ACN Barcelona – El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) s’ha personat en 17 procediments penals per intrusisme professional des del 2020, mentre que en els cinc anys anteriors només ho havia fet en un. En una roda de premsa, el president del CoMB, Jaume Padrós, ha advertit d’aquest increment de casos, que és “motiu de preocupació” però “no d’alarma”, ha matisat. El CoMB demana endurir les penes per aquest delicte, actualment de 6 a 12 mesos de multa i de 6 mesos a 2 anys de presó en el supòsit agreujant que el fals metge o el centre pel qual treballa publiciti els serveis mèdics. “Fer de metge sense ser-ho no pot sortir tan barat”, ha avisat, per afegir que l’intrusisme posa en perill la seguretat clínica i la confiança en el sistema sanitari.
El Col·legi de Metges de Barcelona ha notat un increment de casos d’intrusisme professional en els últims anys, entre els quals hi ha el de la dona que va treballar de metgessa, infermera i tècnica d’ambulàncies sense tenir la titulació necessària en una dotzena d’empreses durant anys, fins que l’Hospital de Berga la va enxampar.
Aquest va ser un cas molt mediàtic que va acabar amb una <a href=”https://www.acn.cat/new/e4c55319-342c-43ae-ba7d-c1aaee8ad3fb/texts”>condemna</a> de 2 anys i 8 mesos per intrusisme i falsedat documental però en què la falsa metgessa va evitar la presó en reconèixer els fets i no tenir antecedents. El CoMB només té constància d’un cas en què l’intrús hagi estat a la presó i és com a mesura cautelar en tractar-se d’un home que s’havia fet passar per metge en diverses ocasions i tenia antecedents per fets similars.
En una roda de premsa aquest dijous per donar a conèixer aquesta situació, el president del CoMB ha reconegut que hi ha una “escletxa” en el sistema que aprofiten aquests falsos professionals i que atribueix a “certa relaxació” dels centres sanitaris a l’hora de contractar en un context de molt “dinamisme” i “oferta” en l’activitat assistencial pública i privada a Catalunya.
Padrós també ha relacionat l’increment observat des des del 2020 -any marcat profundament per la pandèmia de la covid-19- a la falta de metges, sobretot per la “crisi sociodemogràfica” del sector per les jubilacions massives de la generació del baby boom.
El vicesecretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, ha explicat que els dos principals perfils d’intrús professional amb què es troben són el d’aquella persona que es fa passar per metge i obre una consulta privada, casos més difícils de detectar perquè el farsant no està en contacte amb altres professionals, i el d’aquell que intenta “enganyar el sistema” per aconseguir que un centre sanitari el contracti, en alguns casos fins i tot suplantant la identitat d’altres professionals.
<strong>Registres de col·legiats públics i obligacions dels centres sanitaris</strong>
Col·legiar-se és obligatori per fer de metge i aquest registre en el col·legi de la província on es tingui l’activitat principal o única, amb l’habilitació corresponent, és l’única garantia que aquella persona es troba en condicions i és apta per exercir la professió.
La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, ha recordat que el registre de col·legiats és públic i incorpora tots els metges inscrits després de verificar-ne la documentació i habilitar-lo per exercir. Els ciutadans tenen dret a accedir-hi i la consulta es pot fer de manera molt senzilla i àgil a través de la web del CoMB.
Miravet també ha indicat que la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries obliga els centres a revisar, cada tres anys com a mínim, que els treballadors compleixen els requisits necessaris per exercir la professió verificant-ne la col·legiació.
<strong>Multes per fer-se passar per metge</strong>
El CoMB demana endurir les penes pel delicte d’intrusisme professional i considera que les actuals no tenen cap “efecte dissuasiu”. El Codi Penal preveu una multa de 6 a 12 mesos, llevat de dos supòsits agreujats, amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys si la persona s’atribueix públicament la condició de metge i/o treballa en un centre obert al públic en què s’anunciï la prestació de serveis mèdics.
El col·legi assenyala que les diverses interpretacions judicials i els beneficis per reconèixer els fets o no tenir antecedents fan que, als jutjats, molts casos d’intrusisme s’acabin resolent amb multes que no superen els sis mesos.
Padrós considera que aquestes penes són “ridícules” tenint en compte que hi ha en risc la salut de les persones i a la vegada la confiança dels ciutadans en el sistema sanitari. “Necessitem la col·laboració obligada dels centres. El ciutadà té dret a saber que la persona que l’està atenent és el professional que s’identifica ser”, ha reblat.
