ACN Brussel·les – L’última legislatura europea ha estat la dels “imprevistos”. Així ho assenyalen els eurodiputats catalans que, després d’un final de mandat el 2019 amb el focus d’atenció sobre el Brexit, han vist com els últims cinc anys han estat marcats per la crisi de la covid-19 i després per la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències. Qüestions com el pacte verd, la competitivitat o l’ampliació han quedat en un pla més secundari, però els parlamentaris confien que el pròxim curs serveixi per afrontar aquests reptes pendents. I més enllà de l’àmbit comunitari, aquesta també ha estat la legislatura del conflicte català, la de les batalles judicials pels escons a l’Eurocambra o la de l’oficialitat del català -encara per aprovar- a la Unió.
<strong>Junts i el conflicte català amb l’Estat</strong>
L’objectiu principal de Junts al llarg d’aquesta legislatura era el de “posar Catalunya al cor de les institucions europees”. I a parer de l’eurodiputat i candidat de la formació a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, això s’ha aconseguit. “La carpeta catalana és avui dia més coneguda que abans i ja hi ha la idea que Catalunya ha de ser un tema europeu”, assenyala en declaracions a l’ACN. Al mateix temps, lamenta que el seu escó, juntament amb els de Junqueras i Comín estigués buits a l’inici de la legislatura. “Ens van robar mig any de legislatura”, afirma.
També s’expressa en la mateixa línia l’eurodiputat Toni Comín, qui qualifica la legislatura “d’èxit” per haver estat capaç de fer sentir “la veu de Catalunya davant els principals líders europeus”. Bona prova d’això, segons Comín, és “l’ampli rebuig” que va generar al Parlament Europeu el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol per aixecar la immunitat als eurodiputats de Junts. L’Eurocambra va acceptar-lo, però amb un 36% de vots en contra i un 6,5% d’abstencions. “Mai en aquest parlament hi havia hagut un rebuig tan gran a un suplicatori”, subratlla.
Dins la seva tasca com a eurodiputats, tant Comín com Puigdemont també han format part de diversos comitès dins l’Eurocambra. Aquí, Puigdemont destaca la seva feina com a membre del comitè d’investigació per a l’ús de Pegasus, obrint la porta a un debat “útil”, però que “encara no s’ha completat del tot”. Comín, per la seva banda, remarca la seva feina de ponent en les opinions vinculades a finançament en desenvolupament.
Ja en clau europea, Puigdemont considera que els grans esdeveniments de la legislatura -l’impacte de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i el conflicte entre Israel i Palestina- “han distret la UE dels temes que havien de marcar l’agenda, com són el canvi climàtic o la digitalització”. No obstant això, considera que Europa “ha demostrat que pot mobilitzar prou recursos quan hi ha una emergència”.
En aquest sentit, l’expresident espera que la pròxima legislatura sigui la que consolidi la UE com “una potència en drets fonamentals”. “Crec que el Parlament hi passa de puntetes; per interessos econòmics i geoestratègics fa la sensació que és una matèria prescindible, i no ens ho podem permetre”, resumeix. Com a deures pendents de l’Eurocambra, Comín hi afegeix l’oficialitat del català i continuar reforçant el front europeu per trobar “una solució democràtica al conflicte de l’Estat amb Catalunya”.
<strong>Ponsatí i la causa catalana</strong>
La també eurodiputada de Junts i ara cap de llista d’Alhora, Clara Ponsatí, creu que el balanç de la legislatura a nivell comunitari “no es pot deslligar de com Europa tracta la causa catalana”. En aquest sentit, es mostra crítica amb les institucions, ja que considera que “no estan servint els pobles d’Europa quan la seva missió hauria de ser aquesta”.
Sobre la seva tasca, Ponsatí també destaca les seves intervencions al ple en defensa de cas català -subratlla que no n’ha fet cap en castellà i lamenta que no se li permeti l’ús del català-, la creació de la web estatdedret.cat per denunciar violacions dels drets humans de l’Estat contra Catalunya des del 2003 i la seva participació en la comissió d’Indústria i Energia del Parlament.
L’europarlamentària reconeix estar “satisfeta” amb la feina feta, sobretot per la “magnífica oportunitat” que ha tingut de donar a conèixer la causa catalana a l’Eurocambra, tot i que demana més per part del ple. “En la propera legislatura res fa pensar que les coses canviaran radicalment, però seguirem reclamant que les institucions estiguin al servei de la ciutadania i no al servei de les elits que controlen els estats membres”, apunta.
<strong>L’ús del català, Pegasus i la violència masclista, carpetes destacades a ERC</strong>
Els eurodiputats d’ERC, Diana Riba i Jordi Solé, també coincideixen a assenyalar que la legislatura ha estat “intensa” a nivell general. “Hi ha hagut molta feina legislativa, bàsicament en el desplegament del pacte verd, la transformació ecològica i també els esdeveniments no previstos -la pandèmia i la guerra d’Ucraïna- en què la UE ha donat una resposta ràpida”, indica Solé.
Al mateix torn, Riba recorda que la legislatura va començar amb tres escons buits -els de Puigdemont, Comín i Junqueras-, un fet que va obligar-los a dur a terme “una tasca molt dura i intensa” a l’inici. “Cap parlament es pot permetre tenir escons buits, perquè vol dir que hi ha milers de ciutadans que no estan representats”, lamenta.
Vinculada a la qüestió catalana, per ERC aquests darrers cinc anys han estat marcats per la petició sobre l’oficialitat del català a la Unió -una feina que creuen que ha de continuar-, la posada en marxa del comitè Pegasus que “ha situat Espanya al mateix nivell que Polònia o Hongria en l’ús de tecnologies d’espionatge” o la creació d’un caucus format per europarlamentaris per defensar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Riba, per altra banda, menciona el paper que ha jugat l’eurodiputada del PP, Dolors Montserrat, al capdavant del Comitè de Peticions de l’Eurocambra. La dirigent d’ERC parla de la feina de Montserrat com “una de les vergonyes de l’Estat” i acusa la popular de fer ús de la comissió “de manera discrecional per als seus propis interessos nacionals contra la llengua catalana”. “Hem vist repetidament com s’utilitzaven recursos públics de forma injusta”, sentencia.
Ja a nivell personal, Riba destaca la seva tasca com a coordinadora en les negociacions per a la directiva contra les violències masclistes i també en la regulació de l’espai de mitjans audiovisuals, mentre que Solé remarca la seva feina en matèria d’afers exteriors i en el posicionament del Parlament Europeu davant la situació a Gaza.
Pel que fa a la pròxima legislatura, i més enllà de les carpetes catalanes, Riba espera que els següents cinc anys es parli més de polítiques mediambientals i de la protecció del sector primari, i Solé confia avançar en qüestions vinculades amb l’ampliació de la UE. “Estem en un procés d’ampliació, i tot i que no serà immediat, requereix una reforma institucional; […] és una feina que ha quedat al congelador i que el Parlament Europeu hauria de reprendre”, conclou.
<strong>El PSC destaca la normalització del conflicte català i la defensa dels consumidors</strong>
La legislatura europea va arrencar amb Javi López com a únic eurodiputat català dins el grup dels socialistes, tot i que després de les eleccions generals espanyoles es va afegir Laura Ballarín. Per l’europarlamentari més veterà, el balanç de la legislatura europea ha estat “positiu” malgrat els “esdeveniments inesperats”. “Crec que hem estat capaços de posar en marxa el pacte verd europeu, el primer full de ruta per descarbonitzar l’economia”, destaca. Ballarín també posa en valor la resposta de la UE “basa en la solidaritat i no l’austeritat, a diferència de la crisi financera del 2008”.
Pels dos eurodiputats, aquesta legislatura també ha estat marcada pel paper “capdavanter” que ha tingut Espanya en l’agenda europea, ja sigui en qüestions com l’energia -impulsant l’excepció ibèrica-, les polítiques climàtiques o directament per tots els aspectes vinculats a la presidència espanyola del Consell de la UE durant la segona meitat del 2023.
En clau catalana, alhora, López defensa que aquest ha estat el mandat de “la normalització a Catalunya” i de la “interlocució”. Ballarín, per la seva banda, creu que al Govern li ha faltat “influència” a Europa i considera que l’executiu català porta massa anys “capficat” a casa seva.
Quant a la seva tasca com a eurodiputats, Javi López destaca la seva feina com a negociador i ponent de la directiva sobre la qualitat de l’aire, el document que actualitza els estàndards sobre la qualitat de l’aire per als pròxims vint anys i que obligarà els estats membres a reduir la contaminació en un 50% a partir del 2030. “Me’n vaig orgullós de saber que els nostres fills i nets respiraran un aire més net”, assenyala.
Ballarín, en canvi, ha estat més centrada en expedients vinculats a la defensa dels consumidors. A nivell personal, menciona els dossiers sobre la lluita contra l’anomenat ‘greewashing’ -rentat verd- i la reclamació de drets per part dels usuaris. De fet, l’eurodiputada confia poder continuar treballant en aquest àmbit i també en el reforç de la indústria europea, un punt on la UE encara té deures pendents. “Cal reclamar un fons per a la indústria europea i fer front al pla que ha tirat endavant els Estats Units”, reivindica.
<strong>Dolors Montserrat i el comitè de Peticions</strong>
L’eurodiputada catalana del Partit Popular, Dolors Montserrat, ha estat l’única dirigent al capdavant d’un comitè del Parlament Europeu, concretament del comitè de Peticions. Des d’aquest càrrec, la iniciativa de la qual se sent més orgullosa és la de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat. La proposta, impulsada per les principals entitats de comerç europees i aprovada per unanimitat, pretén contribuir a la promoció del comerç de proximitat a la UE i vincular-los a valors com l’emprenedoria, el dinamisme econòmic o la sostenibilitat. “Després de la pandèmia molts comerços estaven tancant, i teníem molt clar que els havíem de protegir”, reivindica.
També des del comitè Montserrat va ser qui va autoritzar una missió d’eurodiputats a Catalunya -formada per membres de la dreta i l’extrema dreta- per analitzar el model d’immersió lingüística a l’escola i que va acabar reclamant un tractament “equivalent” del català i el castellà. L’organització d’aquest viatge va aixecar nombroses crítiques per part de formacions independentistes, dels socialistes i del Govern, qui van acusar-la de “malgastar” recursos públics i van recordar-li que qualsevol acció del Parlament Europeu quedaria sense efecte perquè la Unió Europea no té competències en matèria educativa.
Però més enllà de la seva tasca, l’eurodiputada popular coincideix amb la majoria dels dirigents catalans a l’hora de fer un balanç global de la legislatura europea. Montserrat apunta que en els darrers cinc anys s’han patit “molts moments de crisi”, però que la Unió Europea ha sabut resoldre “amb poc temps” gràcies a la seva “fortalesa”, la seva “unitat” i “al lideratge del Partit Popular Europeu”.
En l’àmbit nacional, destaca la feina de la formació en la defensa de l’estat de dret –el novembre passat es va celebrar un debat a Estrasburg sobre la llei d’amnistia espanyola- i critica l’entesa entre socialistes i independentistes. “Fora l’estat de dret només hi ha totalitarismes”, diu.
Precisament la defensa de l’estat de dret ha de continuar sent una de les qüestions prioritàries de cara a la pròxima legislatura europea, segons Montserrat. Al mateix temps, l’eurodiputada creu que el Parlament Europeu hauria de destinar més esforços en la lluita contra el canvi climàtic “sense criminalitzar sectors com la pagesia”. “Ells són la columna vertebral de la nostra societat, i hem vist com el nacionalisme, el socialisme, les esquerres i el comunisme l’han abandonat”, assevera.
<strong>Jordi Cañas: entre Catalunya i l’Amèrica Llatina</strong>
L’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, creu que la Unió Europea ha sabut “estar a l’altura” de les circumstàncies durant l’última legislatura malgrat els “imprevistos” i la “incertesa”. “Malgrat les dificultats i la falta de competència, la UE ha anat més enllà de les seves possibilitats i ha estat capaç d’emetre respostes conjuntes”, destaca.
En clau europea, el dirigent de la formació taronja també reivindica el “reforç” de les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina, vinculat al seu paper com a responsable de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb el Mercosur.
En l’àmbit català es mostra més crític, lamentant que el paper que ha jugat Catalunya en aquesta legislatura “ha estat sempre vinculat al separatisme”. “En comptes de liderar la transformació digital o els canvis en el model econòmic i industrial, Catalunya està ara vinculada a Puigdemont, als conflictes judicials, als debats sobre la ingerència russa o l’amnistia”, apunta. “La imatge que es té de Catalunya és el d’una regió que genera problemes i que aparta el focus del que és realment important”, afegeix.
En aquest sentit, espera que la situació canviï en el següent mandat i que es parli de Catalunya des d’una perspectiva de “resolució de problemes en clau europea”. A propòsit d’això, Cañas posa èmfasi en la necessitat de tornar a posar el ciutadà “al centre” del debat per evitar que la UE “perdi el focus” sobre a qui realment s’està dirigint. En aquest punt, també posa en relleu la feina de Ciutadans al Parlament Europeu en defensa dels consumidors, amb iniciatives com la defensa de la gratuïtat de l’equipatge de mà o els drets dels agricultors i productors espanyols.
<strong>La lluita contra la immigració, la prioritat de Buxadé</strong>
Per part de Vox, l’eurodiputat Jorge Buxadé qualifica la legislatura europea de “fracàs” i culpa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, de “devastar-ho tot”. “L’economia no ha crescut, s’han destruït els sectors productius i no s’ha resolt la lluita contra la immigració il·legal”, apunta.
Precisament Buxadé destaca la tasca de Vox en aquesta darrera matèria, després que el Parlament Europeu aprovés una proposta pròpia dins el nou Pacte d’Asil i Migració. Es tracta de la reforma de l’Eurodac, un sistema pel qual els estats membres disposaran d’una base de dades més àmplia per identificar immigrants en situació il·legal, incloent-hi empremtes dactilars o reconeixement facial. A més, Vox també va aconseguir que es rebaixés de 14 a 6 anys l’edat de les persones a qui se’ls podien recollir dades. “Sent només quatre eurodiputats, en moments hem marcat l’agenda”, celebra.
En l’àmbit català, Buxadé es defineix com “l’únic eurodiputat català que lluita per la realitat de Catalunya” i acusa la resta de parlamentaris “d’estar massa ocupats amb Puigdemont”. Pel dirigent de Vox, les prioritats per a la pròxima legislatura han de ser la derogació del pacte verd -assegura que “destrossa” la pagesia-, millorar la competitivitat de les empreses i protegir les fronteres d’Europa.
