ACN Barcelona – El 20% dels catalans amb mobilitat reduïda han hagut de canviar de domicili per la falta d’accessibilitat de l’immoble on residien, una xifra que ascendeix al 31% en el cas de les persones que es desplacen en cadira de rodes. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe ‘Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat’, que ha elaborat la Fundació Mutua de Propietaris. L’estudi també ha indicat que el 87% dels edificis necessiten millores en aquest sentit, i que el 60% dels ciutadans veu “poc o gens probable” que es duguin a terme aquests canvis. Principalment per motius econòmics (55%) o per la falta d’acord entre els veïns (47%).
La Fundació Mutua de Propietaris ha recordat que segons l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 57% de les persones amb mobilitat reduïda té dificultats per a caminar o moure’s dins del seu propi habitatge. Tant és així, que una de cada quatre persones ha hagut de executar obres per a adaptar la seva llar, on els lavabos (74%), els dormitoris (42%), la cuina (32%) i la porta d’entrada (32%), són les principals actuacions segons recull l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios.
Tot i això, ha avisat que les limitacions de mobilitat s’accentuen més fora de l’habitatge. Així, gairebé el 80% de les persones amb mobilitat reduïda té importants dificultats per a caminar o moure’s. Per a solucionar aquesta problemàtica, l’informe ‘Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat’, ha revela que el 73% requereix de l’ajuda de familiars i amics.
No obstant això, aquesta situació provoca que un 39% passi molts dies sense sortir de casa, i un 2% no surti mai. En aquest sentit, el 30% dels catalans considera que si el seu edifici estigués més adaptat, sortiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas d’aquells edificis que no tenen ascensor.
<strong>Millorar de l’accessibilitat als edificis</strong>
L’informe adverteix que un 87% dels edificis d’habitatges ha de realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 25% una rampa per a salvar el graó d’accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d’una cadira de rodes; el 66% tenen les bústies elevades i el 48% dels portals necessita un obre portes motoritzat perquè aquesta pesa massa.
Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar de 1.361 euros, una xifra que s’incrementa en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409 euros i 4.457 euros respectivament; entre les llars d’edificis més antics (3.156 euros); els que tenen habitatges de menor grandària (2.416 euros) i a les llars amb menys ingressos (2.995 euros).
L’informe destaca que, malgrat que el 63% dels catalans està d’acord en el fet que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, 6 de cada 10 veu poc o gens probable realitzar les millores d’accessibilitat necessàries al seu edifici. La falta d’acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les principals raons exposades, especialment quan la inversió suposa una xifra superior als 2.000 euros.
A més, revela que sis de cada deu edificis no han rebut ajudes per a millorar l’accessibilitat, degut en part al desconeixement, l’edat -els edificis on viuen persones més joves han rebut més ajudes-, la falta de sol·licituds d’adaptació de l’edifici -només el 24% de les persones amb limitació de mobilitat han sol·licitat alguna actuació-, o el nombre de plantes.
<strong>Relació amb la tecnologia i conseqüències en l’estat d’ànim</strong>
Davant la dificultat per a sortir de casa, la tecnologia suposa una gran ajuda per als qui tenen mobilitat reduïda. Una de cada dues persones afirma que aquesta ha facilitat les seves gestions i un 21% l’empra per a comprar per internet. Així i tot, existeix una bretxa digital que afecta les persones majors de 60 anys i als qui viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.
Malgrat tot, existeix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’informe afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys els qui, a més, són les que en grau més alt afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.
