Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

El Suprem anul·la part del conveni de la Generalitat per considerar-lo discriminatori per als treballadors temporals

ACN Barcelona.-La sala social del Tribunal Suprem ha declarat nul, per ser discriminatori per als treballadors amb contractes temporals, l’incís de l’article 30 del sisè conveni col·lectiu únic del personal […]

Avatar
Agències 25/02/2020

ACN Barcelona.-La sala social del Tribunal Suprem ha declarat nul, per ser discriminatori per als treballadors amb contractes temporals, l’incís de l’article 30 del sisè conveni col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, que considera com a relació continuada les extincions contractuals inferiors a 20 dies si el treballador és novament contractat per efectuar les mateixes funcions en la mateixa categoria professional o equivalent. El tribunal ha estimat el recurs de cassació interposat pel sindicat UGT contra la sentència del TSJC del febrer de l’any passat que va desestimar la demanda de conflicte col·lectiu presentada per aquest sindicat contra el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, CCOO i IAC.

En la seva demanda, UGT demanava que es declarés la nul·litat de l’esmentat article per infracció de la legalitat constitucional i de la Unió Europea. La sala explica que el conveni impugnat, a efectes d’antiguitat, només valora els serveis continuats, i entén com a relació continuada les extincions contractuals inferiors a 20 dies si el treballador és novament contractat. Afegeix que es tracta d’una regla “indirectament discriminatòria dels que estan vinculats per successius contractes de treball temporals”. La sentència indica que el fet que s’excloguin del càlcul de l’antiguitat requerida per adquirir el dret a un trienni els períodes treballats temps enrere i separats del contracte vigent per més de vint dies també sembla que constitueix un tracte pejoratiu per a les persones amb contractes temporals. “Si cessar en la prestació de serveis durant més de vint dies implica reiniciar el còmput de l’antiguitat, així hauria de succeir en tot cas i no només en els d’extinció contractual; és a dir, en les suspensions o interrupcions concorre la mateixa raó o situació i, no obstant això, el conveni no preveu aquestes censures en l’activitat laboral amb l’esmentat efecte”, subratllen els magistrats.”Això confirma la nostra apreciació –afirma la sala– sobre que la regla en qüestió està pensada per evitar acumulacions d’antiguitat en favor dels que treballen sota contractes de durada temporal, convertint-se així aquesta dada en el generador d’un tracte desfavorable i desproveït de cap justificació objectiva, proporcional i raonable”. En aquest sentit, assegura que una persona amb contracte indefinit que hagi tingut un parèntesi de durada similar al de qui ha treballat a l’empara de contractacions temporals quedarà al marge de la restricció que la demanda d’impugnació denúncia.Per això, el tribunal considera que la solució no implica que la inclusió en una borsa de treball, prevista en el mateix conveni per atendre les necessitats temporals de personal, generi una vinculació equivalent a la de les relacions fixes discontínues, ni que hagi de comptabilitzar-se com a treballat el temps que hi ha entre unes i altres contractacions, “sinó simplement que s’ha d’aplicar en tot cas un mateix sistema de còmput d’antiguitat, eliminant la restricció referida a la continuïtat del vincle laboral, per ser la millor manera de restablir la igualtat a la vista del que s’ha acordat en la matèria”.Amb això també s’aconsegueix, segons la sentència, que l’equiparació retributiva entre els que tenen un contracte de durada indefinida i els que tenen de naturalesa temporal sigui idèntica, tal com exigeix l’Estatut dels Treballadors. Per a la sala, “la proporcionalitat en prevista a l’Estatut juga en el sentit que es compten només els períodes durant els quals hi ha contractació vigent i en què es percep, si s’escau, el complement, només mentre es treballa. Si no és així, és evident que per assolir els ‘tres anys de prestació de serveis complets’ demanats pel conveni que han estat subjectes a contractacions temporals es podrien veure obligats a desenvolupar un temps molt superior, o que fins i tot podrien no tenir qualsevol complement per haver-se tallat la unitat essencial del vincle” laboral.