ACN Barcelona – Un estudi internacional amb participació d’un investigador del CREAF i el CSIC ha detectat 2.561 gens que confereixen resistència col·lectiva a alguns dels antibiòtics més utilitzats. Aquesta resistència és un dels desafiaments per al sistema sanitari. Els gens detectats confereixen col·lectivament resistència a 24 tipus d’antibiòtics. L’estudi conclou que el 23,78% d’aquests gens suposen un risc per a la salut humana perquè la resistència a múltiples fàrmacs. Gairebé la meitat d’aquests gens tenen presència simultàniament a diversos hàbitats, sobretot els gens que confereixen resistència a alguns dels antibiòtics més emprats actualment.
Tot i això, la distribució global dels gens resistents és rellevant però insuficient per avaluar el risc sanitari que suposen.
Un dels objectius de la investigació ha estat quantificar i estandarditzar les amenaces de la resistència als antibiòtics a tot el món, amb l’objectiu de millorar la presa de decisions a les polítiques sanitàries públiques. El grup d’especialistes assegura que vigilar el risc que suposen els gens resistents a antibiòtics (GRA) hauria de ser una prioritat de cooperació mundial.
L’estudi ha estat impulsat per un equip internacional on s’inclou l’investigador del CREAF i del CSIC <a href=”https://www.creaf.cat/ca/personal/josep-penuelas-reixach” target=”_blank”>Josep Peñuelas</a> i està liderat per l’investigador Haifeng Qian de la Zhejiang University of Technology Zhejiang (Xina). L’estudi ha analitzat 4.572 mostres de sis hàbitats diferents.
Peñuelas apunta que la resistència als antibiòtics és una evidència més del “dràstic” canvi que està experimentant la microbiota humana a tot el món.
<strong>L’activitat humana, principal disseminadora</strong>
Els resultats apunten que l’activitat humana és la disseminadora principal dels gens resistents a antibiòtics, a causa de l’ús freqüent i intensiu d’aquest tipus de medicament per combatre infeccions bacterianes, tant en medicina com en ramaderia. Ara bé, els investigadors apunten que la resistència en si mateixa no la provoca l’activitat humana actual, ja que els GRA existien abans de l’era dels antibiòtics i ja s’havien detectat en excrements humans del Paleolític i al permagel. El gran augment actual d’aquests gens s’atribueix a la seva transmissió mitjançant virus (transducció), ADN lliure (transformació), connexions entre bacteris (conjugació) i plasmidis (molècules d’ADN que es repliquen de manera autònoma).
Entre tots els gens identificats, els que s’han trobat en major quantitat són d’origen humà i, en especial, els del sistema digestiu i la pell de les persones. Aquests gens es troben en l’organisme humà, en gran part a la microbiota sana. Aquesta presència no produeix inconvenients de salut a les persones sanes però es converteix en un senyal d’alarma quan la persona es posa malalta.
D’altra banda, s’ha examinat la presència d’aquests gens als oceans de tot el món. Amb una nova tècnica s’ha realitzat un mapa global sobre els riscos que suposa per a la salut humana la presència de gens resistents a antibiòtics als hàbitats marins globals, amb una precisió estimada superior al 75%. L’estudi no determina la procedència d’aquests gens presents a les aigües marines, si bé suposa un reflex de l’activitat humana i animal a la terra. Per això, es pot dir que els oceans es converteixen en sentinelles de l’activitat terrestre vinculada a gens resistents a antibiòtics.
Els resultats mostren que les zones marines properes al Brasil i a l’Àfrica registren més risc de gens resistents a antibiòtics. A més, la comparació entre oceans indica que les amenaces de resistència als antibiòtics al Pacífic i l’Atlàntic són més grans que a la resta.
L’estudi no ha pogut replicar aquest mapa per als hàbitats terrestres, a causa de la distribució desigual de les mostres i la manca de metadades sobre les propietats originals del sòl. Sí s’han avaluat mostres de sòl i sòl profund amb els quals els humans han estat en contacte, i s’ha detectat transferència horitzontal de gens resistents a antibiòtics entre persones, animals i aigua dolça.
Així, l’article demostra la transferència horitzontal dels gens resistents a antibiòtics a través de bacteris i ADN entre humans, bestiar, aigua dolça i terres amb les que estan en contacte. Aquest viatge d’anada i tornada de gens resistents a antibiòtics s’està intensificant.
