ACN Barcelona – El centre de fotografia KBr Fundació Mapfre ha presentat aquest dimecres l’exposició ‘William Eggleston. El misteri del quotidià’, una de les mostres més àmplies sobre l’autor que s’han portat a l’estat espanyol i que estarà oberta al públic a partir de demà i fins el 28 de gener del 2024. L’exposició està formada per diverses imatges quotidianes ordenades cronològicament, amb unes primeres en blanc i negre, i un gruix principal de fotografies en color fetes a partir de l’any 1965. Tal com ha explicat el comissari de la mostra, Felix Hoffmann, es tracta de l’obra d’un dels artistes “més importants del segle XX”, remarcant que és una gran notícia “que es pugui exposar a Barcelona”.
El mateix equipament acollirà durant les mateixes dates ‘KBr Flama 2023’ un projecte anual de suport al talent jove que es podrà veure en les mateixes dates que l’altre exposició. La mostra aplega enguany els projectes d’Alan Balzac, Ivette Blaya, Rocío Madrid i Lucía Morón, que inicien la seva trajectòria professional després d’haver acabat la seva formació en diversos centres barcelonins.
Considerat un dels pioners de la fotografia a color, Eggleston va ser profundament influït per Henri Cartier-Bresson, per Robert Frank i Eugène Atget, i després de les seves obres inicials en blanc i negre al voltant dels suburbis de Memphis, va començar a fotografiar tot el que l’envoltava amb una clara intenció artística, com per exemple sabates velles, congeladors amb menjar, l’interior d’un bany, les cames d’una dona, un cartell de carretera o un camió vell, entre d’altres.
Segons explica el comissari de la mostra – que es podrà visitar a partir de demà a l’Espai 1 de l’equipament – l’artista va destacar per portar a terme una feina molt “diferent”, que el va portar a ser qualificat de “banal”, per exemple quan va exposar al MoMA de Nova York el 1976. “En aquella època ningú volia veure fotografies en color, tot era en blanc i negre i la mostra va ser ben rebuda, ja que es considerava que no havia d’estar en un gran museu”, detalla.
Tot i això, amb els anys Eggleston s’ha consagrat com “un dels artistes més importants del segle XX”, del qual per primera vegada es presenta una obra extensa en un equipament barceloní. L’exposició, n’aborda els treballs en blanc i negre i, sobretot, els de color que es divideixen en tres grans etapes: la d’abans del color (1963-1968), Los Alamos (1965-1974), i The Outlands (1969-1974). L’exposició està organitzada pel C/O Berlin Foundation en col·laboració amb Eggleston Artistic Trust i Fundació Mapfre Barcelona.
<strong>Tercera edició del ‘KBr Flama’</strong>
Paral·lelament, durant aquesta tardor i fins a finals de gener, l’Espai 2 acollirà la tercera edició de ‘KBr Flama 2023’, una iniciativa que té com a objectiu donar suport i visibilitzar el talent d’aquells joves que cada any emprenen una dedicació professional a la fotografia després d’haver acabat la seva formació en centres barcelonins especialitzats en aquesta disciplina.
Enguany s’ha reconegut els projectes d’Alan Balzac (Galícia, 1989), Ivette Blaya (Santa Margarida de Montbui, Barcelona, 2000), Rocío Madrid (Melilla, 1988) i Lucía Morón (Buenos Aires, 1984), que inicien la seva trajectòria després d’haver-se graduat a les escoles IEFC, Idep Barcelona, Elisava – Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, i Grisart, respectivament.
Mitjançant processos creatius diferents que comprenen fotografia analògica i digital, el collage, la manipulació d’imatges d’arxiu i de vídeo, els projectes seleccionats exploren el gènere, els mandats socials i familiars, el cos humà i la frontera. Així, el recorregut expositiu comença amb ‘La muerte de la identidad’ amb què Balzac proposa una reflexió íntima sobre la recerca, la trobada i la destrucció de la imatge a partir de la imatge i la seva alteració.
‘Simplemente cortando’ de Blaya empra la suggeridora figura del bonsai per explorar la tensió entre pare i filla en l’etapa infantil, enllaçant d’aquesta manera unes circumstàncies personals amb les dinàmiques de dominació que regulen la nostra societat. ‘Melilla’, de Madrid presenta una mirada personal d’aquesta ciutat fronterera del nord d’Àfrica, on l’autora va créixer i viu actualment.
Finalment, ‘Te amo. Yo tampoco’, convida a qüestionar el paradigma de l’amor romàntic, amb la voluntat de trencar amb determinades estructures culturals que es continuen perpetrant per inèrcia. La proposta està signada per Morón.
