ACN Madrid.-El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha descartat totalment perdonar el deute públic tal com van reclamar la setmana passada un centenar d’economistes, com Thomas Piketty i polítics com el secretari d’Estat de Drets Socials Nacho Álvarez o la presidenta del PSOE, Cristina Narbona. “Des del punt de vista legal, de racionalitat econòmica, de reputació i prestigi dels bancs centrals, un procés de cancel·lació del deute seria nociu”, ha dit l’exministre espanyol d’Economia en una jornada en línia sobre el sector immobiliari organitzada per L’Associació de Propietaris d’Habitatge de Lloguer (ASVAL). De Guindos també ha assegurat que el creixement de la zona euro en el primer trimestre serà pitjor del previst.
En la seva intervenció, ha destacat que les previsions del Banc Central Europeu del passat mes de desembre continuen sent “realistes” tot i que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) dels primers tres mesos de l’any pugui estar “proper a zero”. Així doncs, el vicepresident del BCE confia veure la recuperació econòmica aquest 2021 als països de l’euro, ja que creu que en el segon semestre es viurà un rebot econòmic “d’una intensitat molt notable” que compensarà el comportament pitjor de la primera meitat de l’exercici.L’exministre espanyol ha optat per mantenir els estímuls fiscals per donar suport a l’economia en mig d’una crisi sense precedents. Amb tot, ha avisat que “quan la pandèmia acabi, s’haurà d’abordar el procés de consolidació del deute”, i ha afegit que “serà important reduir ajudes però no fer-ho ni massa d’hora ni massa tard perquè pot donar lloc a la zombificació empresarial”.D’altra banda, De Guindos ha defensat que l’Estat espanyol ha donat una resposta a la crisi econòmica que es pot comprar a “la mitjana comunitària”, tenint en compte els recursos elevats invertits en els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i ha recordat que Espanya sortia d’un punt de partida pitjor abans de la pandèmia per l’elevat dèficit, proper al 3%. Preguntat sobre la qualitat democràtica de l’Estat, ha assegurat que “per descomptat” que és “una democràcia plena”.Pel que fa a la proposta de cancel·lar el deute dels països, ha assegurat que dur-la a terme comprometria la “credibilitat” del BCE i tampoc no seria positiu pels estats. “Hi hauria un efecte temporal de millora, però posteriorment, els governs veurien com el flux de dividends que paguen els bancs centrals es va reduint”, ha explicat. En aquest sentit, ha afegit que els tractats europeus no permeten “monetitzar” el deute i que una cancel·lació seria “una actuació no racional des del punt de vista econòmic i financer perquè generaria una pèrdua en el balanç del banc central”.Sobre el projecte de llei per regular els lloguers a l’Estat, el vicepresident del BCE ha reclamat que s’opti per una fórmula que respecti la “seguretat jurídica” i per un marc jurídic que ofereixi garanties. “Si es dona garanties als oferents, tindrem més oferta i aquesta major oferta portarà a una regulació de preus. Es pensa molt en fórmules fiscals, però jo crec que la garantia d’un marc jurídic estable, raonable i que afavoreixi l’oferta de lloguer és un element bàsic”, ha indicat.
