ACN Barcelona – El Parlament ha descartat la reforma del reglament que volia el PSC per poder cessar la presidenta del Parlament i, finalment, només tramitarà la proposta d’ERC i la CUP. El text de republicans i anticapitalistes preveu el vot telemàtic per a “situacions excepcionals”, amplia els supòsits per poder delegar el vot i busca reforçar la lluita contra els discursos d’odi. El ple d’aquest dimecres ha aprovat l’esmena a la totalitat de JxCAT contra la proposta socialista amb els vots d’ERC i la CUP, i l’abstenció de Vox i Ciutadans. En canvi, ha fracassat l’esmena a la totalitat de Vox contra la reforma d’ERC i la CUP, que continua ara el seu tràmit parlamentari.
Tant el diputat republicà Jordi Orobitg com l’anticapitalista Carles Riera han recriminat al PSC que hagi posat sobre la taula una reforma “ad hoc” pel cas de Laura Borràs, però han assegurat que buscaran “un text de consens” per reformar el reglament parlamentari. En aquest sentit, Riera comparteix amb el PSC la “conveniència de revisar i actualitzar la capacitat del ple” per donar resposta a situacions “excepcionals”.
Conscient que la seva iniciativa fracassaria, el diputat socialista Ferran Pedret ha avançat durant el debat de totalitat que recuperaran la seva proposta presentant-la “com a esmena” a la proposta d’ERC i la CUP.
El text que ara es tramitarà amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i inclou en aquest sentit les “situacions excepcionals d’especial gravetat en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat”. Així mateix, el text preveu el vot telemàtic per a aquestes situacions o en cas de compromisos de representació institucional del Parlament o la Generalitat. Finalment, entre altres aspectes, també recull mesures per combatre els discursos d’odi o intolerants per part dels diputats.
<strong>Reforma del PSC</strong>
La reforma del PSC-Units plantejava que el ple pugui fer cessar el president del Parlament o qualsevol altre membre de la Mesa si així ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats i la cambra ho acorda per majoria absoluta. El text també preveia que les comissions també puguin fer cessar els membres de les meses respectives pel mateix procediment.
El diputat del PSC Ferran Pedret ha lamentat que les forces independentistes “dividies” rebutgin conjuntament la seva proposta que, segons ell, serviria per evitar que la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, “s’aferri al càrrec” després d’haver estat condemnada per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. “És el temor reverencial que inspira en ERC el fantasma de l’antiga convergència”.
El diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas ha acusat el PSC, ERC i la CUP de presentar dues propostes “oportunistes”. Segons ell, el text socialista és “un nyap des del punt de vista legislatiu”, mentre que a ERC i la CUP els ha recriminat que la seva proposta “ja l’havia fet Borràs” fa temps. També opina que els canvis per lluitar contra el discurs d’odi que es plantegen s’han fet de forma “maldestra”.
Al seu torn, el diputat dels comuns David Cid ha defensat que “té sentit” que el Parlament pugui canviar la seva presidència. “Segurament amb majoria reforçada”, ha puntualitzat, avançat que presentaran esmenes en aquest sentit.
El diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco creu que les dues propostes tenen “enormes deficiències”, especialment la d’ERC i la CUP, però veu necessària també una reforma del reglament. En canvi, el diputat del PP Alejandro Fernández està en contra de les dues propostes perquè creu que generaran “més inestabilitat” a la cambra: “Tot això s’hauria evitat si no haguessin insistit (els independentistes) a fer presidenta a Borràs”.
Fernández ha aprofitat per demanar a Borràs, asseguda a tribuna, que “no continuï empantanant” la cambra “barrejant afers personals i institucions aprofitant-se de la devoció que li té la gent”. I ha reblat: “Els separatistes la posen a parir en privat”.
<strong>Reforçar la lluita contra el discurs d’odi</strong>
La reforma que planteja ERC i la CUP també busca combatre els “discursos d’odi” de Vox. Concretament, el text proposat diu que els diputats “no poden incórrer al discurs d’odi o intolerant ni incitar a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua, discapacitat o qualsevol altra”.
Així mateix, la reforma fixa els criteris per valorar si es produeix un discurs d’odi i estableix que s’hauran de tenir en compte les “intencions identificables de l’orador”, la “percepció de la intervenció pel públic” i si perjudica la dignitat i reputació del Parlament, entre d’altres. La proposta incorpora explícitament els “discursos d’odi” com un dels motius que pot comportar que la presidència del Parlament cridi a l’ordre i, fins i tot, expulsi diputats de l’hemicicle.
La modificació concreta també que un diputat o diputada que no signi el compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, com és el cas dels de Vox, no podrà ser escollit per als òrgans del Parlament, ni ser nomenats ponents ni formar part de delegacions oficials.
Per últim, republicans i cupaires volen que el codi de conducta passi a ser una part més del reglament, amb l’objectiu de reforçar-ne el caràcter legal i que les declaracions institucionals del Parlament es puguin acordar per majoria qualificada de dos terços a la Junta de Portaveus -sense unanimitat, com era fins ara-. Des de l’entrada de Vox a la cambra catalana no s’aproven declaracions institucionals per manca d’unanimitat.
“Cal dotar al parlament de més instruments per lluitar contra el discurs d’odi”, ha reclamat el diputat de la CUP Carles Riera. Davant d’aquesta proposta el portaveu de Vox, Joan Garriga, ha denunciat que ERC i la CUP volen “censurar les idees diferents de les seves”.”És anticonstitucional”, ha afirmat.
Martín Blanco (Cs) ha avisat que “intentar silenciar” les opinions de Vox només “fa que generar més rèdits electorals” a aquest partit, malgrat criticar que les seves declaracions sobre la immigració són “poc humanes” i contràries a “la doctrina de l’església”. “Em preocupa la tendència cap a la cancel·lació de determinades formacions polítiques”, ha dit. També el PP considera que es pretén establir una “censura prèvia”.
<strong>Vox falta al respecte a Puig</strong>
“No està malalt, almenys físicament”, ha dit el diputat de Vox per referir-se a la decisió de la Mesa de permetre que el diputat de Junts i exconseller Lluís Puig pugui votar telemàticament. La vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, li ha exigit que retirés aquesta expressió per faltar al respecte tant a Puig com a les “persones que tenen problemes de salut mental”. Malgrat les reticències inicials, finalment Garriga ha retirat les seves paraules.
