calgui esperar mesos -o fins i tot un any- abans no es resolguin. Això, per exemple, en el cas d’una ruptura, pot anar en perjudici dels fills menors d’edat (que han d’esperar tot aquest temps abans no saben amb qui aniran a viure).

I segons alerta Mira, també suposa que “s’allargui la conflictivitat entre les parts, o que aquella que s’havia mantingut més o menys latent, acabi apareixent”. “La justícia tardana ja no és justícia”, afirma la presidenta de l’SCAF.

<strong>”Poc fonamentades”</strong>

En paral·lel als retards, la saturació que viuen els jutjats també desemboca en un altre problema. La presidenta de l’SCAF explica que, al final, moltes sentències acaben “essent clòniques”, “poc fonamentades” i no tenen en compte les singularitats de cada cas. “S’ha de fer un vestit a mida, adaptat a cada situació concreta”, diu Mercè Mira.

La presidenta de l’SCAF posa com a exemple les conseqüències que pot comportar una sentència poc precisa en el cas d’una separació. “Aquella conflictivitat que havíem tingut abans de la sentència, continua allargant-se i desemboca en reclamacions i visites constants als jutjats”, explica. Entre d’altres, per desavinences arran de temes com el règim de visites o la manutenció, però també per altres despeses -dentistes, extraescolars- que la sentència no concreta “si són o no extraordinàries”.

A més de l’especialització judicial i de demanar sentències adaptades a cada cas, els advocats de família també aprofiten per demanar a la ciutadania que sigui previsora. “És el que jo anomeno medicina preventiva”, explica Mercè Mira. “Per exemple, quan una parella es vol casar, anant a cal notari a fer capítols matrimonials, on es reculli com s’estableixen els béns i què passa en cas de ruptura”, subratlla la presidenta de l’SCAF.

<strong>Congrés a Girona</strong>

L’SCAF aplega actualment 469 advocats de família de Catalunya i les illes Balears. Aquest dijous, la societat en reuneix un 200 en un congrés a Girona, que comença avui i s’allargarà fins dissabte. Entre d’altres, la reunió servirà per debatre temes com els que ha posat en relleu Mercè Mira, i coincideix també amb la celebració del 20è aniversari de l’SCAF.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió