Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

El Museu de Lleida respon a la crisi dels litigis incorporant set obres del MNAC: “Aquí tenen molt més sentit”

ACN Lleida.-El Museu de Lleida intensifica la resposta a la crisi dels litigis per l’art amb l’Aragó incorporant en dipòsit set obres del gòtic i el romànic lleidatà del MNAC. […]

Avatar
Agències 25/03/2021

ACN Lleida.-El Museu de Lleida intensifica la resposta a la crisi dels litigis per l’art amb l’Aragó incorporant en dipòsit set obres del gòtic i el romànic lleidatà del MNAC. “Aquí tenen molt més sentit”, ha reconegut el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra, a l’acte unitari on han assistit els representants de totes les institucions que formen part del Consorci del Museu de Lleida. Ha presidit la sala la primera de les obres que s’incorporaran al nou discurs del Museu, que pretén ser “molt més social i històric que artístic”, ha explicat el director del Museu de Lleida, Josep Giralt. Es tracta del Frontal d’altar de Rigatell, de l’Alta Ribagorça. Les altres 6 ho faran a mitjans d’abril amb la remodelació de l’espai del gòtic.

El Frontal d’altar ha presidit l’acte al costat del Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albesa, adquirit l’any passat per la Generalitat. Amb aquestes dues obres s’ha volgut resumir el pla d’adquisicions del Pla d’Impuls del Museu de Lleida 2021-2025, basat en compres i dipòsits. Les altres sis que arribaran al Museu de Lleida procedents del MNAC són el Frontal d’altar de Sant Climent (Estet, Ribagorça), el Frontal d’altar del Apòstols (Estet, Ribagorça), Sant Nicolau bisbe (Bellpuig, Urgell), Calvari (Peralta de la Sal, Llitera), Dormició de la Mare de Déu (Peralta de la Sal, Llitera) i Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià (Monestir Santa Maria de Sixena).Pepe Serra ha destacat el fet que la col·lecció del MNAC és nacional i que, per tant, pot estar “a qualsevol lloc del país”. En aquest sentit, defensa que les peces “han d’estar on està el relat” i que per això aquestes set, de la mateixa manera que les altres set que ja són a Lleida procedents també del MNAC, “tenen molt més sentit a Lleida, pel discurs del museu”. Serra ha reconegut que tot el que està passant amb els litigis els “impacta, perjudica i condiciona” però nega que sigui el motiu de les cessions perquè ja hi treballaven des de feia temps. “No es tracta de caritat”, ha volgut deixar clar. “El Museu Nacional està al servei de museus que tenen projectes propis i no enviem aquestes obres ni de manera arbitrària ni en resposta als litigis”, explica, ja que “el Museu de Lleida té un potencial immens i ha de ser el referent de l’art de Ponent”, ha afegit.Per la seva banda, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, sí que ha apuntat que amb aquesta cessió s’intensifica la resposta a la crisi dels litigis, tot i que assegura que seguiran “batallant” jurídicament per les peces que han marxat per aconseguir que tornin. Ponsa aposta perquè el Museu de Lleida tingui “un gran discurs” i que expliqui la història de la Franja perquè “és l’únic museu que ho pot fer i és el millor per fer-ho”. Tot i això, ha puntualitzat, “en cap cas es vol anar en contra de ningú, sinó a favor de l’art”.El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reconegut que fa uns dies vivia un dels dies més tristos com a president i que avui és un dels dies importants, perquè el Museu de Lleida, amb les obres ja existents i les que han arribat i arribaran, seguirà explicant l’art del territori més enllà de les fronteres. A més, s’ha compromès a ajudar en l’adquisició de noves obres quan hi hagi l’oportunitat. En el mateix sentit, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha reconegut que el procés que es va iniciar amb la fragmentació de la diòcesi de Lleida ha estat “complex i dolorós” però que de la mateixa manera que hi ha qui posa energies en “destruir” n’hi ha qui les posa en “construir”.Per la seva banda, la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, ha apostat per fer del Museu de Lleida un referent per a la presentació de la història i la cultura de Lleida, les Terres de Ponent i de la Franja i ha dit que, per aconseguir-ho, una de les peces clau és “potenciar el seu discurs” amb la incorporació de noves obres d’art que l’enriqueixin. En aquest sentit i en el marc del pla estratègic del Museu de Lleida es preveu també adscriure’s al fons de l’Arxiu Arqueològic de Lleida i finalitzar la remodelació de la sala permanent. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha destacat que les noves adquisicions són peces molt destacades que s’incorporen al discurs ja existent i destaca la incorporació també de peces arqueològiques que permetran fer del museu un espai on veure, per exemple, ceràmiques dorades. Tot això, ha afegit, se suma a la política de mecenatge privat que ha permès incorporar a l’exposició peces de molt valor com les cedides per Antoni Gelonch o Tatxo Benet.El pla d’impuls del Museu de Lleida també contempla, tal com ha explicat Ibar, fer recerca de nous continguts, fer un museu més visible i rellevant i apostar per un Museu digital, perquè complementi, però mai substitueixi, el físic i així fer arribar els museus al conjunt de la societat.