ACN Barcelona.-El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha demanat a les empreses que racionalitzin millor el temps de treball per evitar que es cronifiqui l’augment d’hores extres que s’ha detectat durant la pandèmia. L’informe ‘El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius’ constata que els assalariats que treballen més del compte van pujar fins al 4,3% durant el tercer trimestre del 2020, després de la davallada intensa entre 2010 i 2016. La covid també ha provocat una aturada sobre la reducció de la jornada anual en els convenis col·lectius. El CTESC també ha instat a incloure elements reguladors sobre el teletreball en els convenis, ja que la gran majoria no ho contempla.
Així doncs, només 7 dels convenis d’una seixantena de sectors analitzats inclouen clàusules sobre el treball a distància, encara que aquesta modalitat de feina era la que feien servir per treballar el 20,5% dels catalans durant el primer trimestre del 2021. En aquest sentit, el CTESC demana “un esforç més gran” per impulsar el teletreball en la negociació col·lectiva, amb una visió que afavoreixi la conciliació entre la vida laboral i personal i que eviti el biaix de gènere. Alhora, fa una crida al Govern a “garantir el dret a les persones a l’accés a la informació, mitjans i eines digitals per reduir la bretxa digital”. D’altra banda, han instat el món empresarial a introduir estratègies per millorar l’encaix entre el temps de treball desitjat i el realitzat, davant el creixement de la involuntarietat del treball a temps parcial durant la pandèmia, que arriba al 41,8% de l’ocupació a temps parcial, molt per sobre del 27,3% que es detectava a inicis del 2008. Aquesta parcialitat afecta molt més a les dones (20,6%) que als homes (7,3%), tot i que el grau masculí de parcialitat ha crescut arran de la crisi sanitària. A Catalunya, un de cada cinc ocupats fan feina a temps parcial. L’increment en la parcialitat es deu, segons el vicepresident del CTESC, José Antonio Pasadas, als canvis laborals normatius impulsats pel PP el 2012. Aquesta reforma no hauria tingut gaire incidència en els aspectes analitzats de temps de treball en aquest estudi ja que un dels canvis més rellevants com el de la distribució irregular de la jornada ja estava molt avançats en alguns dels convenis, ha explicat. Entre les recomanacions que fa aquest òrgan col·legiat, també hi ha la de reduir al màxim el temps dels desplaçaments o afavorir que les persones treballin en els centres més pròxims al seu domicili. També aposten per incorporar nous permisos lligats a exàmens prenatals o acompanyaments de fills i d’altres lliurances sense sou, així com estudiar la comptabilitat de reduir la jornada per formar-se. D’altra banda, també veuen clau incentivar la jornada continuada i els horaris de descans a l’europea, amb dinars entre les 12h00 i les 14h00 i sopars entre les 19h00 i les 21h00.En l’estudi realitzat, no s’ha detectat un increment de la jornada anual pactada en els convenis col·lectius però tampoc una reducció. “Cada vegada és més complicat baixar o reduir jornades”, ha dit José Antonio Pasadas, vicepresident del CTESTC. En els convenis analitzats, la forquilla de jornada màxima a l’any es troba entre les 1.557 i les 1.820 hores, tot i que la mitjana està per sobre de les 1.700 hores. Pel que fa a la reducció de la jornada, el secretari general de Treball, Enric Vinaixa, present a la presentació de l’informe, ha descartat dur a terme un projecte pilot com el del País Valencià per impulsar la jornada de 4 hores a Catalunya.
