Dissabte, 3 de desembre de 2022 - Edició 1591
La República

El fiscal acusa els membres de l’anterior Mesa d’actuar com si fossin una “espècie de casta” per sobre de la resta

ACN Barcelona – El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha afirmat que quan els membres de l’anterior Mesa del Parlament s’intenten exculpar invocant la inviolabilitat parlamentària, en realitat volen […]

Agències 07/10/2022

ACN Barcelona – El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha afirmat que quan els membres de l’anterior Mesa del Parlament s’intenten exculpar invocant la inviolabilitat parlamentària, en realitat volen propugnar el principi d'”impunitat”. “Pretenent que estan per sobre del compliment de l’ordenament constitucional i de les resolucions dels tribunals, com si fossin una espècie de casta situada per sobre de la resta”, ha dit en el seu informe final en el judici contra els membres independentistes de la Mesa. Segons ell, l’admissió a tràmit i la tramitació de les dues resolucions no està emparada en aquesta inviolabilitat i veu provat que van actuar incomplint el Tribunal Constitucional (TC) perquè aquestes providències “no deixaven lloc a la interpretació”.

(En aquesta actualització s’afegeixen les intervencions de l’advocada d’Adriana Delgado, Olga Arderiu; i l’advocat d’Eusebi Campdepadrós, Jordi Pina)

El fiscal ha apuntat que davant l’argument que els acusats tenien dubtes sobre si es podien tramitar o no les propostes, la resta de membres de l’òrgan no en tenia. Ha criticat que davant d’aquests dubtes no demanessin un informe jurídic, “com si van fer altres membres”, i decidissin tirar endavant.

Ha defensat que no hi ha dubte que les providències del TC els interpel·laven i considera que els acusats es van “posar d’acord” i van decidir desobeir. En aquest sentit, ha “agraït la sinceritat” de Josep Costa, de qui ha dit que ha reconegut “sense excuses” que considerava que el TC era il·legítim i que no tenia perquè ser obeït.

El representat del ministeri públic ha plantejat que els acusats van pensar que la seva actuació quedaria impune i que quan van veure que no seria així s’ha limitat a oferir arguments “exculpatoris”. Pérez de Gregorio ha rebutjat aquests arguments i ha defensat que la conducta “no ofereix cap dubte” sobre la desobediència, com ha recordat que ja va considerar el TC anteriorment.

En aquest sentit, ha recordat la sentència a l’anterior Mesa a la que ara es jutge i ha confiat que si llavors no es va tenir cap dubte sobre la desobediència tampoc s’ha de poder tenir ara.

<strong>Actuacions “de caràcter lúdic”</strong>

En la critica cap als membres de acusats de l’anterior Mesa, el fiscal també ha considerat que volen fer creure que les resolucions que es van tramitar no tenien una voluntat d’execució com si tinguessin “caràcter lúdic”. “Una manera com qualsevol altra d’entretenir-se al Parlament”, ha dit, al temps que ha negat que sigui així.

La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros de multa per a Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al TC.

<strong>VOX diu que la inviolabilitat no eximeix de responsabilitat penal</strong>

De la seva banda, l’advocat de VOX, Juan Cremades, veu acreditat que els acusats van portar a tràmit dues propostes “obertament inconstitucionals” i ha assegurat que el seu ànim era “dolós i desobedient” i no van mostrar en cap moment intenció d'”acatar” el TC.

Ha defensat també que la inviolabilitat “no empara” una conducta desobedient dels acusats i no pot ser un instrument que eximeixi els parlamentaris d’una “responsabilitat penal” en l’exercici del seu càrrec, ni tampoc els faculti per incomplir una resolució d’un òrgans constitucional.

Seguint la línia del fiscal, ha afirmat que seria “estrany” que en aquest cas se seguís un criteri diferent del que es va seguir en relació amb l’anterior Mesa presidida per Carme Forcadell. Així, ha insistit que l’obligació d’una autoritat dels acusats era “donar compliment” a les resolucions del TC, “per injust que els semblés”.

<strong>Les defenses demanen l’absolució</strong>

Pel que fa a les defenses, Andreu Van den Eyden, advocat de Roger Torrent, ha criticat que la fiscalia hagi dedicat només 15 minuts “a jutjar el Parlament” i “finiquitar” la separació de poders. Ha plantejat si ha estat així perquè el que es jutja ja s’ha decidit “en algun altre lloc”. Ha criticat també que les acusacions no hagin parlat de drets fonamentals i ha reivindicat que són aquests drets la base de tot l’assumpte.  Van den Eyden ha afirmat també que el que s’està demanant és la “mort política i civil” dels acusats.

El lletrat ha reiterat la petició d’absolució del seu defensat fent referència a la inviolabilitat parlamentària i al fet que no hi havia un mandat directe sobre el que es pugui dir que els acusats van desobeir. En aquest sentit, ha afirmat que els lletrats van dir que no era clara la contravenció i ha defensat que, davant del dubte, “s’ha de tirar endavant”. A més, ha plantejat que l’admissió a tràmit de les dues propostes va ser un acte “previ” a les provisions que va fer el TC. En resposta al fiscal, Van den Eyden ha dit que els acusats “no són casta” sinó que han estat escollit democràticament i ha explicat que, com el seu pare, la majoria de polítics són persones “que es dediquen al bé comú”.

Pel que fa a l’advocada d’Adriana Delgado, Olga Arderiu, a la part dels informes ha remarcat que “no es pot permetre que no es puguin fer debats”, ja que va en contra dels drets fonamentals, la llibertat d’expressió i els drets dels diputats i la ciutadania. Arderiu ha avisat que s’ha d’anar “amb compte” amb allò que es limita a la Mesa, ja que no són els seus membres els que tenen “la titularitat i el contingut” de les iniciatives.

“Ells no podien saber quin seria el resultat de les iniciatives i si s’acabarien aprovant”, ha insistit. De fet, ha subratllat que les inadmissions són “absolutament inusuals”, afegint que ja s’ha parlat sobre el dret d’autodeterminació en diferents ocasions. També ha qüestionat que “es persegueixi penalment” a gent de la cambra quan estan emparats per la inviolabilitat.

La lletrada ha incidit en la “complexitat” per interpretar els mandats inconcrets que els van fer. “Tenien dubtes, però hi havia uns drets fonamentals que s’havien de protegir”, ha afegit, “van reivindicar la separació de poders per situar-los tots al mateix límit i no van deixar de debatre qüestions que tenien molt d’interès per la ciutadania”. Per això, ha demanat una sentència absolutòria per Delgado, qui considera que va “respectar el reglament” del Parlament i va actuar per complir el seu deure en el càrrec “així com el seu propi deure d’actuar en defensa dels drets fonamentals”.

El darrer en intervenir ha estat l’advocat d’Eusebi Campdepadrós, Jordi Pina, qui ha deixat clar des del primer moment que es tracta d’un “procediment polític”. En la mateixa línia que Arderiu ha defensat que “s’ha de poder debatre tranquil·lament i sense por”, també sobre aquelles coses “que no ens agrada sentir”.

“Com que no poden guanyar a les urnes, ho intenten als tribunals i fa molta pena que sigui així”, ha lamentat, una cosa es no poder-se ficar amb una figura concreta, i l’altre poder parlar sobre la monarquia o el dret d’autodeterminació de Catalunya”.

Per això ha demanat al tribunal que sigui “valent” i ha apuntat que té “l’esperança” que la sentència sigui absolutòria per tal de servir de missatge als governants. “No es pot judicialitzar la política, s’han de resoldre els problemes on toca”, ha conclòs.