ACN Barcelona – El Consell Executiu ha aprovat aquest dimecres la concessió de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a deu investigadors del sistema català de coneixement (sis homes i quatre dones) i la Placa Narcís Monturiol, que reconeix la tasca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats per la seva contribució destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya, i honoren el popular inventor i polític català del segle XIX, Narcís Monturiol (1819-1885). En total, el Govern ha atorgat 311 Medalles Narcís Monturiol (238 a homes i 73 a dones) i 48 plaques a persones i institucions de tots els àmbits del coneixement.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és un centre de referència en la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic català. Integra cinc grans equipaments museístics: el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, seu central de la institució; el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona; la ciutat grecoromana d’Empúries, a l’Escala (Alt Empordà); la ciutadella ibèrica d’Ullastret (Baix Empordà), i el Castell i conjunt arqueològic d’Olèrdola (Alt Penedès).
El museu gestiona també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), amb seu a Girona, els Dipòsits Nacionals d’Arqueologia, ubicats a Cervera, i el Centre de Recerca Ibèria Graeca, amb seu a l’Escala. El MAC ofereix visites a museus i jaciments museïtzats arreu del país i disposa d’un extens i variat programa d’exposicions temporals i activitats culturals i educatives, en contínua renovació al llarg de l’any. El centre juga un paper clau en la difusió de l’arqueologia, la història i l’art antic de l’actual territori català.
Les personalitats a qui s’ha concedit la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són: Jordi Alberch, referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives i, concretament, en la malaltia de Huntington; Anna Alberni, centrada en l’edició i estudi de la poesia catalana medieval, amb especial atenció als aspectes formals i lingüístics de la transmissió i recepció de la lírica romànica a l’edat mitjana; Joan Grimalt, químic estudiós dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors dels canvis climàtics; Àngel Lozano, que dirigeix un grup de recerca de la UPF en comunicacions mòbils i sense fils que ha contribuït notablement als fonaments teòrics en què es basen els sistemes de comunicació 4G, 5G i WiFi; Emilio Palomares, que ha centrat la seva recerca en l’estudi de problemes relacionats amb l’àmbit de l’energia.
També s’ha premiat Ana Isabel Pérez, .centrada en l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multi-antena; Petia Radeva, que ha centrat la seva recerca en els camps de la visió per ordinador; Marta Reynal, .que ha investigat els determinants dels conflictes bèl·lics, l’economia política, i el desenvolupament econòmic sobre la base d’experiències històriques i Big Data; Gustavo A. Slafer, que estudia la fisiologia del rendiment dels cultius i els seus processos de desenvolupament; i Antonio Villaverde, que fa recerca avançada i translacional en nanobiotecnologia i nanomedicina sobre el disseny de fàrmacs per a oncologia.
