ACN Barcelona – El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estrenat el superordinador MareNostum 5, un nou supercomputador capaç de fer 314.000 bilions de càlculs per segon. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l’ha inaugurat aquest dijous juntament amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En comparació amb el MareNostrum 4, la seva versió anterior, la potència del nou és 23 vegades superior, passant de 13,9 petaflops a 314 petaflops. Si es compara amb el MareNostrum 1, és 10.000 vegades més potent. Aquesta màquina té una potència equivalent a la de 380.000 ordinadors portàtils de gamma mitjana-alta. Pot fer en una hora els càlculs que un portàtil trigaria 46 anys a fer. El cost de l’aparell ha estat de 202 milions d’euros.
El nou supercomputador s’afegeix a Lumi (Finlàndia) i Leonardo (Itàlia) com els únics tres superordinadors preexaescala europeus. En aquest sentit, el director del BSC, Mateo Valero, ha dit que tenir el MareNostrum 5 al BSC dota el centre d’un gran poder científic. “Estem molt contents perquè tenim la millor màquina d’Europa”, ha expressat. Amb aquest superordinador es podran tirar endavant investigacions abans impensables. “Permet als investigadors somiar, fer coses que mai haurien pogut imaginar”, ha dit.
En augmentar la potència de càlcul, la memòria del sistema i el nombre de nuclis, el MareNostrum 5 ajudarà els científics a solucionar problemes més complexos. A tall d’exemple, les simulacions de canvi climàtic tindran més resolució, passant de representar fenòmens amb escales espacials de centenars de quilòmetres a incloure processos que tenen lloc en escales de pocs quilòmetres.
Això farà que les prediccions siguin més precises i fiables i donarà a Espanya un paper important en el projecte ‘Destination Earth’ de la Unió Europea, que té l’objectiu de desenvolupar una rèplica virtual completa del planeta Terra que permeti predir els efectes del canvi climàtic i crear i provar escenaris per a un desenvolupament més sostenible.
També podrà abordar problemes complexos d’intel·ligència artificial i d’anàlisi de grans volums de dades, generant models del llenguatge massius a través de xarxes neuronals amb centenars de milers de milions de paràmetres i utilitzant conjunts de dades fins al moment impensables.
El superordinador està especialment dissenyat per reforçar la investigació mèdica europea en la creació de nous fàrmacs, el desenvolupament de vacunes i la simulació de propagacions de virus. A més, serà important també per a la ciència de materials i l’enginyeria, sent de gran utilitat per avançar en la simulació de processos de generació de noves formes d’energia com la fusió nuclear.
<strong>La màxima fita del 2023 en l’àmbit de la supercomputació</strong>
Abans de la seva posada en marxa aquest dijous, el MareNostrum 5 ja ha estat reconegut com la màxima fita del 2023 en l’àmbit de la supercomputació per la revista especialitzada ‘HPCWire’, per la manera com “combina la supercomputació tradicional amb la intel·ligència artificial per impulsar descobriments i ampliar fronteres de la ciència amb el desenvolupament de bessons digitals que serviran per estudiar el clima i progressar cap a una medicina més personalitzada”.
<strong>Les parts del MareNostrum 5</strong>
Actualment, hi ha instal·lades dues de les quatre parts que formen el MareNostrum 5. Ambdues, per separat, se situen entre els 20 millors superordinadors del món. Concretament, una part és un sistema de propòsit general dedicat a la computació clàssica i l’altra és un sistema de partició accelerada dissenyat per ampliar les fronteres del coneixement en intel·ligència artificial. Ocupen una superfície d’uns 800 metres quadrats i sis metres d’alçada.
La part anomenada de propòsit general (CPU) és la més gran del món basada en l’arquitectura computacional x86 d’Intel i compta amb un rendiment de 45,4 petaflops (45.400 bilions de càlculs per segon) gràcies al processador Sapphire Rapids. Aquest sistema permetrà resoldre problemes científics complexos i executar diverses tasques i programes a la vegada en lloc de dedicar-se a una única tasca. L’objectiu és que diferents usuaris i projectes puguin utilitzar-la de manera simultània. Ha estat fabricada per Lenovo i es troba en la 19a posició del rànquing Lindpack, que classifica els 500 superordinadors més potents.
La partició denominada accelerada (GPU), fabricada per Eviden, és la tercera més potent a Europa i la vuitena del món segons el mateix rànquing, i compta amb un rendiment màxim de 260 petaflops (260.000 bilions de càlculs per segons). Aquesta part té 4.480 processadors d’última generació NVIDIA Hopper que permetran accelerar càlculs intensius en àrees crucials per la investigació com la intel·ligència artificial o la simulació numèrica. Cadascun d’aquests xips, de 8 centímetres quadrats de mida, té més potència que tot el MareNostrum 1, que va ser instal·lat el 2004 i que en el seu moment va ser el quart més ràpid del món.
El MareNostrum 5 destaca també per la seva capacitat d’emmagatzematge, en passar de 15 Pbytes disponibles a la versió anterior a 650 Pbytes. Calculen que podria acollir 1.280 còpies de tots els llibres catalogats al llarg de la història. A més, compta amb una xarxa interna que permet que tots els nodes del sistema, més de 8.000, cooperin intercanviant informació per solucionar problemes complexos i millorar la velocitat d’operació en temps i consum respecte al MareNostrum 4.
El nou superordinador està organitzat en més de 180 racks que contenen safates amb xips, targetes de xarxa, memòria RAM i discos durs. Els cables de coure i fibra òptica col·locada sumen una longitud de 160 quilòmetres.
La companyia tecnològica Eviden ha estat el proveïdor del superordinador, que a més incorpora tecnologia d’altres companyies com Lenovo, IBM, Intel i Nvidia. En la seva instal·lació hi ha participat també la consultora alemanya Partec.
Les dues parts restants del superordinador s’anomenen ‘Next Generation’ i són experimentals. Amb elles esperen avançar en la mateixa tecnologia de l’aparell. Estimen que s’instal·laran a finals del 2024 al mateix espai on s’ubica el MareNostrum 5.
La meitat del superordinador ha estat finançat per la Comissió Europea, el 34% l’ha finançat Espanya, el 9% Turquia i el 5% Portugal. Cadascun d’aquests països podrà fer ús del MareNostrum 5 de manera proporcional a la seva contribució.
<strong>Dos ordinadors quàntics s’integraran al BSC pròximament</strong>
Està previst que s’integrin al BSC els pròxims mesos dos ordinadors quàntics: el primer ordinador quàntic de la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES) i un dels primers ordinadors quàntics europeus. Els dos ordinadors quàntics seran els primers que entrin en funcionament al sud d’Europa. Aquests, però, ocuparan un espai diferent al del MareNostrum 5.
