ACN Barcelona – La Capella ha presentat aquest dilluns l’exposició ‘Cabra es converteix en mussola’ de Carmen de Ayora i la mostra ‘La imatge prové de l’interior d’una fàbrica de pantalles LED a Shanghai, Xina (2023)’ de Julia Varela que es podran veure des d’aquest dimarts fins al 9 d’abril. La primera proposta aposta pel dibuix expandit mentre que la segona s’interessa per la nova materialitat escultòrica derivada de les tecnologies de la imatge. El treball d’Ayoran és una instal·lació de dibuixos que tracta el viatge del cos de la dona en la natura i la cultura cap al desig. Per la seva banda, Varela aborda la qüestió del límit dels dispositius tecnològics i la imatge, així com la seva materialitat i el debilitament de les relacions d’alteritat.
A través de la faula, Carmen de Ayora situa els animals i la seva situació a la natura com a suport de la narració i el cos de la dona es fon en aquest viatge per explicar la seva història. Així, el treball plasma la transformació contínua i imparable del cos que vol superar els “seus propis límits”.
Segons han explicat, quelcom senzill com el dibuix sobre paper pren rellevància i dimensió com a “espai tridimensional”, donant lloc a un recorregut visual envoltant, ple de personatges, paisatges i situacions que ofereixen una narració fantasiosa de forta càrrega coreogràfica. L’obra busca fragmentar els cossos i entortolligar-los en un imaginari entre la bellesa i l’abjecció o la llum i la foscor.
En roda de premsa, Ayora ha explicat que, metafòricament, la història de l’exposició arrenca amb una cabra morta que en veure’s sense vida, s’arrenca una cama i d’aquesta es construeix una roda. La roda es convertirà en moltes altres coses perquè la naturalesa “superarà els seus límits”.
Pel que fa a la instal·lació de Varela, materialitza la recerca visual Lightduress. El treball s’ha realitzat a partir de la plataforma virtual de comerç electrònic Alibaba i va analitzar les<em> </em>lògiques de comunicació que se’n desprenen. L’artista buscava analitzar l’intercanvi d’informació mitjançat algoritmes que pretenen determinar tota mena d’interaccions, i per tant, tota mena d’afectes.
Segons ha explicat en roda de premsa, Varela va arrencar la investigació quan va veure com estaven construides les televisions de plasma. “Em vaig obessionar amb el metraquilat òptic. Com la llum atravessava la quadrícula del material i es distirbuia de forma homogenia. Això és bàsic perquè la imatge es vegi correctament”, ha narrat.
A l’artista li va arribar una imatge que la va sorprendre i li va obrir un nou món. A la instantània apareixia una dona en una fàbrica dels contignuts electrònics que mirava a la càmera mentre amb una mà tocava el metraquilat òptic i amb l’altra el seu propi ventre. “Vaig reflexionar durant anys. La imatge era fortuïta o volia traslladar-nos algun missatge?”, s’ha qüestionat.
Aquesta recerca ofereix paral·lelismes amb el control que els mitjans exerceixen sobre la realitat, “decidint a quin tipus d’informació i a quin tipus d’imatges podem tenir accés”. “La coincidència gairebé fortuïta amb una imatge enigmàtica i punyent va ser el catalitzador del conjunt escultòric, que proposa indagar en les lògiques dels afectes i de la memòria que, en certa manera, sobreviuen a l’aridesa de les imatges contemporànies”, han comentat.
A l’exposició que ofereix a La Capella s’ha dissenyat una sèrie d’estratègies tècniques que li han permès utilitzar dispositius manuals i automàtics a través dels quals ha gravat i desgastat cadascuna de les superfícies de vidre fins al seu límit estructural.
L’exposició minimalista de Varela d’art i tecnologia consta de diverses planxes de vidre que tenen gravades una quadrícula. També hi ha un audiovisual que explica el context de la investigació.
