Els actors Paula Malia i Marc Clotet presentaran la gala dels Premis Gaudí

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – La gala dels XVII Premis Gaudí tindrà lloc la nit del 18 de gener a l’Auditori Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). En la recta final de la cursa dels guardons de l’Acadèmia, el DHub (Disseny Hub Barcelona) ha acollit aquest divendres la trobada de nominats, convocats a la tradicional foto de família. El director artístic del Grup Focus, Daniel Anglès, comandarà la gala, amb una proposta polièdrica que vol jugar amb el format i les expectatives del públic davant les cerimònies d’entrega de premis. Els mestres de cerimònia de la nit seran Paula Malia i Marc Clotet, que comptaran amb la còmica Judit Martín com a convidada especial.

L’Acadèmia del Cinema Català ha reunit aquest divendres els nominats als Premis Gaudí al Disseny Hub Barcelona per a la tradicional fotografia de família prèvia a la gala. Dani de la Orden, Marcel Barrena, Carlos Marques-Marcet, Mar Coll, Maria Rodríguez, Clara Segura, Pilar Palomero, Carlos Cuevas o Oriol Pla han estat alguns dels presents en aquest acte tradicional quan falta un mes per l’entrega dels premis. La pel·lícula ‘El 47’, dirigida per Marcel Barrena, hi arriba com a favorita amb divuit nominacions, una xifra rècord en la història dels premis.

Publicitat

Com s’ha anunciat, Daniel Anglès serà el director de la gala d’aquest any. Anglès ha explicat que han decidit apostar per una gala “desacomplexada, glamurosa i poderosa. Per això tenim a dos presentadors espectaculars com el Marc Clotet i la Paula Malia, que crec que serà una parella molt explosiva, amb molta química”, ha apuntat.

L’actor i director ha explicat que la gala ha estat guionitzada per la Carmen Marfà, posant èmfasi en el sentit de l’humor. “Aquest any tenim ganes que sigui una gala divertida i de celebració pel moment del cinema català, no crec que sigui un any per queixes i reivindicacions”, ha afegit.

La 17a edició dels premis ha marcat un rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en aquesta llengua. El català també ha assolit enguany un rècord de públic: les seves versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de ‘Casa en flames’ i ‘El 47’, s’apropen al milió d’espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades. Els dos títols sumen trenta-dues nominacions als Gaudí, una altra xifra històrica per a la versió original catalana.

D’altra banda, la presència majoritària de dones finalistes – una tendència apuntada des de fa tres edicions – es manté en xifres similars, amb un 53% de presència femenina en les categories nominatives per un 47% de presència masculina.

<strong>Judit Colell</strong>

En declaracions a l’ACN, la presidenta de l’Acadèmica del Cinema Català, Judith Colell ha afirmat que és “un any boníssim” pel cinema català, en el qual els espectadors “han tingut una reacció a les pel·lícules en català espectacular. Això era el que ens faltava, jo cada any deia ‘si us plau aneu a veure les nostres pel·lícules i descobrireu un cinema magnífic’, i aquest any hi han anat i esperem que això continuï”, ha afegit Colell.

Així mateix, Colell ha destacat que les nominacions als films catalans també a l’Estat i que la indústria catalana ha aconseguit un milió d’espectadors per pel·lícules en català. “Continuem fent créixer i fer gran el cinema català i en català, que penso que és el més important”, ha reiterat la presidenta de l’Acadèmia.

<strong>Eduard Cortés i el departament contra els abusos</strong>

Preguntada per les denúncies per assetjament sexual contra Eduard Cortés, Colell ha augurat que encara sortiran més casos i per això creu que s’ha de millorar i fer créixer el departament contra els abusos. “Estem molt tristes que es donin tants casos, és realment molt desesperant i depriment. Espero que a través de la formació en escoles i universitats serveixi perquè no succeeixin aquestes coses, perquè és una vergonya”, ha declarat Colell.

<strong>Les millors pel·lícules de l’any</strong>

A la categoria de millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: ‘El 47’, de Marcel Barrena, parteix com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions als Gaudí. Al·legat en favor de la dissidència passiva i la lluita comunitària, explica la història real de Manolo Vital, conductor d’autobusos a la Barcelona de finals dels anys setanta, convertit en líder veïnal en segrestar el vehicle que condueix per dur-lo fins a Torre Baró, reivindicant unes condicions de vida dignes pels habitants d’un barri històricament oblidat.

En declaracions a l’ACN, el director d’’El 47’, Marcel Barrena, ha reconegut que “la sort” de la pel·lícula ha estat que ha aconseguit connectar amb la gent. “És una pel·lícula pensada per a la gent, que crec que és el motiu d’existir del cine, que la gent pugui compartir el que fas”.

Sobre les nominacions, ha assegurat que els premis no “canvien” les pel·lícules, tot i que es guanya un nou circuit. Així mateix, ha remarcat que tots estan pendents (dels premis i les nominacions) i qui digui que ‘no’ “està fent un personatge” i “no està dient la veritat”.

Amb catorze nominacions la segueix de prop ‘Casa en flames’, la reunió d’una família pija a Cadaqués que serveix a Dani de la Orden per fer una divertida sàtira de les dinàmiques domèstiques i parlar de les maternitats culpables, les infidelitats i les relacions tòxiques.

Dani de la Orden, director de ‘Casa en flames’, ha apuntat a l’ACN que la part de la crítica i dels premis no han reconegut prou la comèdia i per això li fa especial il·lusió el recorregut del film. En aquesta línia, no s’esperava les nominacions als Goya. De la Orden també ha fet broma que espera que Marcel Barrena i ‘El 47’ no guanyi res. “M’ha fet la guitza aquesta pel·lícula tota l’estona”.

També parla de maternitats i de la decisió de no tenir fills ‘Mamífera’, de Liliana Torres, que reivindica la llibertat de les dones i el seu dret a no ser jutjades ni estigmatitzades per la seva determinació. Finalment, ‘Salve Maria’, de Mar Coll, fa servir eines de thriller psicològic i de cinema de terror, per oferir una mirada ben singular a la maternitat culpable: en aquest cas a partir de la depressió d’una dona que no aconsegueix sentir un vincle afectiu amb el seu nadó.

Estan nominades a millor pel·lícula en llengua no catalana els films ‘Los destellos’, ‘Los pequeños amores’, ‘Polvo serán’ i ‘Segundo premio’. A ‘Los destellos’, la directora Pilar Palomero fa una lúcida i humanista mirada al dol i a l’acompanyament d’algú que és a les portes de la mort, un tema similar al que planteja Carlos Marques-Marcet a ‘Polvo serán’, empatada en nombre de nominacions amb ‘Casa en flames’. El cineasta barceloní aposta pel musical amb coreografies de dansa contemporània a l’hora de parlar d’un tema tan delicat com és el dret a la mort assistida.

De cures, maternitat i retorns metafòrics a l’adolescència parla ‘Los pequeños amores’, en la qual Celia Rico Clavellino explica la història d’una dona que passa l’estiu fent-se càrrec de la seva mare, que ha patit un accident domèstic. I amb ‘Segundo premio’, l’equip format per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez fugen del biopic per capbussar-se en la llegenda al voltant de la banda granadina Los Planetas i fer una pel·lícula sobre la creació i les fissures de l’amistat.

<strong>Cineastes experimentats i novells</strong>

Amb més cineastes nominats que mai en dues categories que guardonaran la seva feina, els Gaudí d’enguany tornen a reconèixer la direcció de veterans i de novells. Pel que fa a la millor direcció, els aspirants són Marcel Barrena, que podria estrenar-se amb la seva primera nominació en aquesta candidatura per ‘El 47’ i també Dani de la Orden, que podria guanyar el seu primer Gaudí a la millor direcció amb ‘Casa en flames’. Els qui ja l’han guanyat són Carlos Marques-Marcet i Isaki Lacuesta, que hi aspiren de nou.

D’altra banda, sis cineastes debutants aspiren al Gaudí a millor direcció novella: amb ‘Un lugar común’, Celia Giraldo, proposa un lúcid retrat de personatge, posant el focus en la invisibilitat social cap a les dones d’una determinada edat. També s’estrena Miguel Faus amb ‘Calladita’, desenvolupant el seu propi curtmetratge homònim i signant una sàtira social amb la lluita de classes com a element clau. Completen les candidatures dues parelles de cineastes. D’una banda, Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona que aspiren a premi pel retrat apocalíptic de descobriment de la vida d’una nena preadolescent a ‘Un sol radiant’. De l’altra, Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno, defensaran ‘L’edat imminent’, una carta d’amor a les persones que han dedicat tota la vida a cuidar els altres, a partir de la relació entre un jove i la seva àvia.

<strong>Les grans interpretacions de 2024</strong>

La collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2024 es veurà reconeguda amb cinc guardons. Pel que fa a la categoria de millor protagonista femenina, se la disputaran quatre actrius ben reconegudes. Emma Vilarasau, que rep la seva primera nominació als Gaudí, per interpretar la matriarca de la família protagonista de ‘Casa en flames’. També es podria estrenar en rebre un Gaudí una veterana de la gran pantalla, Ángela Molina, que buscarà el premi per la seva lluminosa interpretació d’una dona a les portes de la mort a ‘Polvo serán’. També repeteix nominació Patricia López Arnaiz que acompanya els darrers dies de vida de la seva exparella a la dolorosa ‘Los destellos’. I tanca la llista de nominades l’única de les quatre candidates amb un premi Gaudí a les estanteries: Maria Rodríguez, que ara hi opta per interpretar una dona plenament convençuda de la seva decisió de no ser mare a ‘Mamífera’.

La categoria de millor protagonista masculí presenta un nouvingut i tres candidats que ja saben què és aixecar un Gaudí: Eduard Fernández, que arriba a la seva dotzena nominació, la setena en la categoria que ens ocupa, per convertir-se en Manolo Vital a ‘El 47’. Alberto San Juan i Enric Auquer aspiren a guanyar el segon Gaudí de les seves carreres: el primer per ser el pare un pèl cràpula de ‘Casa en flames’ i el segon, Auquer, el perseguirà per la seva interpretació a ‘Mamífera’, com a parella d’una dona convençuda de no ser mare. Qui s’estrena com a nominat dels Gaudí és el xilè Alfredo Castro, l’home entestat en acompanyar la seva esposa en un viatge sense retorn a ‘Polvo serán’.

Com a millor actriu secundària, hi trobem una habitual a les nominacions en aquesta categoria com és Clara Segura, que hi aspira ara per ‘El 47’, on interpreta la dona de Manolo Vital. Dues actrius opten al seu primer Gaudí i totes dues havien estat nominades en una ocasió: Adriana Ozores per ‘Los pequeños amores’, i Betsy Túrnez buscarà el premi per la seva feina a ‘El 47’. Per la seva banda, Maria Rodríguez arrodoneix un any màgic amb una doble nominació, en aquest cas per la seva feina a ‘Casa en flames’.

A la categoria de millor actor secundari hi trobem cinc candidats al guardó, després d’un empat a vots. L’únic que s’estrena com a nominat és Carlos Cuevas, que a ‘El 47’ interpreta un jove treballador de l’Ajuntament de Barcelona amb aires de futur alcalde de la ciutat. Amb una nominació anterior, Antonio de la Torre aspira al Gaudí per la seva commovedora interpretació d’un home amb una malaltia terminal a ‘Los destellos’. Els que sí que han aixecat premis Gaudí prèviament en aquesta categoria són els altres tres nominats: Oriol Pla, ara aspirant per ‘Salve Maria’; David Verdaguer per la seva interpretació a ‘El 47’; i Enric Auquer, com a fill consentit de ‘Casa en flames’.

Pel que fa a la categoria de millor interpretació revelació, incorporada a la gala fa dos anys, l’Acadèmia posa el focus en quatre joves amb talent. Laura Weissmahr interpreta una mare incapaç de sentir cap afecció pel seu nadó a ‘Salve Maria’. Mireia Vilapuig, que buscarà el seu primer Gaudí defensant la seva feina a ‘Escanyapobres’, la pel·lícula d’Ibai Abad que adapta la novel·la de Narcís Oller. Zoe Bonafonte, de la pel·lícula ‘El 47’ que dóna vida a la filla de Manolo Vital i Aimar Vega, que dona aire a la crisi entre mare i filla a ‘Los pequeños amores’.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió