ACN Barcelona – Club Editor acaba de publicar ”Ells no saben res. Mercè Rodoreda. Cartes i contes des de la França ocupada’, un volum no exempt de polèmica on l’editora Maria Bohigas relliga la correspondència de Rodoreda amb Carles Riba -a propòsit del destí del seu company Armand Obiols a la França ocupada- amb la literatura posterior de l’escriptora, particularment als contes ‘Cop de lluna’, ‘Nocturn’ i ‘Nit i boira’. La publicació inclou un epíleg firmat a vuit mans per quatre historiadors que han seguit el rastre poc conegut d’Obiols fins arribar a ser coordinador del camp Lindemann, a Bordeus, un dels centres de treball de l’Organització Todt, depenent de l’administració nazi i dedicada a la construcció d’infraestructures civils i militars.
Després de les cartes a Anna Murià, Club Editor publica ara les que Mercè Rodoreda va escriure a Carles Riba entre 1941 i 1942, des de Llemotges, quan l’exili ja transcorre en un país ocupat per les tropes del Reich. A les missives, l’escriptora mostra l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França, ja fos el de ser requisat, detingut, internat o deportat. Però no fa referència explicita ni condemna el fet que el seu company treballava per l’esmentat camp Lindemann.
El llibre inclou també tres contes de Rodoreda que, segons l’editora, resumeixen “la fúria de la incertesa i els destins catastròfics dels homes exiliats a França”. Escrits abans del 1946, són ‘Cop de lluna’, on un pagès francès acull i explota un refugiat català; ‘Nocturn’, sobre un professor de geografia que viu refugiat a París amb dona i fills; i ‘Nit i boira’, on un deportat parla des d’un camp de concentració nazi.
“Ambivalència” moral
A parer d’Obiols, són textos que reflecteixen “l’ambivalència” d’algú que va anar a viure Bordeus l’any 1943 amb un refugiat que havia acabat dirigint un camp de l’Organització Todd. Conscient de la polèmica que desperten aquests fets, poc coneguts fins ara, i dels dubtes sobre el presumpte col·laboracionisme del personatge, l’editora ha explicat avui el propòsit del volum.
“La voluntat és recollir-ho tot i posar-ho en perspectiva: L’angoixa de les cartes a Riba, els contes que parlen de la multiplicitat de destins a França i la recomposició de fets que permet comprendre que, per tal de protegir-se, van trobar-se en un lloc ambivalent”, ha argumentat l’editora aquest divendres. Bohigas ha insistit que aquesta experiència va marcar tota l’obra posterior de Rodoreda, i la noció de cerca “gairebé impossible” de la innocència. “El llibre vol fer honor a la complexitat”, ha reblat
En tot cas, en la presentació d’aquest divendres s’ha remarcat que ni el recull, ni l’epíleg del llibre dedicat a Otto Warncke (delegat de l’Organització Todt a Bordeus) i al paper d’Armand Obiols –com a exiliat- en aquesta organització busca “jutjar” el company de Rodoreda ni el paper d’ella mateixa. Historiadors i la mateixa editora han parlat de la “complexitat” de les circumstàncies que van viure tots dos, han recordat que Obiols va acabar treballant allà després de ser detingut el 1941 i apallissat, en la condició de “treballador requisat”, i en tot cas han eximit Obiols d’haver tingut cap paper provat en l’extermini jueu.
En nom dels historiadors, Agustín Castellano Bueno ha reiterat que en l’epíleg no han volgut jutjar ni sentenciar ni Obiols ni Rodoreda, ni dir “si van ser herois o col·laboracionistes”. Els objectius són tres, han dit: donar sentit a les dades que ens aporten amb la seva (“em va sorprendre que ningú hagués fet aquesta tasca abans”, ha admès); tenir la informació per posar en perspectiva l’obra literària de Rodoreda i poder comprendre la història literària de Mercè Rodoreda en els anys posteriors; i finalment incorporar el que va viure Armand Obiols “per incorporar-ho a la història de l’exili català”.
