ACN Barcelona – El 23,2% de la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona ha patit, com a mínim, un fet delictiu durant el 2022. Així es desprèn de la darrera Enquesta de Victimització a l’Area Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que l’Institut Metròpoli fa en coordinació amb l’Ajuntament de la capital catalana. Les dades suposen un augment d’1,7 punts respecte l’edició anterior, quan l’índex va ser del 21,6%, i se situen en valors semblants als dos anys anteriors a la covid, quan les xifres van ser del 24% i el 27%. Entre els delictes més habituals s’hi troben els robatoris de bosses o carteres (10,7%), accions contra vehicles (7,8%) o agressions amb components d’odi i discriminació. Aquestes han afectat el 4,5% de les dones i el 3,7% dels homes.
L’estudi s’ha dut a terme a partir de 7.838 entrevistes fetes entre el 13 de febrer i el 12 d’abril del 2023.
Ha mostrat que la proporció de víctimes és més elevada entre la població que viu en ciutats més grans i centrals del territori metropolità que en d’altres més petites. Així, el 26,7 % dels residents a Barcelona s’ha sentit víctima d’almenys un delicte, fet que situa aquesta ciutat com la que té l’índex de victimització més elevat de tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
A la zona del Besòs, el 22,3% de la població s’ha sentit víctima d’almenys un delicte. En aquest àmbit territorial, la victimització és més alta entre els residents de Santa Coloma de Gramenet (23,6 %), seguida de Badalona (21,9 %). Pel que fa a la zona del Llobregat, l’índex ha arribat al 22,2%. El d’Hospitalet de Llobregat s’ha situat en el 26,6%, i el de Cornellà en el 17,6%.
<strong>Agressions per motius discriminatoris</strong>
Segons l’enquesta de l’EVAMB, el 4,5% de les dones que ha patit una agressió declara que ha estat per motius discriminatoris. Les dades detallen que es refereixen a discriminacions per l’aspecte físic (0,8%), la llengua i el color de pell o el lloc de naixement (0,8%). En el cas dels homes, les agressions i intimidacions per discriminació són mínimament inferiors (3,7%).
Pel que fa als àmbits, continua prevalent la seguretat personal. Un 15,6% dels enquestats s’ha sentit víctima d’algun delicte contra la seva persona. La majoria dels fets en aquest sentit són fets adquisitius no violents (10,7%), com el robatori de bossa o cartera o l’intent de robatori de bossa o cartera. Les dones són les principals víctimes de fets contra la seguretat personal (16,5% vers el 14,7% del homes), en concret pels robatoris no violents (12,0%). En els fets violents, les dones continuen sent les principals víctimes de les agressions sexuals.
El vehicle és el segon àmbit més comú de la victimització metropolitana. Ha afectat el 7,8% de les persones. En aquest àmbit s’inclouen robatoris d’accessoris o l’intent de robatori del cotxe o la moto.
Pel que fa al domicili, tot i ser el tercer àmbit més freqüent, es manté constant respecte a l’edició anterior, amb una percepció de victimització del 3,7%. Finalment, l’entrada o intent d’entrada en segones residències i establiments comercials són els menys freqüents.
<strong>Millora en la valoració dels serveis policials</strong>
L’EVAMB també ha preguntat l’opinió de la població sobre els serveis policials que operen a l’àrea metropolitana, és a dir policies locals i Mossos. La valoració que la població metropolitana fa dels cossos policials ha millorat. La feina dels Mossos ha obtingut una nota mitjana de 7,16 i la de les policies locals de 6,69.
<strong>Sensació de seguretat als barris</strong>
D’acord amb l’EVAMB, la seguretat als barris metropolitans rep una valoració mitjana de 6,30 punts (una xifra molt semblant a la de l’any 2022, quan va ser de 6,32 punts). Per contra, la seguretat a les ciutats metropolitanes és de 5,80 punts.
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha afirmat que l’ens metropolità segueix treballant per reforçar la seguretat als municipis metropolitans, i ha recordat que les polítiques de seguretat no es poden limitar a l’escala local, sinó que s’han de teixir a escala metropolitana.
“Per a l’AMB, la seguretat i la convivència són prioritàries i, en aquest sentit, fa temps que treballem, per exemple, a millorar l’enllumenat a l’espai públic, com en el cas del parc del Molinet de Santa Coloma de Gramenet o del Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès, que compten amb nova il·luminació centrada en les persones i la seva seguretat”, ha detallat.
Un altre exemple és el servei de parades intermèdies a demanda del Nitbus de l’AMB, “un servei pensat especialment per a les dones i els menors, perquè s’acostin més a la seva destinació i baixin en un punt intermedi del recorregut per haver de caminar menys temps sols”, ha apuntat Balmón.
