ACN Barcelona.-L’escriptor mexicà Daniel Saldaña fa un recorregut per diverses ciutats que l’han marcat com Ciutat de Mèxic, Madrid, Cuernavaca, Montreal i l’Havana al llibre ‘Aviones sobrevolando un monstruo’ (Anagrama). L’obra està a mig camí entre la crònica, l’autobiografia i la narració i és una història sobre ciutats, sobre experiències viscudes per Saldaña i les seves reflexions sobre l’escriptura i la literatura. En roda de premsa l’autor ha dit que és una obra més d’escriptura que de literatura. “És un llibre de quaderns que té molta relació amb l’acte físic d’escriure”. Saldaña també ha assegurat que tot el que explica al llibre és veritat, tot i que algunes de les coses que narra “a més de ser veritat són ficció”.
L’escriptor ha indicat que durant molt anys va “tenir una convicció irònica contra la idea de l’honestedat en la literatura o una precaució per l’entusiasme fàcil davant la noció de veritat en la literatura”. Ha declarat que amb el temps aquesta convicció ha anat canviant: “Sí crec que hi ha una veritat i hi ha una càrrega de veritat al llibre que no hi havia en els altres”. Saldaña ha assegurat que tot el que explica al llibre és veritat, tot i que algunes de les coses que narra “a més de ser veritat són ficció”. Ha reconegut que és “una formula rebuscada” però que expressa la seva relació amb l’escriptura i la literatura autobiogràfica. Creu que una autobiografia “implica buscar una veritat i un reconeixement propi”. L’escriptor ha admès que li costa identificar-se amb la figura del cronista, tot i que ha assegurat que li agrada llegir cròniques. “Soc massa egocèntric per a ser un cronista perquè ells tenen una vocació més gran d’escoltar l’altre i conversar”, ha declarat. En canvi, ha indicat que no li agrada tant la idea de relatar només la seva experiència personal perquè aquesta s’esgota. “Si escrivís només un llibre de memòries, a mi mateix em faltaria alguna cosa i la única manera de ser fidel és entendre totes les capes que composen una ciutat, les coses que he llegit sobre elles o l’experiència de caminar pels seus carrers”.Per altra banda, ha apuntat que es rebel·la contra una certa literatura feta des de Mèxic que sempre visita els mateixos llocs de la capital. “Hi ha barris sobrerepresentats en la literatura mexicana com el centre o algunes poques zones més. Hi ha una obsessió amb certs llocs i jo vaig néixer a la perifèria i la meva experiència és diferent. No vaig anar al centre fins que no tenia 15 anys, per a mi era com anar a una altra ciutat”. A ‘Aviones sobrevolando un monstruo’, creu que no és tant important la construcció d’una veu, sinó d’una prosa que pot variar d’un text a un altre amb “una mateixa intenció rítmica i un alt grau d’atenció pel llenguatge”. Saldaña considera que això també es deu al seu contacte amb la poesia i amb poetes.L’autor Daniel Saldaña París (Ciutat de Mèxic, 1984) és autor del llibre de poemes ‘La máquina autobiográfica’, del projecte transmedia ‘Método Universal de Poesía Derivada’ i de les novel·les ‘En medio de extrañas víc¬timas’ i ‘El nervio principal’, les dues traduïdes a diversos idiomes. Va ser inclòs l’any 2017 a la llista Bogotá39 dels millors escriptors menors de 40 anys d’Amèrica Llatina.
