ACN Barcelona – Alan Lucien Øyen combina la paraula i el moviment per parlar d’allò que diem per agradar als altres a ‘Story, story, die’. La fusió de dansa i teatre és habitual en aquest coreògraf noruec en alça que arriba al Mercat de les Flors aquesta setmana pel Festival Grec. La seva peça reuneix set ballarins, dansant, actuant i parlant per reflexionar sobre la façana que hom construeix per agradar als altres, particularment a l’era de les xarxes socials. El festival també presenta aquesta setmana l’espectacle internacional ‘Gardien Party’, que aterra en aquest cas al MNAC. No en va, la performance del dramaturg Mohamed El Khatib i l’escriptora Valérie Mréjen qüestiona la relació entre els museus, els seus visitants i els seus vigilants.
Alan Lucien Øyen i la seva companyia noruega Winter Guests presenten al Grec un espectacle sobre la realitat que projecten els humans a les xarxes socials. L’espectacle entrellaça el teatre i la dansa amb una posada en escena cinematogràfica amb set ballarins sobre l’escenari.
Mitjançant la paraula i la coreografia l’espectacle ‘Story, Story, die’ analitza les relacions entre amor i mentida, en el sentit de la construcció de la pròpia imatge per tal d’agradar a l’altre. Amant de connectar realitat i ficció, Oyen s’ha fixat aquest cop en apropar-se a la “vida diària”, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimarts.
Per fer-ho, el coreògraf ha incorporat les històries personals, experiències i vivències dels mateixos intèrprets. L’actuació parteix així de la seva “veritat”, amb molta sinceritat. Quant a la proposta híbrida entre dansa i teatre, el noruec ha dit que a vegades dirigeix dansa, d’altres teatre, i que en aquest cas se sent “dividit” entre les dues disciplines. Però amb naturalitat, diu, perquè al seu parer no hi ha una gran diferència entre elles: “Al final, és una persona en una sala, i tu te la creus o no: algunes coses s’expressen millor en paraules, i d’altres amb el moviment”, ha reflexionat.
<strong>Els vigilants de museu, a escena</strong>
D’altra banda, aquesta setmana arriba al MNAC una de les propostes més singulars d’aquest Grec, la performance ‘Gardien Party’. El dramaturg Mohamed El Khatib i l’escriptora Valérie Mréjen presenten el producte d’una feina de mesos peregrinant per museus del món per palpar la relació dels visitants amb els vigilants de les pinacoteques. Unes relacions sovint reduïdes a la pregunta “on és el lavabo”, marcades per la indiferència quan no, la burla, a aquests treballadors.
Els creadors donen la volta a aquesta realitat i conviden vigilants de 6 museus destacats d’arreu del món, més un setè del mateix MNAC, a una proposta teatral en la qual els espectadors escoltaran les seves experiències com a treballadors silenciosos a les sales dels museus.
El Khatib és un habitual del teatre documental. De fet, en la darrera edició del Grec va presentar els muntatges ‘Finir en beauté’ i ‘C’est la vie’. El creador ha remarcat avui en roda de premsa que amb el seu nou espectacle ha volgut tornar a convocar persones no habituals del teatre, ni a l’escenari ni tampoc a la platea, com una manera molt directa i concreta de fer allò que sovint es teoritza com la creació de nous públics.
<strong>’28 i mig’, de París al Teatre Grec</strong>
En un altre ordre de coses, el festival repesca aquesta setmana l’espectacle de La Perla 29, ’28 i mig’. Històrica peça de creació de la companyia d’Oriol Broggi, l’espectacle es va remuntar la primavera passada per ser presentat al teatre La Colline de París, en català. Aquesta és una obra estrenada el 2013 al Teatre La Biblioteca que versa sobre el dubte en la creació i alhora és un homenatge a la comèdia italiana.
Finalment, la Plaça Margarida Xirgu està sent i serà l’escenari fins el proper dissabte de ‘El gran goril·la’ la instal·lació-espectacle més gros aixecat fins a la data per la companyia Antigua i Barbuda. Aquest gran goril·la és un enginy mecànic articulat de sis metres d’alçada i de color blanc, en record del desaparegut Floquet de Neu. “És el repte més gran de la companyia”, ha reconegut aquest dimarts el seu director, Jordà Ferrer.
De dimecres a divendres se’n fan assajos oberts, i dissabte s’estrena com a espectacle. Durant aquests dies aquells que s’hi apropin veuran com la companyia aprèn a manipular-lo i escoltaran la veu que porta amagada dins els ferros, per desplegar un espectacle sobre la llibertat i la domesticació, una reflexió que va més enllà de l’objecte i que parla dels propis observadors. En un futur la companyia voldria que l’espectacle itinerés fins a altres punts de Barcelona, de manera que la bèstia es mogui per la ciutat fins a arribar-hi, han avançat.
