Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

Cèlia Cañellas i Rosa Toran guanyen el 1er Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic amb un treball sobre Hilda Agostini

ACN Barcelona.-Cèlia Cañellas i Rosa Toran ha guanyat el 1er Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic amb un treball sobre Hilda Agostini (Tarragona, 1890 – París, 1976). El jurat, que està […]

Avatar
Agències 31/05/2021

ACN Barcelona.-Cèlia Cañellas i Rosa Toran ha guanyat el 1er Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic amb un treball sobre Hilda Agostini (Tarragona, 1890 – París, 1976). El jurat, que està format per Lola Badia, Judit Carrera, Marta Segarra, Sergio Vila-Sanjuán i Borja de Riquer, que actua també com a secretari, va escollir per majoria entre les sis obres presentades ‘A la recerca de Hilda Agostini: del lliurepensament a la maçoneria, del republicanisme a l’antifeixisme’. L’obra es publicarà a l’octubre. La Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Edicions 62 van anunciar a finals del 2020 el guardó anual d’assaig per a obres originals i inèdites en català dotat amb 6.000 euros.

El jurat ha destacat l’aportació que suposa aquest assaig pel que fa “a la maçoneria femenina, un camp ben desconegut, i el fet que posi en valor el paper de les mestres renovadores i de l’associacionisme femení per a la integració de les dones en la vida social i pública ciutadana dels anys vint i trenta del segle XX; el retrat d’una època vibrant”. Filla d’un empresari i agent consular americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus, de família procedent del camp de Tarragona, Hilda Agostini Banús, protestant i maçona, mestra i política, va ser una dona activa i compromesa que va participar amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys 20 i 30 del segle XX. Mestra tarragonina, va participar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení els anys vint i trenta, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà (militant del Partit Republicà Radical Socialista i, durant la guerra, del PSUC), participant activament en la tasca propagandística amb aparicions públiques durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa i el republicanisme d’esquerres i va reprendre els vincles amb els cercles protestants.